El dispositiu policial contra els venedors ambulants en les mascletaes

Les queixes dels comerciants fan reaccionar a l'Administració

Guardar

El dispositiu policial contra els venedors ambulants en les mascletaes

El gran atractiu turístic de les Falles de València sedueix a milions de turistes de tot el món. Però no solament a ells. Aquest ambient festiu i multitudinari també és un gran reclam per a tot tipus de venedors ambulants, que veuen en les festes una gran oportunitat per a fer-se d'or. I amb la seua arribada, també ha arribat el descontentament a les associacions de comerços de la zona centre del cap i casal.

El gran atractiu turístic de les Falles de València En el bando de Falles que va publicar l'Ajuntament enguany, es preveien estrictes normes de seguretat davant la gran afluència de públic. Una d'elles és el tancament de huit carrers propers a la Plaça de l'Ajuntament. El carrer Sangre i el carrer Barques estan declarades com a vies d'emergència. Les carrers Periodista Azzati, d'En Llop, Cotanda, Barcelonina, i el primer tram de Moratín i Roger de Laura són vies d'evacuació. En totes elles està prohibida la presència de públic.

Enguany, la prohibició que impedeix accedir a huit carrers del centre de València durant les mascletaes, per motius de seguretat, s'ha convertit en l'espurna que ha fet esclatar la paciència dels comerciants. Si durant anys havien hagut de suportar la presència d'aquest tipus de competidors, en 2018 han vist restringits els seus guanys per aquestes mesures de seguretat. Es queixen dels venedors ambulants sense llicència, però també de molts establiments ambulants amb tots els papers en regla.

Venda il·legal durant la mascletà

D'una banda, una de les grans queixes a les quals al·ludeixen els comerciants és l'habitual massiva presència de venedors ambulants il·legals de menjar i beguda de llarg a llarg de la Plaça de l'Ajuntament i voltants, especialment abans i durant els mascletaes. Els anomenats lateros s'han convertit en una autèntica icona, i fins hui era molt estrany no topar-se amb un d'ells. D'aquesta forma, aquells que desitgen fer-se amb refrigeris i cervesa abans de dinar, solament necessiten trobar un d'ells.

Un latero venent cerveses en la Plaça de l'Ajuntament | D. RODRÍGUEZ

El primer cap de setmana de març va sorgir la polèmica. Davant tota aquesta situació, onze associacions empresarials, comercials i entitats socials van llançar un dur comunicat mostrant la seua "preocupació" perquè "mentre que d'una banda es tallava l'accés a comerços, bars i restaurants en horari de màxima afluència, per altra, desenes de lateros i venedors ambulants ocupaven" la plaça. Per això, les entitats signatàries com l'Associació de Comerciants del Centre Històric o la Federació Empresarial d'Hostaleria, van sol·licitar una reunió amb l'alcalde Joan Ribó i altres cinc regidors com el de Cultura Festiva, Pere Fuset.

Per als comerciants, aquests venedors il·legals suposen "una competència deslleial", però també "un greu risc per als consumidors al no complir cap mesura higiènic-sanitària que garantisca la salubritat dels productes que ofereixen de manera il·lícita".

La regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, va assegurar davant les queixes que fins a deu policies locals es van dedicar aqueix cap de setmana a decomissar refrigeris i cervesa. L'alcalde, per la seua banda, va apuntar que "la venda ambulant és un tema que sempre ha estat" i que la Policia Local "té ordres de no permetre la venda ambulant de productes". No obstant això, "no podem militaritzar la societat", va dir.

Amb tot, el comunicat també manifestava "el seu suport total a qualsevol mesura en favor del manteniment de la seguretat, sempre que es faça un esforç real per controlar també el fenomen dels lateros".

El dispositiu de dissuasió

Agent de la Policia Local en la Plaça de l'Ajuntament | D. RODRÍGUEZ

Els últims dies han sigut jornades de dissuasió. Pel que sembla, diversos grups d'agents agranen la plaça habitualment abans del tret de les mascletaes amb l'objectiu d'espantar als lateros i altres venedors il·legals, i intentar apaivagar el malestar que ha condit entre els comerciants i hostelers.

I és que, alguns dels afectats ja havien començat a tractar de sortejar els perjudicis que suposen les mesures de seguretat. Per exemple, alguns bars acostaven fins a les tanques part dels seus productes per a vendre'ls al públic. Amb aquest tipus d'accions volien posar de relleu les grans pèrdues diàries en les quals estan incorrent.

Arxivat a:

Destacats