25n
25N
25N

La Diputació recupera la memòria de represaliats del franquisme a través d'objectes trobats en fosses comunes

L’exposició ‘Objectes (des)apareguts’ pot visitar-se a la sala Contrafuertes del Centre del Carme fins a l’11 d’abril, amb audiovisuals que reconstruïxen històries a través del record dels familiars

La Diputació recupera la memòria de represaliats del franquisme a través d'objectes trobats en fosses comunes
04/02/2021 -

Una fotografia, una corbata, una camisa amb les inicials brodades… Són objectes trobats en fosses comunes al costat de les restes de persones afusellades durant el franquisme, igual que botons, anells, monedes o crucifixos que guarden la història de milers de represaliats durant i després de la Guerra Civil. Estes peces i utensilis, en mans dels descendents d’algunes de les víctimes, donen vida a l’exposició ‘Objectes (des)apareguts’, que podrà visitar-se a la sala Contrafuertes del CCCC Centre del Carme Cultura Contemporània fins a l’11 d’abril.

La mostra, organitzada per la Diputació de València a través de la delegació de Memòria Històrica en col·laboració amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, és fruit del projecte d’investigació artística presentat per María Amparo Gomar en reconeixement a les víctimes i al “deute que tenen els familiars d’estes persones indefenses que van ser exterminades per la seua ideologia, delatades en moltes ocasions per la malvolença dels seus propis veïns”. Pot visitar-se en el Centre del Carme de dimarts a diumenge d’11 a 21 hores.

“Per a mi esta camisa és el meu iaio”, confessa Daniel Galán, nét de Miguel, les restes del qual van ser trobats en la fossa 128 del cementeri de Paterna. María, autora de l’exposició, explica que per als familiars, estes pertinences constituïxen “l’únic record material dels seus sers estimats”, essència de l’aproximació artística als objectes de víctimes del franquisme que el periodista Juan Miguel Baquero descriu com a “testimonis quiets del terror”.

El responsable provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, explica que la iniciativa de María Gomar, màster en la Universität der Künste Berlin, ciutat en la qual la memòria es manifesta en forma d’art en carrers, col·legis i monuments, llança “respostes sobre la conservació d’estos objectes, les històries que contenen i el seu simbolisme per als familiars de les víctimes; i per damunt de tot ens ajuda a tindre present el passat per a no repetir estos crims contra la humanitat”.

Per part seua, el director del Consorci de Museus i del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha assenyalat que “la recuperació de la memòria històrica és un tema abordat per nombrosos creadors contemporanis que busquen amb les seues investigacions artístiques posar una mica de llum sobre una part de la nostra història que ha quedat invisibilitzada. Amb l’exposició d’estos treballs el CCCC contribuïx a la reconstrucció de la nostra memòria col·lectiva”.

Entrevistes amb els descendents

‘Objectes (des)apareguts’ mostra algunes de les peces originals trobades al costat de les restes de represaliats del franquisme, si bé l’audiovisual es convertix en eix de la metodologia expositiva, amb entrevistes a set descendents d’altres tantes víctimes. Tots ells, testimoniatges de segones, terceres i quartes generacions, destaquen per la il·lusió que fa als familiars posseir estos objectes. “Tenia un rellotge posat, un anell de casats, unes sabates… jo els voldria; em van dir que igual hi havia bales, jo les vull, és molt important per a mi”, confessa Esther en referència a les pertinences del seu iaio en una de les històries recollides pels antropòlegs del CSIC.

En este cas, l’exposició inclou les històries de set represaliats del franquisme a través d’altres tants objectes trobats en les exhumacions de cinc fosses, la major part del cementeri de Paterna. Peces i utensilis que van ajudar a identificar les restes i també a ‘cauterizar’ la ferida, com diu la historiadora Paloma Aguilar, la recopilació dels quals incentiva la corporació provincial amb les seues ajudes per a projectes de memòria històrica.

Els objectes estudiats per María són una camisa amb les inicials M.G; un llapis i dos botons; una ampolleta de cristall; una corbata amb restes de sang; unes cordes d’emmanillar; una fotografia i una carta. Alguns d’estos objectes han sigut assignats ja a les restes dels seus propietaris, que han pogut ser inhumats dignament. Uns altres seguixen sota la custòdia de familiars que encara esperen identificar a les víctimes.

Les històries

La força del projecte residix en les històries narrades pels familiars de diferents generacions arran de la troballa dels objectes personals de les víctimes. Així trobem a Pepita Celda, una figura imprescindible per a comprendre el que suposen les exhumacions en el cementeri de Paterna. La recuperació de les restes del seu pare, José Celda, va ser la primera d’una llarga llista en el camposanto valencià després de molts anys d’obstacles i impediments.

La història de José, un llaurador de Massamagrell afusellat al costat d’altres 14 companys de la mateixa localitat, ens relata un acte de justícia poètica a càrrec de l’enterrador republicà Leoncio Badía, que va depositar una ampolleta de cristall al costat dels cossos de la saca perquè foren identificats en el futur. A José Celda ho va delatar un veí del seu poble per ser militant d’Esquerra Republicana. La seua filla Pepita, que hui conta la història de José amb la botella entre les mans, tenia huit anys quan li van arrabassar al seu pare.

Cada relat amaga una vida robada, com la de Manuel Hernández, afusellat el 18 de juliol de 1939 amb un sac en el muscle en el qual guardava les seues escasses pertinences. L’enterrador va afegir retalls de la roba de Manuel i va entregar la bossa a la seua dona Gràcia, passant de generació en generació fins a arribar a les mans d’Amèlia, néta de Manuel, qui narra la història del seu iaio contemplant el revers d’una fotografia en el qual escriu des de presó a la seua dona i el seu fill.

El record de les víctimes cobra vida a través dels objectes recuperats en les fosses. La corbata que Mª José Alba sosté entre les mans va pertànyer al seu iaio José, delatat per un company de Campsa i afusellat al gener de 1941 després d’haver protegit un amic republicà perquè no l’assassinaren. El nus de la corbata de seda, recuperada pel seu cunyat en la fossa 128 de Paterna, no l’ha desfet mai.

El muntatge de María Amparo Gomar no hauria sigut possible sense el suport i la col·laboració dels equips d’exhumació de ArqueoAntro i Grup Paleolab CAVEA, el Museu de Ceràmica de Paterna, la plataforma de víctimes de fosses comunes i per descomptat els familiars.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tres × dos =