El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Fundació Xirivella Soriano han inaugurat l'exposició 'Salvador Montesa, entre la figuració i l'abstracció (1949-2016)', comisariada per Pascual Patuel, que podrà veure's en la seu de la Fundació, en el Palacio Joan de Valeriola fins al 2 d'octubre.
La mostra ha sigut presentada pel director del Consorci de Museus de la Comunitat València, José Luis Pérez Pont, el President de la Fundació Xirivella Soriano, Manuel Xirivella, el propi artista, Salvador Montesa, i el comissari de l'exposició, Pascual Patuel.
Segons Pérez Pont "el Consoci de Museus dedica la primera exposició retrospectiva a Salvador Montesa, figura imprescindible del segle XX valencià. Membre fundador del que fóra un dels grups més influents en la dècada dels 50 de l'art espanyol, el Grup Parpalló, aquesta exposició és un merescut homenatge a tota la seua trajectòria".
Després de les exposicions dedicades a Monjalés, Vicente Castellanos o al Grup Parpalló en si mateix el Consorci de Museus amb l'ajuda d'historiadors com Pascual Patuel, acaba de reconstruir aqueixa generació dels 50 i contribueix a completar un període destacat de l'art contemporani valencià.
"Valentia, atreviment, lluita, són adjectius que podrien descriure el que aquest grup d'artistes van ser capaços de fer enmig d'un ambient conservador i tradicionalista. Van vèncer l'academicisme vuitcentista i van començar a mirar a Europa. Al costat d'ell estarien Manolo Gil, Andreu Alfaro, Daure Balaguer o Joaquín Michavila." explica Pérez Pont.
El director del Consorci de Museus ha matisat que "igual que altres membres del Grup Parpalló, Salvador Montesa va perpetuar una important trajectòria artística individual. El seu llance, la seua lluita són un exemple per a les noves generacions que, en un altre context però no sense dificultats han d'obrir-se pas avui dia en el difícil món laboral en un entorn cultural com l'actual".
"Des de les institucions culturals, des del Consorci de Museus (i la fundació Xirivella Soriano, per la seua banda) estem treballant perquè aqueix entorn cultural millore, desenvolupant estratègies, fomentant el diàleg entre tots els agents culturals, en definitiva, asseient les bases d'un nou escenari cultural amb la professionalització de l'artista".
L'exposició fa un recorregut per quasi 70 anys de la seua vida, dedicats incondicionalment a l'art i també a l'ensenyament de l'art. La mostra repassa a través d'una selecció de 59 peces les diferents etapes de la seua trajectòria artística.
La trajectòria de Montesa va partir dels pressupostos de l'impressionisme de caire sorollista, per a evolucionar cap a postures properes al postimpresionismo, expressionisme i cubisme, i endinsar-se en les múltiples facetes del moviment abstracte, fins a desembocar en una figuració de tipus intimista.
Segons explica el comissari de la mostra, Pascual Patuel, "la seua rica evolució és fruit dels contactes artístics i culturals que ha anat desenvolupant al llarg dels anys, amb diferents llocs de residència i dedicació professional que li han anat modelant i perfilant com a artista. Aquesta és l'explicació que permet entendre les seues diferents aventures en el terreny de les avantguardes històriques, l'abstracció, la figuració, el món infantil, etc" que es podrà veure en la Fundació Xirivella Soriano.
cal destacar, per la seua importància, les primeres produccions abstractes que van ser realitzades per Montesa entre 1956 i 1958 abans del seu viatge a París i que coincideixen amb la seua incorporació al Grup Parpalló (1956-1961), abans del seu retorn a Espanya i el seu establiment definitiu a Sevilla a meitat dels anys seixanta del segle passat. El canvi d'ambient i el nou context artístic internacional, on el moviment abstracte estava ja en declivi, li van animar a concloure la seua marxa pel món de l'informalisme i a assumir un llenguatge figuratiu. Aquest llenguatge s'ha mantingut vigent fins a l'any 2008, encara que amb preocupacions diferents segons cada moment. La figuració li va a permetre una comunicació més pròxima amb l'espectador que potser l'abstracció no feia possible.