Agents de la Policia Nacional han detingut a València a huit persones, tres dones i cinc homes, de 21 i 57 anys com a presumptes autores d'un delicte d'estafa, després de pel que sembla oferir en pàgines webs lloguers d'apartaments inexistents i compravenda d'articles que després no enviaven al seu comprador. S'han esclarit 59 denúncies en tota Espanya i el valor de l'estafat ascendia a uns 100.000 euros.
Segons ha informat la Prefectura en un comunicat, les investigacions es van iniciar a la fi de l'any 2017, quan els agents van tindre coneixement que un grup de persones estaven obrint a València i província comptes bancaris en les quals rebien transferències i ingressos bancaris que podrien tindre procedència il·lícita.
Durant les investigacions els policies van esbrinar que es tractava d'un grup que s'estaria dedicant a estafar utilitzant dues modalitats, una d'elles la compravenda d'articles i l'altra els lloguers d'apartaments.
En la primera, els sospitosos localitzaven en diferents plataformes de compravenda anuncis de productes electrònics, cotxes, entre altres coses i després d'aconseguir la major informació possible penjaven els seus anuncis en diferents pàgines webs.
Quan algú estava interessat en el producte, utilitzaven la filiació d'una persona que havia sigut prèviament estafada o una inventada i el comprador realitzava la transferència de l'import acordat en un compte obert prèviament amb documentació falsa per una "mula". En aqueix moment el suposat venedor cessava el contacte amb la víctima que no arriba a rebre mai el producte.
En la segona modalitat els sospitosos localitzaven en diferents plataformes de lloguer, anuncis d'immobles, copiaven les seues fotos i els publicaven amb altres referències en diferents pàgines webs. Una vegada els interessats contactaven amb els supòsits arrendadors bé via mail o whatsapp, aquests amb el pretext que no volien tindre problemes i volien realitzar la transacció de forma segura, els enviaven enllaços simulant ser pàgines web dedicades al lloguer d'apartaments.
Quan els arrendataris ho tenien ja tot clar, els supòsits arrendadors amb el pretext que es trobaven a l'estranger els proporcionaven un número de compte on aquests realitzaven l'ingrés d'una mensualitat més la fiança. Una vegada havien realitzat l'ingrés, deixaven de tindre qualsevol contacte, moment en què els arrendataris s'adonaven d'haver sigut víctimes d'una estafa.
MODUS OPERANDI
Els ara detinguts utilitzaven diverses maneres per a fer-se passar per arrendadors: un d'ells era atacant els servidors de les empreses dedicades a aquests menesters, i fent-se passar per administradors d'aquestes pàgines, enviant falsos correus als anunciants reals per a sol·licitar-los les claus d'accés, al·legant algun problema tècnic en la web d'allotjament, per a posteriorment modificar els anuncis i el futur client contactara amb ells.Una altra manera utilitzada era buscar fotografies d'habitatges a través d'internet i crear anuncis en altres portals a un preu inferior de mercat, aconseguint d'aquesta manera una gran quantitat de clients.
'MULEROS'
L'organització captava als anomenats "muleros" seleccionant entre gent amb problemes econòmics o bé a través d'internet anunciant ofertes de treball de bona remuneració com a gestors, la fi dels quals era obrir comptes o oferir les que ja tenien, per a rebre diferents quantitats de diners en diversos conceptes, per la qual cosa rebrien un percentatge prèviament establit.Quan els "muleros" eren denunciats, l'organització pel que sembla els abandonava i captava altres nous.
En aquesta operació han sigut detingudes sis persones utilitzades com "muleros" i dues persones que es dedicaven a captar-los, controlar-los i fins i tot en alguna ocasió els acompanyaven a les entitats bancàries i els pagaven l'estipulat per cada compte bancari nou que obrien.
Com a conseqüència de les investigacions, els agents han esclarit 59 denúncies en l'àmbit estatal i han detectat que l'estafat ascendia a uns 100.000 euros.
Els detinguts, amb antecedents policials, han sigut posats en llibertat després de ser sentits en declaració, no sense abans ser advertits de l'obligació de comparéixer davant l'Autoritat Judicial quan per a això foren requerits.