En un acte celebrat en la Ciutat de les Arts i les Ciències, on ha acudit el president del Govern, Pedro Sánchez, el responsable del Consell, Ximo Puig, ha agraït al president del Govern el "gest simbòlic" d'iniciar en la Comunitat Valenciana la seua ronda autonòmica de presentació del projecte de recuperació per a Espanya, al qual s'arriba, tal com ha recordat, gràcies al treball desenvolupat per l'Executiu central a Brussel·les per a aconseguir un necessari Pla Marshall. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat la "via valenciana" de l'"acord", la "serenitat" i les "aliances" amb agents socials, les institucions i les empreses per a afermar la recuperació econòmica, una meta en la qual la Comunitat Valenciana aspira a aprofitar al màxim el finançament que ofereix la UE amb la captació de fons per valor de 21.000 milions d'euros que, tal com ha assenyalat, permetrien crear 190.000 ocupacions en els pròxims sis anys.
'Els fons del Next Generation UE suposarà un total de 140.000 milions no reembolsabes'
Fent referència al mític cineasta valencià, Berlanga, ha començat el discurs el president del Govern, Pedro Sánchez, qui parlant de "Benvingut, Míster Marshall", una pel·lícula de 1953 que representava satíricament la imatge de l'Espanya de fa setanta anys, ha admés que davant aquesta crisi econòmica, sanitària i social que estem sofrint no pot tenir les mateixes conseqüències que mostrava el mateix Berlanga, i era com el cotxe de la recuperació europea de la postguerra va passar de llarg pel nostre país beneficiant-se per això Europa es va beneficiar i quedant l'Espanya franquista, al marge. "2021 pot ser, ha de ser, i aquesta és l'obligació de tots, l'any en què el cotxe ja no passe de llarg, sinó que es deté i puja a Espanya a bord", afegia el president, al que prosseguia que "amb una altra gran diferència", i és que aquesta vegada "el cotxe de la recuperació no ve de l'altre costat de l'Atlàntic, és el cotxe que la mateixa Europa ha posat en marxa".
El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que hui ha presentat al conjunt de la societat valenciana resumeix la resposta per part d'Espanya a aquesta gran aposta europea, aquest gran pla Marshall, el Next Generation UE, que "suposarà per al nostre país la possibilitat de comptar, entre transferències no reemborsables i crèdits, amb un fons de 140.000 milions d'euros en els pròxims 6 anys, és a dir, fins a 2026", comentava Sánchez. D'aquesta manera, perquè ens fem una idea, els fons estructurals van representar en els anys 90 al nostre país solament en sis anys entorn de 8.000 milions d'euros, "i aquí estem parlant de 6 anys, 140.000 milions d'euros", comentava Sánchez. Això suposa "una xifra inèdita", l'equivalent a l'11% del PIB de 2019, a la qual cal sumar els més de 79.000 milions d'euros previstos per a Espanya a través dels fons estructurals i també de la Política Agrària Comuna per al període 2021-2027.
'72.000 milions fins a 2023 per rellançar l'economia'
Així, l'Executiu vol concentrar un total de prop de 72.000 milions d'euros de transferències no reemborsables per al període 2021-2023, és a dir, en tres anys 72.000 milions d'euros, amb l'objectiu de rellançar l'activitat econòmica i la creació d'ocupació en els primers anys accelerar en un 40% els objectius quantitatius del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima, el gran compromís i el full de ruta per a la transició ecològica. D'aquesta manera, el Govern pretén avançar a 2023 els objectius intermedis que es van marcar en un primer moment per a l'any 2025.
Els quatre eixos del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l'Economia Espanyola se centren en la transició ecològica, la digitalització, la igualtat de drets reals de dones i homes, i la cohesió social i territorial. Sobre aquests quatre grans pilars i sobre aquestes quatre transformacions, el Pla desenvolupa deu polítiques tractores, amb una distribució de fons i prioritats molt marcades. Així, la primera política tractora dedica el 16% dels recursos a l'Agenda urbana i rural, contra la despoblació i el desenvolupament de l'agroindústria. El segon projecte tractor se centra en les Infraestructures i els ecosistemes resilients, que rebran el 12% dels recursos amb inversions verdes i blaves per a descarbonitzar, modernitzar infraestructures clau de transport, preservar el litoral i els recursos hídrics davant el canvi climàtic. D'altra banda, la Transició energètica justa i inclusiva, alberga la tercera política tractora a la qual es destinarà el 9% dels recursos per a posicionar Espanya estratègicament com a líder de la renovació energètica a escala global. EL punt quart de les polítiques tractores advoca per la modernització de l'Administració Pública per a adequar-la als paràmetres del segle XXI, que actue la Justícia dintre del termini i en la forma escaient, com a motor dels canvis tecnològics, més verd i digital, innovant i acompanyant al sector privat, i creant nous models de negoci, al que es dedicarà el 5% dels recursos.
El cinqué eix del Pla que s'ha presentat tracta la modernització i digitalització del teixit productiu, de les PIMES, "que són molt petites i que estan molt atomitzades i que hem de continuar escalant perquè puguen continuar exportant i guanyant en competitivitat", ha indicat Sánchez posant l'accent també en la indústria i el turisme, mitjançant mesures que acapararan ni més ni menys que el 17% dels fons, així com amb el Pacte per la ciència i la innovació i el Reforç de les capacitats del Sistema Nacional de Salut, al que es dedicarà també el 17% dels recursos. La setena política tractora és per a l'Educació i el coneixement, la formació contínua i desenvolupament de capacitats que concentrarà el 18% dels recursos, el percentatge més gran de repartiment en el Pla. La vuitena política tractora se centrarà en la nova economia de les cures i les polítiques d'ocupació amb una aposta pels serveis de proximitat perquè les persones majors que no vulguen anar a residències i vulguen viure a les seues cases, per al que comptarà amb un 6% dels fons. Finalment, les dues últimes polítiques tractores comptaran amb un 1,1% dels recursos per al desenvolupament de la indústria de la cultura i l'esport així com la modernització del sistema fiscal, al que Puig ha incidit amb una posició crítica enfront del "dúmping" fiscal de Madrid.
'Si captem un mínim de 14.000 milions en sis anys, creariem 90.000 llocs de treball'
"Sens dubte, el futur immediat de la Comunitat Valenciana dependrà de la nostra capacitat per a presentar bons projectes, per a captar recursos i gestionar-los amb eficiència", ha assenyalat el president, i ha agregat: "Si administracions i empreses captem un mínim de 14.000 milions en sis anys, això es traduiria en la creació de 90.000 ocupacions en els pròxims tres anys i de fins a 160.000 ocupacions fins a 2026, i si aconseguim uns fons europeus per valor de 21.000 milions (com és la nostra ambició), arribarem a les 190.000 ocupacions creades en la Comunitat Valenciana en els pròxims 6 anys".
El president ha expressat també el seu reconeixement al president per haver impulsat la co-governança "amb un esperit autonomista mai abans vist" en democràcia i per la seua "visió política" en el disseny d'un "ambiciós pla concebut per a transformar Espanya d'arrel, no amb pegats".
"Que aquesta ronda de presentacions s'inicie a València, ho considere un reconeixement a l'actitud i a l'esforç col·lectiu de la societat valenciana", ha dit el president, que ha reivindicat la "via valenciana" per a superar la complexa situació actual.
Durant la seua intervenció, el president ha defensat, davant la segona ona de l'emergència sanitària provocada per la pandèmia, que la co-governança "obliga" les comunitats a "assumir les seues obligacions". "No és el moment de centrifugar la responsabilitat: ni governs, ni oposicions", ha assenyalat Puig, per a afegir. "No podem situar-nos en la queixa permanent, en la queixa quan no ens senten, i en la queixa quan si ens deixen actuar", perquè "no és un exercici de maduresa" actuar d'aquesta manera.
"Les comunitats som Estat, i així hem d'actuar com a tal", lluny del "partidisme" i guiades únicament "per l'interés general", "perquè aquí no estem per a confrontar, sinó per a ajudar i protegir als ciutadans, i ara és moment d'avaluar amb bisturí i de respondre, a cada moment i en cada lloc, amb proporció i guiats pels experts", ha dit.
Acord, serenitat i aliances
"Acord, serenitat i aliances. Aquesta està sent i serà la via valenciana", ha assenyalat també el president, que ha mostrat la vocació de la Comunitat de ser una referència de l'aliança entre administracions i empreses "sense perdre ni un sol dia".Ximo Puig ha manifestat que aquesta "via valenciana" s'ha desenvolupat a través de tres pilars. El primer d'ells és l'acord, i amb ell "la societat valenciana ha demostrat que és l'hora dels ponts, no dels murs", amb la consecució de tres pactes: amb els agents socials, amb les institucions i amb els grups parlamentaris de les Corts, entorn de 1.068 mesures per a la recuperació, ha enumerat.
"El segon pilar és la serenitat: mentre altres territoris d'Espanya fan de la confrontació, el caos i la fractura la seua resposta irresponsable enfront del virus, la societat valenciana està projectant un clima de serenitat en tots els seus àmbits", ha manifestat el president, que ha subratllat com "ha imperat el 'trellat'", el sentit comú valencià, "un intangible que, humilment crec, necessita aquesta Espanya tan satisfeta de soroll i fúria".
Puig també ha al·ludit a l'aposta per les "aliances" entre el sector públic i el sector privat com a tercer pilar de la "via valenciana", en el qual les institucions, a més de reforçar l'"escut social" que protegeix a empreses i famílies, estan posant "especial èmfasi a exercir de palanca" perquè els fons de recuperació "arriben a les terminals nervioses de la nostra economia: les empreses, perquè són les empreses les que generen ocupació i prosperitat".
El màxim responsable del Consell ha recordat que la creació d'ocupació és la "pedra angular" del model social que defensa la Generalitat, i, dins d'aquest objectiu, existeixen tres "reptes indefugibles", com són la transformació de l'Administració per a la gestió ("Els nous fons europeus no poden ensopegar amb l'embut de la burocràcia", ha remarcat), una transició digital i sostenible "justa" i l'eliminació de les desigualtats ciutadanes en funció del territori d'Espanya en el qual habite cada persona.
Harmonització fiscal i reforma del finançament
En aquest sentit, ha insistit en la necessitat de caminar "cap a l'harmonització fiscal, sense paradisos fiscals, sense 'dúmpings', sense els abusos d'un 'efecte capitalitat' que ha convertit a Madrid en una gran aspiradora".A més, com ha reivindicat el president, "també és urgent corregir la insuficiència i la inequitat de l'actual sistema de finançament autonòmic", i això "per cohesió social, i també per cohesió territorial, perquè un repartiment més just dels recursos i de les oportunitats serà la millor manera d'unir a l'Espanya plural, diversa i real que supera en molt la M-30".
Puig, que ha al·ludit als avanços reeixits amb el repartiment del Fons estatal no Reemborsable de 16.000 milions i amb uns Pressupostos Generals que dediquen el 9,6% d'inversions a la Comunitat Valenciana, ha assenyalat que "és el moment d'acabar amb els greuges i les asimetries entre ciutadans" per a evitar una recuperació amb diferents velocitats. "No és un debat identitari, sinó de drets, d'igualtat i de benestar", ha conclòs.
Tal com ha manifestat també, "més enllà d'himnes o banderes, és l'hora d'un "patriotisme cívic", d'un "patriotisme responsable, solidari i fratern". "Amb aquests valors comuns, i amb un plus d'esforç, d'unió i de voluntat per a aixecar-nos, Espanya podrà. La Comunitat Valenciana podrà", ha afegit.