La vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha informat que el Govern valencià ha acordat formalitzar una proposta per a la reforma de la Constitució Espanyola perquè les comunitats autònomes tinguen participació en el debat de la Carta Magna.
En aquest sentit, ha precisat que la modificació de la Constitució és una "necessitat sentida i reclamada" des de moltes opcions per a posar en valor la pluralitat.
Oltra, després de la reunió del Ple celebrada, ha destacat que, amb aquesta proposta, el Consell "és el primer govern autonòmic que manifesta públicament que és necessària la reforma de la Constitució i a mostrar la seua postura sobre el seu contingut".
En aquest sentit, ha informat que s'elaborarà un document, que serà debatut i concretat en el Seminari d'Hivern, que se celebrarà del 26 al 28 de gener a Vinaròs, "on es fixarà la posició del Consell sobre aquest assumpte i serà la proposta de reforma que el president de la Generalitat defensarà davant la Comissió constituïda en el Congrés dels Diputats a aquest efecte".
En aquesta línia ha assenyalat que el ple també ha acordat demanar que les comunitats autònomes "tinguen participació en aquesta comissió com a tals, a través dels seus governs, i més enllà de la participació dels diferents grups polítics".
Nou concepte de dret fonamental subjectiu
Oltra ha repassat els principals eixos acordats sobre els quals es realitzarà la proposta de reforma constitucional que es resumeixen en un "compromís global amb els valors que caracteritzen a les democràcies avançades i que senten les bases per al seu futur desenvolupament per part de les generacions esdevenidores".
Aquests principis "tenen la seua concreció en l'article 1,1 de la Constitució, on es fixen els principis constitucionals que, al costat dels actualment reconeguts, també han de figurar, com és la paritat de gènere, la sostenibilitat ambiental i l'hospitalitat", ha explicat.
Així mateix, ha indicat que, en la proposta de reforma constitucional, "es proposarà el desenvolupament intens dels drets de les persones, tant els que ara no tenen reconeixement constitucional com aquells que cal millorar en el text, i l'absència del qual impedeix el desplegament efectiu del ple reconeixement d'aquests drets".
Per a açò, es demanarà que els drets fonamentals "siguen conceptuats com a subjectius i que, per tant, puguen ser reivindicats davant els tribunals de justícia en aquells casos en els quals els poders públics no els garantisquen".
En aquest sentit, per al Consell en el preàmbul de la Constitució hauria de fer-se constar el "compromís global" amb la lluita contra el canvi climàtic i a favor de la transició ecològica de l'economia; la lluita contra la violència de gènere; la promoció d'un govern obert amb estímuls per a la transparència, la participació i el bon govern; el compromís amb l'avanç de la integració en la Unió Europa en el sentit social i solidari; el compromís amb la cooperació internacional i la justifica universal; la promoció i democratització en la difusió del coneixement científic i l'aposta per la universalitat en l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació.
En relació als aspectes que tenen a veure amb l'ampliació o garantia dels drets fonamentals, la vicepresidenta del Consell ha indicat que a més dels ja consagrats, "es planteja el dret a un habitatge digne i accessible com a cinquè pilar de l'Estat del benestar, el dret a la sanitat universal i l'accés als tractaments que estiguen a la disposició de les persones que els necessiten".
"També el dret a la igualtat efectiva entre dones i homes de la mateixa manera que s'incorporarien la paritat de gènere com a principi general o el dret a les diversitats d'orientació sexual o diversitat de gènere, entre uns altres", ha indicat.Model federal d'Estat
Així mateix, el Consell plantejarà "el disseny d'un model democràtic de l'Estat i dels seus mecanismes de funcionament que porten a un sistema de govern de representació i administració autènticament avançat, l'articulació d'un model federal en el qual l'Estat".
"L'objectiu és que no solament es reconega la pluralitat i complexitat territorial d'Espanya, -ha afegit- sinó que també es dissenye un sistema lleial representatiu i eficient de responsabilitat política entre els diferents nivells de govern, així com l'establiment constitucional de les claus d'un sistema de finançament d'aquests diferents nivells que garantisca realment l'autogovern i l'exercici polític de les competències de cada àmbit, minimitzant el risc d'interferències".