El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) repassa tres anys d’adquisicions de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. L’exposició ‘3 anys d’adquisicions’ exhibeix fins al 6 de juny, les 22 obres adquirides en 2019, juntament amb una selecció dels dos anys anteriors, 2017 i 2018. En total, les sales Ferreres-Goerlich mostren 42 obres de 42 artistes valencians i valencianes de distintes generacions i sensibilitats que aborden el procés de creació artística, i ofereixen noves perspectives sobre el nostre entorn més pròxim.
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga i el director del CCCC i comissari de la mostra, José Luis Pérez Pont, han presentat aquest matí l’exposició acompanyats per alguns dels artistes representats en la mostra.
En 2017 la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport va iniciar una campanya d’adquisició d’obres d’art amb el propòsit de reunir una col·lecció de peces representatives de l’actualitat artística valenciana, per a construir un patrimoni de present que es projecta en el futur. Des d’aleshores, s’han reunit un significatiu nombre d’obres que formen la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana.
Amoraga, ha afirmat que amb la compra d’art contemporani es dona suport "al sector d’arts visuals, als creadors i a les empreses" i ha ressaltat la col·lecció d’art contemporani que ha creat la Generalitat composta fins al moment de 110 obres en què s’ha invertit més d’un milió i mig d’euros i que posa a disposició dels ciutadans. "Obres eclèctiques perquè recullen diferents sensibilitats, tècniques i perspectives d’entendre l’art i que es contemplen en les exposicions que itineren pel territori valencià gràcies a la coordinació de Consorci de Museus".El director del CCCC ha explicat que "l’exposició ens permet observar aquesta col·lecció ja amb una certa perspectiva i reivindicar el treball desenvolupat al llarg d’aquests tres anys, una labor amb què es pretén activar el mercat de l’art al nostre territori i al mateix temps reconéixer aquests creadors i creadores i fomentar l’estima pel nostre patrimoni artístic contemporani".
Pérez Pont ha afegit que "les seues obres són un reflex de la societat i del nostre entorn actual, ens mostren les problemàtiques que ens envolten des de la crisi climàtica i el territori, reflexions sobre la nostra manera de ser i estar en la vida i les formes de relacionar-nos. Des de diferents llenguatges artístics i punts de vista les peces dialoguen entre si sobre qüestions de la nostra realitat i ens interpel·len i així fomentem el nostre pensament crític".
Al llarg d’aquests tres anys el Consorci de Museus ha organitzat 21 exposicions que s’han pogut veure a Castelló, València i Alacant i també a les localitats que ostentaven la capitalitat cultural valenciana: Potries, Sagunt, Vilafranca i Altea, i a Almenara.
Obres
La nau central de les sales Ferreres-Goerlich reuneix les peces adquirides en 2019 que es presenten per primera vegada a València, un recorregut que s’inicia amb la peça de grans dimensions d’Enric Fort (Benifairó de les Valls, 1987) ‘The end of caresses. The machine’. En aquesta l’espectador assisteix a la creació d’una escultura en viu i en temps real i és testimoni de la transformació dels diners en pur material.La instal·lació ‘Solo a dos voces’ d’Isidro Blasco (Madrid, 1962, resident a Alacant) és una peça homenatge a son pare, l’artista Arcadi Blasco. La instal·lació barreja l’arquitectura, la fotografia i l’escultura.
La peça ‘Performance-Down’ d’Álvaro Terrones (Castelló, 1980) és un conjunt de litografies que corresponen a accions artístiques documentades fotogràficament i estructurades com a seqüències poètiques, sorgides del diàleg sobre diversos aspectes de l’existència del vincle familiar amb la síndrome de Down.
‘Munt’ d’Ana Sansano (Onda, 1973) pertany a la sèrie ‘Viaro’ en la qual l’artista reflexiona sobre el temps, la vida i com hi transitem.
El títol de l’obra ‘Mantras I-II’, d’Aurelia Masanet (Alcoi, 1955), fa referència a l’acte de doblegar i plegar diverses vegades, i arriba a establir un diàleg místic, silenciós, pacient i meditatiu amb el material, per a buscar transmetre equilibri i serenitat.
L’exposició inclou una selecció de 31 il·lustracions originals de la novel·la gràfica ‘El día 3’ de Cristina Durán (València, 1970) guanyadora del Premi Ciutat de Palma de Còmic (2016). La publicació, amb guió de Miguel Ángel Giner Bou i Laura Ballester, és un homenatge a les víctimes de l’accident de metro de València al 2006.
La instal·lació sonora i visual ‘Sínia/Sènia’ d’Edu Comelles (Barcelona, 1984, resident a València) explota la dimensió sonora d’un element del patrimoni rural, les sénies d’aigua, amb una successió de gravacions de so.
‘Sin título’ d’Enric Mestre (Alboraia, 1936) és una proposta escultòrica de gres que reflexiona entorn de l’arquitectura.
En la seua instal·lació ‘Paseo Y-19’, Irene Grau (València, 1986) reflexiona sobre el fet de caminar com la primera ferramenta fonamental amb què es mesura el món i mesurar-se dins d’aquest.
La instal·lació multimèdia de Jota Izquierdo (Castelló, 1972) ‘Habitar la copia: colonialidad’ analitza, a partir dels venedors coneguts com a ‘manters’, les tensions econòmiques i culturals entre nord i sud global.
‘Máquina para juntar esquinas’ de Luisa Pastor (Alacant, 1977) és una instal·lació composta per 15 ‘collages’ en què hi ha representada la desarticulació formal d’una ‘màquina’ que invita l’espectador tant a la seua contemplació com a transitar a través seu.
‘Cubos formado. Políptico I’ de Lukas Ulmi (Lucerna, 1958, resident a València) planteja una reflexió sobre el cub que es dibuixa en l’espai. El cub s’estableix com una possibilitat desdibuixada i traçada amb fines varetes de ferro que apareix només en un punt. La participació de l’espectador, la cinètica i l’efecte visual acaben de definir la peça.
En la instal·lació ‘El fin y la persistencia’ de Marla Jacarilla (Alcoi, 1980), la mort dels protagonistes de diverses novel·les (‘Madame Bovary’, ‘Un món feliç’, ‘Lolita’, ‘Crònica d’una mort anunciada’, ‘Les verges suïcides’, ‘Ana Karenina’, ‘Mort a Venècia’, ‘L’estranger’) es contraposa a la persistència de la literatura.
L’estructura ‘S’ de Massimo Pisani (Mantova, 1958, resident a Alacant) és el resultat de l’equilibri entre tensions produïdes pels materials. Tota l’estructura està travessada per un element en tensió que acaba en una botella química amb sofre.
‘Estudio caminante’ de Pablo Bellot (Alacant, 1976) mostra en un llenç la impossibilitat de la imatge i de l’antivisual com a reflex del moment contemporani i la desintegració de l’individu.
‘Les esferes’ de Paco Martí (Castelló, 1956) és una sèrie de 6 fotografies que mostren el paisatge familiar i pròxim de l’autor, acompanya el seu passeig amb un element intrús, les esferes, que interactuen amb la imatge lúdicament, i es reforça el sentit del joc.
‘Celda 148’ de Patricia Gómez i María Jesús González (València, 1978) forma part del ‘Projecte per a presó abandonada’, una intervenció artística desenvoluopada a l’antiga presó Model de València, amb el propòsit de rescatar i documentar la memòria impresa dels murs.
‘Puig de Randa’ de Pepa López Poquet (Vilallonga de la Safor, 1955) és una videoinstal·lació que té com a referent analític el concepte d’el·lipsi cinematogràfica, amb la qual presenta una cadena de significants i suggeriments.
La instal·lació ‘Anatomías’ de Rafaela Pareja (Vinalesa, 1962) està composta per un conjunt de peces que generen un espai orgànic, en què les incrustacions de porcellana produeixen diferents jocs de llums i ombres, i d’aquesta manera es crea un paisatge de blanc sobre blanc que investiga el món dels sons.
‘20.000 pies de altura o la memoria ínfima’ de Rubén Tortosa (Moixent, 1964) és una instal·lació interactiva que ens transporta al viatge i trajecte representat en una acció en l’espai expositiu.
‘Bata de cola. La salida’ de Susana Guerrero (Elx, 1972) és una peça realitzada teixint cables reciclats de plàstic amb interior de coure. De la sèrie ‘La mare i el temps’ reflexiona sobre l’eixida del fill, el canvi del fet quotidià i el temps que ja no et pertany.
‘Bleecker’ de Victòria Civera (Port de Sagunt, 1955) és una escultura i instal·lació en paret reflex de la trajectòria de l’artista. En el seu treball, figuració i abstracció es barregen de manera lliure i expressiva.