25n
25N
25N

Diversificació i “ampliar mires”, la solució de la Música per a la seua ocupabilitat

Les beques poden resultar clau, pel valor de l’instrument, en uns estudis musicals que poden sumar 14 anys

Diversificació i “ampliar mires”, la solució de la Música per a la seua ocupabilitat
25/10/2019 -

El periodisme, els professors, els psicòlegs… La majoria dels estudis es van veure greument afectats per la crisi econòmica, amb uns nivells d’ocupabilitat cada vegada més baixos. També el món de la música; uns estudis carregats d’esforç i temps -14 anys és la norma habitual-. No obstant això, l'”ampliar mires” fa pressió per a revertir l’efecte: “Ja no pensem que s’estudia música, únicament, per a tocar un instrument”.

El Conservatori Professional de Música de València (CPMV) està situat en el Carme. En un dels costats de la Plaça del Viriat, comparteix ubicació amb l’Institut Valencià de Cultura i l’Escola d’Art i Superior de Disseny. Alumnes dels diferents centres conflueixen en els diferents bancs del lloc, encara que els ‘músics’ són més comuns a la vesprada; han de combinar els seus estudis ‘normals’, de primària, ESO o batxiller, amb els musicals.

‘La música és una professió llarga que s’inicia prompte’

Els estudis que s’imparteixen en el CPMV obrin el camp, assegura Simeó, a moltes possibilitats, “i això només amb els estudis professionals”, l’etapa ‘enmig’ entre les elementals i superiors. Aquestes són sis anys, amb quatre abans i, si es desitja, quatre més després; una acumulació de 14 anys d’esforços que es tradueixen en molts camins de professionalització. També estan, de manera paral·lela, centres no reglats -no són reconeguts com a ensenyaments musicals- que, en molts casos, es relacionen amb els conservatoris. Es tracta d’una altra manera d’aprendre música, molt relacionat amb les bandes, en les quals participen alguns programes com a Escolta València.

Andrés Simeó és el Director del Conservatori Professional de Música de València. “La música és una professió llarga que sol iniciar-se prompte”, assenyala a l’inici de l’entrevista. Ací s’imparteixen classes tant d’Ensenyaments Elementals com d’Ensenyaments Professionals; un alumne que seguisca el recorregut ‘normal’ realitzarà quatre anys en la primera etapa, i sis en la segona. Són 10 anys d’esforç musical en aquest centre.

Fomentar el desenvolupament musical

La carrera musical

Ensenyaments Elementals, amb una duració de quatre anys. L’edat normal dels alumnes és de 8 a 12 anys. Les classes són, essencialment, pràctiques.

Ensenyaments professionals. Etapa a la qual se sumen aspectes teòrics, amb una duració de sis anys. Els alumnes acaben els dos últims cursos realitzant 11 hores setmanals, la qual cosa dificulta compaginar el batxiller. “Aquesta etapa et prepara també per a l’accés al Conservatori Superior, com el batxiller a la PAU”, conta Simeó.

Ensenyaments superiors. L’última etapa, de quatre anys, és l’equivalent a un grau universitari en altres disciplines, en la qual s’aprenen qüestions com la composició, direcció o musicologia.

Els estudis de música no són barats. No per la matrícula en si, sinó pels materials. En fotografia, et fa falta un bon material fotogràfic. Ací, el teu instrument, i les cures i manteniment associats, perquè l’estudi es basa, en gran part, en la pràctica amb aquest. Per això, amb el sistema actual les beques són de gran importància, perquè amplien el ventall de possibles alumnes i alumnes que vulguen dedicar-se a la música; ajuden al fet que l’econòmic no siga un factor, almenys, que garbelle tant a l’hora de dedicar la vida a aquest art.

Els alumnes i alumnes que vulguen estudiar música amb l’ajuda de beques poden optar a les beques del Ministeri d’Educació (MEC), de manera semblant a altres estudis com a batxiller o Grau. Dependrà de la renda del passat any i el valor patrimonial de la unitat familiar.

No obstant això, els conservatoris no són l’única alternativa a l’ensenyament musical -sí oficial-, ni l’única becada. Un exemple d’això són els més de 600 centres de tota la Comunitat adscrits a la Xarxa d’Escoles de Música de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Un altre àmbit educatiu en el qual també poden optar-se a una altra mena de beques, com les de Bankia Escorta València. L’entitat ofereix fins a 500 euros per als sol·licitants que es matriculen per al corresponent any de la convocatòria en algun dels centres de la xarxa. Una manera de “fomentar l’estudi de la música“, com una eina per al desenvolupament cultural de la Comunitat.

‘La música és un element vertebrador de les tres províncies’

“Estem convençuts que la música és un dels grans valors de la nostra terra i un element vertebrador de les tres províncies”, assenyalava el Director Territorial de Bankia a València i Castelló, Jaime Casas. Ho feia durant el lliurament, el mes passat, dels Premis Bankia al Talent Musical en la Comunitat Valenciana, que al costat de la FSMCV i l’Institut Valecià de Cultura, al seu torn relacionat amb el CPMV, va reconéixer sis projectes “d’excel·lència musical”.

L’educació musical, com ha assenyalat Simeó, comença primerenca. No obstant això, no sempre mitjançant els conservatoris; gran part dels estudiants van trobar el seu primer contacte ‘seriós’ amb la música en les bandes i societats musicals. “La relació és molt propera“, apunta el Director: “Molts dels alumnes que vénen a estudiar música han començat en una banda. És una relació de benefici mutu: si una banda passa a tindre diversos integrants en el conservatori, també notarà com el nivell augmenta”.

Diversificació professional

Lucía ‘toca’ aqueixa realitat entre el Conservatori i les agrupacions musicals de prop. Ella participa en l’Agrupació Musical de Patraix, en el nucli històric del barri; és fàcil tindre algun conegut o coneguda que haja passat per ací. Relata que no sols hi ha una relació acadèmica, sinó que fins i tot es desenvolupa una altra laboral. “Molts dels meus companys, en Ensenyaments Superiors, treballen en la banda del seu barri o poble”, assenyala. En la de Patraix, encara que toca, el seu principal rol és de professora de solfeig i clarinet; suma més de quatre anys en el barri.

Simeó creu que, cada vegada més, s’ha trobat una resposta a les dificultats d’ocupabilitat. Des que “s’han obert” les mires cap a altres possibles ocupacions més enllà de tocar un instrument de manera clàssica -orquestra simfònica, per exemple-, els estudis han millorat i amb ells l’ocupabilitat. La llista de possibles professions que detalla és llarga; des dels més coneguts com a solista o vocalista d’un grup, fins a compositor de música per a videojocs. “Aquesta és una professió en què antigament no havia pensat, però clar, algú realitza aqueixes bandes sonores en els jocs”, assenyala Simeó.

De ‘tocar’ un instrument a la banda sonora dels videojocs

La llista de possibles camins per als alumnes és llarga. En l’àmbit interpretatiu, Simeó assenyala que estan algunes de les més conegudes, com a solista, músic de càmera, orquestra o banda, director, vocalista o moltes variants relacionades amb el piano, des de les orquestres i musicals fins per a repertoris musicals. En l’àmbit relatiu a la docència i l’acadèmic també hi ha varietat de possibilitats; musicòleg, arxiver, professor de conservatori, primària, ESO o Universitat, pedagog i orientador musical

També des de l’àmbit de la indústria discogràfica, amb llarga tradició en la Comunitat i en la veïna Catalunya, obri diverses possibilitats, com a productor discogràfic, tècnic de so en estudis, mitjans de comunicació o auditoris i sales de concerts, gestor d’esdeveniments musicals o grups -‘mànager’-, Disk Joquei… Així com en els esmentats videojocs o la creació d’aplicacions informàtiques específiques per a música. En els conservatoris s’han obert passos a noves disciplines que també formen part d’aquesta diversificació, com la guitarra baixa o el baix elèctric; alguna cosa que també troba el seu lloc en les diferents associacions musicals adscrites a la FSMCV.

El Director creu que la música està ben encaminada, però encara hi ha marge de millora. Creu que, per exemple, podria millorar-se la distribució horària, especialment en les últimes etapes dels estudis professionals. Els alumnes han de compaginar les hores lectives dels instituts amb altres 11 setmanals del conservatori. “Potser podrien baixar-se a nou i traslladar les altres a cursos inferiors”, argumenta. De cara a l’ocupabilitat, cal continuar obrint-se a les noves tendències i tecnologies, sense oblidar els seus avantatges; des de millorar la intel·ligència i la salut emocional, fins a ajudar en les relacions socioafectives dels xiquets i xiquetes.

Les bandes són “nuclis” de cultura i oci “importants en qualsevol barri”

La Música és, reglada o no, un “valor afegit” al seu entorn i a les mateixes persones, tal com coincideixen Simeó i Lucía. El Director creu que el camí al davant és optimista; de la relació entre el món ‘reglat’ i el de les societats s’obtenen bons resultats acadèmics i d’ocupabilitat, però també socials. Lucía assenyala que, a València, aquesta relació és molt potent, i aquesta també ho noten els ciutadans i ciutadanes: “Són una alternativa d’oci enorme en els barris. Ofereix concerts, educació no formal, participen amb altres entitats, en festes… És un nucli molt important en qualsevol barri”.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

1 × quatre =