caixa popular

El blindatge lingüístic a Sanitat

El blindatge lingüístic a Sanitat
06/11/2018 -

No se li escapa a ningú que el sector públic de la Sanitat és un àmbit especialitzat en l’atenció mèdica, sanitària i assistencial. La interactuació personal ací resulta indispensable per fer una tasca que aspira a obtindre millores, si no immediates, graduals i constatables, en la salut de les persones, aplicant una cultura de prevenció decisiva. Esta és, possiblement, una definició d’un model de Sanitat eficient i de qualitat. Per això, l’empatia i la conversa instrumental hi són eines tan profitoses com les anàlisis clíniques, l’historial dels malalts i de les malaltes o els consells sobre els costums de vida. S’admet així que, la conversa, almenys, és un vehicle de comunicació inqüestionable per buscar l’evidència que s’oculta darrere dels símptomes. Encara més en els casos referits a les malalties cròniques o associades a pacients d’edat, constitueix una manera eficaç d’interpretar els hàbits per tractar de millorar les seues condicions de vida.

Esta metodologia complementària, hauria de motivar l’interés del personal sanitari i de l’administració sanitària per adquirir el coneixement de les llengües oficials i, també, d’altres llengües amb presència en la geografia valenciana. És el cas d’aquelles comarques que, des de fa desenes d’anys, hi compten amb població procedent de la Unió Europea, principalment jubilats i jubilades. En altres poblacions industrialitzades, es tractaria de col·lectius d’immigrants de diferents països extracomunitaris. Són dos col·lectius humans amb un perfil socioeconòmic molt diferent i, per tant, amb necessitats sanitàries radicalment distintes.

Fa escasses setmanes, la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, feia unes declaracions en què expressava la seua voluntat d’impedir l’aplicació, al personal sanitari, de la competència lingüística que s’inclourà en la pròxima Llei de la Funció Pública Valenciana. La Llei l’estan debatent els partits polítics que formen part del Pacte del Botànic. Esta maniobra política de blindatge lingüístic causa, si més no, sorpresa en un sector, com explique al primer paràgraf del meu article, en què la interactuació, verbal i no verbal, és un instrument de primera necessitat.

Contemplat des de fora, i interpretat gràcies a les poques filtracions que s’han produït de les negociacions entre els partits polítics que sustenten el govern valencià com també amb els sindicats representatius del sector, sembla que esta decisió política es desmarca, de forma unilateral, d’un preacord consensuat en què es fa referència a un model de capacitació lingüística proporcional al treball desenvolupat. O siga, associat al perfil del lloc concret de treball públic, sense extrapolar-lo, genèricament, a les exigències d’una administració pública d’un país amb llengua pròpia.

Les dades que tenim del funcionament de la sanitat valenciana, des de la vessant d’usos lingüístics entre els professionals i el personal sanitari, indiquen que la normalitat en l’atenció i el desenvolupament de les funcions més específiques hi és la tònica general. Entre l’opinió pública, però, no s’ha divulgat prou l’esforç que fa el personal que treballa a Sanitat per adaptar-se a la tipologia del seu centre de treball, a les llengües que parlen els pacients i les pacients i per empatitzar amb les preocupacions de salut dels usuaris i usuàries del sistema. L’exercici de les diferents categories laborals del personal sanitari posseeix un alt percentatge de dedicació humanitària que no trobem en altres sectors de l’administració pública. Per això mateix, els reduïts casos que han creat titulars de premsa alarmants hi són una excepcionalitat que no justifica l’atrinxerament contra l’aplicació de la capacitació lingüística.

La llengua dels pacients i de les pacients no es pot considerar una interferència que complique el treball del personal sanitari o dels equips mèdics. Ben al contrari, la llengua és una oportunitat per endinsar-se en la seua vida quotidiana a fi de saber, sense intermediaris, com viuen i què els passa, gràcies a l’extraordinari vehicle de les paraules. Els pocs professionals que s’excusen en la dificultat d’entendre els seus pacients, siga per motius lingüístics o siga per motius culturals, religiosos o ètnics, per tal de negar-los l’atenció mèdica o sanitària, no sols vulneren els drets lingüístics d’estes persones, que estan malaltes o requereixen atenció especialitzada, sinó el codi ètic que els ha d’inspirar i guiar-los, l’Estatut Bàsic de l’empleat públic, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), l’Estatut d’Autonomia, la pròpia Constitució espanyola…

En este sentit, no s’entén, per exemple, que, fa unes quantes setmanes, una doctora done per finalitzada, abruptament, una visita amb una pacient, escrivint un “parla valencià” al seu expedient després d’exigir-li que parlara castellà, perquè considere que la llengua que parla és un condicionant intolerable pel qual li pot negar la seua atenció facultativa. Per això mateix, en el supòsit que s’hi duguera a terme este blindatge lingüístic al personal sanitari, estos casos aïllats tindrien una preeminència considerable respecte a la normalitat lingüística que, en l’actualitat, viu la Sanitat valenciana. A més a més, l’absència d’aplicació de la competència lingüística donaria ales a un nombre exigu de professionals que busquen, com a la faula de la granota que volia ser un bou, sobredimensionar una casuística sense, a penes, rastre estadístic.

Al meu parer, però, el moll de l’os de l’aplicació o no de la capacitació lingüística al personal sanitari són els recursos que els professionals de la sanitat han d’emprar, dia a dia, per atendre els usuaris i usuàries de la sanitat pública valenciana. Un dels recursos sempre hi serà el mitjà pel qual el personal sanitari, inclosos els facultatius, accedeix a una informació vital perquè es puguen diagnosticar i tractar, amb un percentatge alt d’encerts, els seus pacients i les seues pacients. En este àmbit d’interactuació personal, la coneixença de la llengua dels qui s’asseuen a l’altra banda de la taula de la consulta mèdica, o del taulell d’informació, o damunt de la llitera, és imprescindible, també, per establir els vincles de confiança amb què garantir l’aplicació correcta del tractament i fer-ne el seguiment oportú.

Joan Cortés
Vicepresident d’Escola Valenciana


Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

9 + cinc =

viva gym canovas
exposicion caps tallats