La negociació de l'arranjament escolar del curs 2020-2021 --que fixa, entre altres qüestions, la planificació d'aules-- arranca dijous que ve en la Taula Sectorial d'Educació, on la Conselleria tractarà amb els sindicats l'esborrany de les instruccions per les quals es fixen els criteris generals per a la composició d'unitats i llocs de treball docent en centres públics i concertats.
El document contempla que en els centres complets (els que disposen, almenys, d'una unitat per nivell acadèmic) es mantinga el número màxim de 25 alumnes en Infantil --18 en el cas de 2 anys en escoles infantils de 2n cicle i en col·legis de titularitat de la Generalitat-- i primer i segon de Primària (es pot arribar a 30 en la resta de cursos). En Secundària la ràtio és de 30 alumnes.
En aquest sentit, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha avançat aquest dimarts, en un comunicat, que traslladarà a la Taula Sectorial la seua demanda de disminució de ràtios en Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.
El sindicat argumenta que "una reducció del nombre d'estudiants per aula permetria oferir una educació més individualitzada, millorar l'atenció a les necessitats específiques de l'alumnat i impulsar la repoblació de comarques d'interior frenant el tancament d'unitats".
La central sindical vol, per tant, que les instruccions que fixen els criteris per a la composició d'unitats i llocs de treball per al pròxim curs 2020-2021 s'establisquen sobre la base d'una reducció de ràtios.
CSIF recorda que les ràtios actuals per aula són de 25 alumnes en Infantil i Primària, 30 en Secundària i 35 en Batxillerat. No obstant això, la Conselleria permet incrementar, "com ocorre en la pràctica en nombroses ocasions", fins a 30 alumnes per aula a partir de segon de Primària i fins a sisé.
"TRACTE MÉS PERSONALITZAT"
El sindicat subratlla que "aquestes elevades xifres d'alumnat per docent no afavoreixen la qualitat educativa" i agrega que "un descens del nombre d'estudiants per aula permet al professional docent dedicar un tracte més personalitzat i centrar-se en les necessitats de cada alumne".A més, apunta, "també proporcionaria l'oportunitat de mantenir aules en comarques d'interior que s'estan despoblant i on Conselleria podria tancar unitats a causa del reduït número d'alumnat que tenen". "Mantenir eixa oferta educativa ajudaria a evitar el despoblament d'eixes zones", conclouen des de CSIF.
Precisament sobre aquesta qüestió, el secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler, avançava recentment que l'arranjament escolar 2020-2021 inclourà més aules mixtes per a xiquets d'entre 2 i 4 anys en localitats de l'interior de la Comunitat Valenciana amb l'objectiu d'implantar "una acció positiva que contribuïsca a pal·liar la despoblació i proporcionar una millor atenció a l'alumnat".
De fet, segons va comentar Soler a Europa Press, la Conselleria ja ha parlat d'aquesta possibilitat amb els alcaldes de poblacions castellonenques com Jérica, entre altres. S'està estudiant la situació de municipis amb poca població escolar i on no hi ha 'escoletes', ni de titularitat pública ni privada. En aquests casos, el pròxim arranjament escolar augmentarà --ja existeix alguna classe mixta d'aquestes característiques-- aquest tipus d'unitats a les quals els xiquets de 2 anys podran incorporar-se. Com aquestes aules ja compten amb mestra, el que es farà és afegir una educadora.
D'aquesta manera, l'administració educativa té previst crear aquestes aules de 2-4 anys --el pla de foment d'aules de 2 anys ja ha deixat de ser experimental, recorda el secretari autonòmic-- i "s'informarà les famílies perquè, aquelles que ho desitgen puguen portar als seus fills".
En aquests moments, el departament de Campanar està analitzant les possibilitats dels centres on seria possible dur a terme aquesta mesura i també el pressupost i el càlcul global de l'arranjament. Cal recordar que el nombre final d'unitats es decidirà pròximament.
D'altra banda, l'ordre del dia de la Taula Sectorial també inclou que es tractarà el barem per a la valoració de mèrits per a les oposicions docents.