M'explicava l'altre dia l'alcalde d'un xicotet poble de la província de València que igual arregla un fanal que presideix un ple. És l'habitual en aquest tipus de municipis. Els edils són també electricistes, obrers, administratius...Un exemple de servei al ciutadà. Donen sense esperar gens a canvi. Dedicació sense retribució.
No tenen un sou. La seua única recompensa és la seua pròpia satisfacció, la que dóna la consciència tranquil·la, la del treball i l'esforç. També la de l'agraïment dels seus veïns, que reconeixen la seua labor. No obstant això, uns altres la critiquen. Per ventura sempre plou a gust de tots?
No és d'estranyar que alguns es pregunten si mereix la pena tant esforç. No hi ha horaris ni tasques delimitades. Et carregues el poble a les teues esquenes i ho traus avance com ho fas amb la teua pròpia família. O més, perquè li dediques més hores que als teus.
Ací no importen les sigles polítiques. Els colors es deixen a un costat. És igual qui et vote. Ací no hi ha estratègia partidista que valga, l'única via és la d'avançar. Veure que el teu municipi funciona i que els teus veïns tenen el que necessiten. Aquests alcaldes lluiten perquè així siga com si fóra para ells. No, més, com si fóra para els seus fills; però, realment és per als seus veïns. Estan al peu del canó per als seus conciutadans als quals atorguen major temps i sacrifici que a la seua pròpia família.
La majoria dels representants públics percebem un salari per la nostra tasca. Açò sí, alguns més que uns altres. Advoque per equilibrar les nòmines dels edils. Em sembla incongruent la disparitat de salaris que hi ha en aquest país. No entenc per què uns cobren tant i uns altres tan poc.
Per això, quan pense en aquests alcaldes que no coneixen festius ni caps de setmana, que són servidors públics les 24 hores dels 365 dies de l'any sense cobrar ni un sol euro, em pesa que la imatge que es té de la classe política siga tan grisa. Em sembla injust que es generalitze.
La majoria dels representants dels ciutadans ens dediquem a treballar per a millorar la vida de les persones. Creiem que podem transformar la societat des dels projectes democràtics als quals pertanyem. Certament estem ací perquè volem. Ningú ens obliga. No obstant això, hi ha alguna cosa que sí que ens espenta a involucrar-nos: la nostra responsabilitat com a ciutadans. Va dir la filantropa Mare Teresa de Calcuta que "a voltes sentim que el que fem és tan sols una gota en el mar, però el mar seria menys si li faltara una gota". A eixos alcaldes que donen tant sense esperar res no fa falta que li'l diguen, ho tenen clar. Quin gran exemple!