La remuntada davant UCAM Murcia va significar la victòria cent de Muñiz com a tècnic vinculat a l'univers de la competició de lliga en els diferents escalafons als quals ha estat lligat el preparador asturià des que estrenara la seua condició de tècnic als comandaments de la banqueta del Marbella voltant ja l'ocàs del campionat en el marc del Grup IV de la Segona Divisió B. Va ser en la temporada 2005-2006. Divendres passat en el Ciutat de València els gols de Natxo Insa i Juan Muñiz van permetre al preparador instal·lar-se en el club dels cent en virtut del nombre de victòries que accentua el seu expedient des de la seua conversió en entrenador. I des que acceptara el repte de l'adreça de l'esquadra de la Costa del Sol els desafiaments s'han anat succeint en destinacions tals com Màlaga, Santander, Alcorcón i Llevant, en el temps més present, entre les estructures del futbol professional amb el parèntesi que va suposar el seu retrobament amb Juande Ramos per a iniciar una aventura com a segon entrenador en les files del Dnipro en la Lliga Ucraïnesa.
La veritat és que els assoliments col·lectius en el relat d'un exercici sublim també aconsegueixen l'esfera d'allò més personal i íntim. Hi ha una constant i evident superació, des d'eixa perspectiva, en el curs que ja comença a declinar per a ficar-se al llit sobre l'horitzó. La seua naturalesa de centenari queda certificada després de rubricar la victòria 25 en el cosmos de la Lliga 1|2|3. La xifra Ii permet edificar les cimbres d'esta història. Potser cal establir una comparativa amb els fets que van esdevenir durant la temporada 2007-2008 quan es va asseure en la banqueta del Roserar de Màlaga. L'ascens a l'elit unifica ambdues narracions. No obstant això, malgrat la concordança d'eixe objectiu traçat, resulta possible escrutar variacions substancials en la consecució d'este èxit. El tècnic ix indemne de qualsevol compulsació amb l'ahir.
El Màlaga va aconseguir projectar-se cap a la Primera Divisió a partir de les vint victòries obtingudes en el cicle de lliga. Sembla inqüestionable que hi ha un enriquiment en eixe capítol en l'actualitat. Faltant dos partits, Lugo i Huesca, per al tancament definitiu de la Lliga, Muñiz supera en cinc el nombre de triomfs respecte als signats amb l'esquadra blanquiblau. Per citar un altre exemple il·lustratiu d'esta tendència; la passada campanya va conquistar divuit en la seua estada en Alcorcón en Segona Divisió. La propulsió d'este Llevant sembla imparable. El duel davant l'Oviedo exerceix de lligam amb esta idea. El retorn va ser sideral i es va consumar sis setmanes abans de la fi del curs. La pisada granota és tan profunda com la d'un gegant. La lluita va ser molt més devastadora durant el desenvolupament de l'exercici 2007-2008.
La posada en acció del Màlaga durant l'epifania de l'exercici va ser immaculada amb nou victòries consecutives que dimensionaren el seu deixant sobre la resta. No obstant això, la igualtat es va convertir en una tònica imperant en el tram últim. La batalla amb l'Sporting de Gijón, Reial Societat o Numància va ser realment capital. Les hosts andaluses van fer el pas cap a glòria com a segon en la classificació general, per darrere de l'entitat numantina, amb la suma de setanta-dos punts en una última jornada que es va caracteritzar per una emoció difícil de quantificar. El Màlaga no va errar en el seu hàbitat natural davant el Tenerife (2-1) per a consumar el seu nou rol. Eixe aspecte no és menor. El Llevant encara albira la frontera dels noranta punts si és capaç sotmetre al Lugo i Huesca.