El Feminisme ha desaparegut de l'agenda dels mitjans

La primera de les taules redones d'este II Feminario va posar en relleu la importància dels mitjans de comunicació en la forma de visibilitzar el feminisme així com el fet que els mateixos mitjans tenen una manca a l'hora de donar la importància justa a les dones doncs malgrat haver-hi moltes periodistes, poques són les que arriben a tenir llocs d'importància en la presa de decisions. Charo Nogueira, Pilar Aguilar i Concepción Cascajosa van ser les ponents en esta taula per a valorar la figura de la dona en els mitjans de comunicació i el cinema.

Charo Nogueira, Periodista independent, assenyalava en la seua intervenció que els reptes són els mateixos però han canviat els escenaris.

"Amb les noves tecnologies tots som comunicadors, hi ha molts impactes però el soroll és molt major també. La informació ha caminat molt cap a l'entreteniment. Açò ens fa veure que els periodistes han perdut el monopoli a l'hora d'explicar pel que els grans mitjans ja no tenen la importància d'abans a l'hora de marcar els temes importants.

Les dones tenen una gran plaça, per la qual cosa el repte de les dones és el d'existir en igualtat, ja que malgrat que tenir molts més espais segueixen apareixent poc les dones o apareixen per ser boniques o per ser colpejades. Explica que les dones apareguen com a referència però sí que és cert que hi ha avanços sobretot des que les dones van accedir a la política. L'eina que tenen els periodistes de la premsa escrita és el llenguatge.

Cal plantejar perquè segueix passant açò i és perquè les dones no tenen el poder en els mitjans de comunicació. A més que els mitjans són molt jerarquitzats, amb horaris pocs daus a la conciliació... s'està assistint a una forta reculada doncs hi ha temps en els quals els plantejaments feministes sí que van entrar per exemple en la Transició, en els anys 80 també van tenir protagonisme. Si les dones s'organitzen i ho expliquen és molt més fàcil que els mitjans es facen ressò. L'activisme dóna motiu a donar informació.

A pesar que les lleis existeixen, els periodistes ja no exerceixen eixa vigilància perquè es complisquen, perquè es duguen a terme i açò és tremend doncs s'ha engegat un aparell per a la igualtat però els mitjans no són capaços de fer un seguiment. De fet, les polítiques d'igualtat han desaparegut des del 2011, ha caigut de l'agenda pública i dels mitjans.

Malgrat este balanç, en el qual desapareix este paper vigilant, sí que la igualtat ha calat com a valor en la societat però no és alguna cosa que estiga normalitzat. Tal vegada cal preguntar-se perquè els mitjans tradicionals no donen l'espai que es mereix la dona i crec que la principal basa és la caiguda de la igualtat en l'agenda pública i del patriarcat que no hi ha manera de derrocar. A més de la falta de capacitat de les associacions de dones per a fer sentir la seua veu, sumat tot a la crisi de la premsa que la fa més vulnerable als poders públics. Hui dia es venen la meitat de periòdics en paper del 2007".

 

Pilar Aguilar, Assagista i crítica de cinema, va agrair la possibilitat d'estar a València i compartir amb totes les feministes este espai de comunicació. I va assenyalar la importància del cinema en la comunicació i la visió que este art té de la dona.

"El cinema té una tasca, la de producció, el finançament... en la qual les dones tenen escàs pes. En els diferents premis i certàmens hi ha poques cineastes que hagen rebut el premi com en els Oscar, els Goya o Cannes. No ens podem quedar en el negatiu, s'està avançant lentament, però sobretot en les pel·lícules que es produeixen trenquen perquè presenten xiques atípiques, que reflecteixen biografies de dones importants al llarg de la història, xiques que són capaces de fer moltes coses, que reflecteixen personatges creïbles de dona.

En un 27% en pel·lícules de dones i en un 30% de pel·lícules dirigides per homes. En tots els casos del primer cas es presentava com a agressió i en el 75% del segon cas era amb complaença. Què es pot fer? Valorar el poder de la taquilla, les pel·lícules de dones vas a veure-les.

Hi ha una altra faceta que es pot fer i és la crítica implacable entre les dones i les pel·lícules realitzades per elles. Existeixen pel·lícules des de l'inici del segle XX en el qual es retraten els rols d'home i dona i el que passa si es canvien, hi ha hagut una evolució, però cal reflexionar sobre el que ha canviat i el que no. De fet, una nova variant existent és la dona que ha arribat a dominar la seua vida i fer el que vulgues i després es deixa manipular per l'home en molts aspectes. Cal reflexionar sobre que missatges segueixen funcionant i quins no. El cinema és un món apassionant en el qual es pot treballar les qüestions del feminisme en molts nivells".

 

Concepción Cascajosa, Vicedegana de la Universitat Carlos III de Madrid i professora Titular de Comunicació Audiovisual, va plantejar perquè és important i interessant treballar la imatge de la dona en l'àmbit de la televisió i en cinema.

"Flama molt l'atenció quan participes en un esdeveniment les converses acaben en determinats àmbits de xica de festival i quan fas algun comentari ja no et criden. Crida l'atenció que les editorials que publiquen llibres sobre directors solament tenen llibres d'homes, no de dones. La sensació és que en l'àmbit de cinema, la dona solament pot ser presentadora. En l'àmbit de la televisió hi ha un terreny més fèrtil quant a feminisme.

És important parlar de les dones en el món televisiu doncs les periodistes, productores, guionistes... són molt importants i si es visibilitzen la dona ocupa el seu lloc. Fins a dins de 150 anys no es podrà escriure una història de l'audiovisual en la qual la dona tinga un paper important. Una altra de les conclusions a les quals arribem en estudiar-ho és el fet de com arriba la dona a la professió. Quan es fa l'escola oficial de televisió, Blanca Álvarez, és la primera dona i a poc a poc es van ser incorporant. El desembarque de la dona en el terreny televisiu, ve amb l'arribada de les facultats, però a pesar que hi ha moltes dones formades i formant-se no tot està guanyat doncs el mercat laboral és complicat. Les dones hauran de potenciar les seues xarxes amb les dones que són companyes per a poder lluitar contra açò.

Al final tot és política, si no es visibilitza,  sembla que les dones no han fet treballs en el món de la comunicació i el cinema. Al meu entendre sóc optimista perquè es poden fer moltes coses, també cal reflexionar i pensar perquè hi ha coses en les quals val la pena apostar. En la televisió, l'àmbit de les dones executives és molt xicotet, en ficció hi ha una mica més però encara queda molt. Hi ha bastants dones en la creació de sèries de televisió. Tinc la sensació que és més fàcil que arriben ací que al cinema i és significatiu que la ficció televisiva agafe la davantera al cinema en este aspecte".