«Apropar la cultura a la ciutadania i consolidar la Institució Alfons el Magnànim com a centre d’Investigació». Aquestes són les premisses que durant aquest 2016 han guiat la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació i que tindran continuïtat al llarg del proper exercici, segons ha explicat el seu director Vicent Flor.
Flor ha incidit en que la principal pretensió d’aquest contenidor cultural dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València radica en que la Institució Alfons el Magnànim «parle del present, atenga i es preocupe dels problemes actuals de la nostra societat», a més «d’esdevenir un ens que actue com a agitador cultural», ha explicat.
En aquest sentit, la Institució Alfons el Magnànim ha iniciat un procés de modernització, escenificat a través de la seua adaptació a les noves tecnologies i l’era digital, a més de presentar col·leccions més modernes i multidisciplinars, establir connexions i col·laboracions amb les comarques d’Alacant i Castelló i apostar per una renovació de la imatge corporativa de la institució per tal d’apropar-la a un públic més divers.
Al llarg del 2016, la Institució Alfons el Magnànim ha editat al voltant de dues desenes de llibres de temàtica diversa i orientats a públics amb interessos diferents. Una producció que ha estat molt a prop de duplicar el nombre de vendes registrades en relació a les xifres dels exercicis precedents. Uns indicadors que porten Vicent Flor a afirmar que aquestes dades «acrediten que la cultura interessa», encara que admet que «en ocasions resulta desconeguda».
Així mateix, Flor ha avançat que l’aposta de la Institució Alfons el Magnànim per al 2017 es troba en editar 40 volums, que inclouran des d’una antologia de textos del periodista José Vicente Aleixandre publicats a Levante-EMV al voltant del futbol, una aproximació a la pràctica esportiva durant la Guerra Civil, la producció poètica completa de Teodoro Llorente en valencià, un volum sobre la Central Nuclear de Cofrents, la traducció al valencià dels diàlegs de Lluís Vives, les obres poètiques completes de Marc Granell, així com un llibre envers la producció del compositor ontinyentí Josep Melcior Gomis, traduccions i la presentació d’una nova plana web per a la Institució.
Centre de producció pròpia
Durant 2016 s’ha començat a consolidar l’aposta per convertir la Institució Alfons el Magnànim en un Centre d’Investigació amb producció pròpia, amb volums que abracen totes les àrees del coneixements. Una vessant que s’articula a partir dels quatre instituts constituïts a l’ens.
En aquest sentit, la pretensió de l’Institut de Ciències Socials i de la Cultura per a 2017 és promoure un estudi al voltant de l’estructura social que presenta la Comunitat Valenciana. D’altra banda, l’Institut de Ciències Físico-Naturals, que dirigeix el professor Vicent Martínez, va a posar en marxa una col·lecció de divulgació científica que estarà acompanyada d’audiovisuals de curta durada. Des de l’Institut d’Història es va a promulgar un congrés que versarà al voltant dels moviments feixistes i nacionalistes. Mentre que des de l’Institut d’Humanitats es va a traduir per al proper exercici una biografia del filòsof i crític alemany Walter Benjamin. Es tracta, en definitiva, «de complementar les publicacions editades i produïdes per la Institució Alfons el Magnpanim amb congressos i xerrades que engloben des de literatura, fins a la ciència política o l’astronomia», ha indicat Flor.
Nova etapa de la revista Debats
Durant el present exercici la Institució Alfons el Magnànim ha iniciat una nova etapa de la revista Debats, sota la direcció del sociòleg Joaquim Rius – Ulldemolins. Aquesta publicació pretén combinar la reflexió acadèmica i rigorosa amb la voluntat de transformació social i servei públic a la societat valenciana. Pel que ha apostat per la renovació completa i integral dels seus números.
El primer número d’aquesta nova etapa (130/1) va estar presentat el passat mes d’octubre. El mateix, sota el títol Comunitats imaginades en el segle XXI, va constituir un monogràfic dedicat a l'obra i figura intel·lectual del recentment desaparegut professor Benedict Anderson, i comptà amb textos de Craig Calhoun, director de la London School of Economics and Political Science, entre d’altres treballs de prestigi.