La discriminació lingüística esguita al sistema sanitari públic

La Consellera de Sanitat assegura que no hi ha cap queixa registrada sobre aquest tema

Guardar

niños hospitalizados
niños hospitalizados

Fa uns dies esclatava la polèmica, quan es coneixia un nou cas de discriminació lingüística per part de la mateixa ginecòloga que, ja en el mes d'agost, instava a una pacient a expressar-se en castellà. Així, Adriana Paredes, ginecòloga del sistema sanitari públic valencià, dependent de la Conselleria de Sanitat, tornava a protagonitzar un nou cas de discriminació en negar-se a atendre a una pacient per parlar en valencià.

Els fets ocorrien de la següent manera: El passat 15 d'octubre, la periodista Núria Cadenes tenia cita concertada, a Torrent, amb la ginecòloga Paredes. No obstant això, es va quedar sense atenció sanitària pel fet d'expressar-se en valencià. Una situació molt similar a l'ocorreguda el 28 d'agost, quan la mateixa doctora va instar a la pacient a "parlar en castellà", mentre li estava explicant el seu estat de salut.

Davant aquests dos casos de discriminació lingüística, la Plataforma per la Llengua no ha dubtat a demanar, a la Generalitat Valenciana, l'expulsió de la ginecòloga Adriana Paredes del sistema sanitari públic, emparant-se "en la Llei 10/2010 d'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que considera, com una falta greu, l'incompliment del deure d'acatament de l'Estatut d'Autonomia o la discriminació per raó de llengua, arribant a adoptar-se, per faltes molt greus, la separació del servei o la suspensió de funcions i retribucions per un període d'entre tres i sis anys".

València Extra ha parlat amb Manel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua, que ha mostrat la seua indignació davant l'actitud d'una doctora que "té l'obligació, perquè així ho especifica el Codi Ètic, d'atendre, sense excepcions, a tots i cadascun dels seus pacients. La ginecòloga Adriana Paredes no solament va abocar amenaces cap a un pacient exigint-li que parlara en castellà, sinó que, en aquesta última ocasió, es va negar a realitzar el servei sanitari. Una situació intolerable perquè, com he dit, tenen l'obligació de tractar a les persones sense tenir en consideració ni la seua ideologia, ni la seua raça, ni la seua religió i, per descomptat, ni la seua llengua. No es pot caure en cap tipus de discriminació perquè està vetat per la pràctica mèdica. I, en aquest cas, s'ha negat a atendre a una persona que requeria la seua atenció".

"A més, l'Estatut d'Autonomia de 2006, aprovat quan governava el PP, especifica que qualsevol ciutadà pot dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les dues llengües oficials, garantint la seua atenció. Quan es va produir el primer cas de discriminació lingüística va poder rectificar, però hi ha hagut un segon cas. És per aquest motiu que sol·licitem que s'òbriga un expedient per irregularitats i, fins i tot, que es duga a terme la separació del servei, tal com s'arreplega en la Llei 10/2010".

Per la seua banda, la Consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha deixat clar que "en la comunitat valenciana, no hi ha cap problema amb la cooficialitat de les llengües". D'aquesta manera, i respecte a la polèmica generada ha assegurat que "nosaltres no tenim registrada cap queixa. La informació l'hem obtingut pels mitjans de comunicació. Existeix una oficina de conflictes lingüístics perquè ens explique o hàgem d'explicar-nos, quan reunim tota la informació, però no hi ha un conflicte de llengües, malgrat que el PP vulga introduir eixa polèmica".

Destacats