caixa popular

València entre la desertificació i la inundació

Un terç de la Comunitat està en risc alt o molt alt de desertificació i gran part podria quedar sota el nivell del mar

València entre la desertificació i la inundació
06/03/2019 -

Encara que no ha tingut massa eco, hi ha una “vaga estudiantil mundial” en camí. Serà el pròxim 15 de març i el moviment, a Espanya, ha començat a València. Es tracta de la iniciativa ‘Fridays for Future’, una plataforma l’objectiu de la qual és pressionar als partits i promoure accions contundents contra el canvi climàtic. Per primera vegada en l’Estat, es van concentrar el passat 1 de març en la Plaça de la Verge de València i van instar a actuar contra un problema les conseqüències del qual “són clarament visibles al nostre país”.

El moviment va nàixer a Bèlgica i ràpidament es va estendre a altres països europeus com Alemanya, França, Regne Unit o Siuza. De la mateixa manera que a Espanya, cada divendres demanaran accions “urgents” per a frenar el calfament global. Amb missatges com “Make the Earth Great Again” o “presents pel nostre futur”, des de la Plaça de la Verge demanen que la classe política “prenga consciència” perquè, si no, no tindran futur ni la seua generació “ni la que ve”, asseguren.

Els valencians i europeus té la mirada posada en el pròxim 15 de març, on esperen que, amb una convocatòria estudiantil mundial, l’agenda mediàtica i l’opinió pública els paren atenció.

Problema global i valencià

Durant la primera concentració de ‘Fridays for Future’ ja es va parlar del problema en clau valenciana: “Gran part està en risc de desertificació i veiem com els ametlers floreixen al febrer”.

Cada país, entorn o regió, fins i tot d’una vall a un altre, afronta diferents riscos i perills amb el canvi climàtic. En el cas d’Espanya i també, en concret, de la Comunitat, el gran problema és la desertificació. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, un 74% del país està en risc de convertir-se en desert d’ací a la fi de segle. En la Comunitat aquest percentatge de risc alt o molt alt és del 28%, quasi un terç del territori.

Aquest risc de desertificació, no obstant això, no està únicament lligat a l’augment de les temperatures. Gran part dels indicadors que afavoreixen l’avanç de la desertificació són per causa humana directa. Per exemple, la sobreexplotació del sòl per al cultiu d’ametlers i el seu posterior abandó degrada el terreny produint una gran erosió i, finalment, desertificació. Aquest sòl, una vegada ‘desertificat’, ja no es pot recuperar.

Si sumem aquest cultiu intensiu donat a Espanya més les pluges torrencials que, segons els experts, cada vegada seran més freqüents, la degradació del sòl creixerà de forma exponencial.

Segons un informe del Tribunal de Comptes Europeu publicat el desembre passat, la desertificació és “una amenaça creixent contra la qual s’ha d’actuar més intensament“. L’informe critica que, encara que diferents àmbits polítics col·laboren per a frenar la desertificació, “no se centren específicament en aquesta qüestió”.

Catarroja en primera línia

Un altre problema global que afecta a totes les costes, inclosa la valenciana, és l’augment del nivell del mar. Segons l’IPCC, el grup de científics de l’ONU que es dediquen a investigar el canvi climàtic, la temperatura mitjana de la terra és ja 1° per damunt de la mitjana. Calculen una pujada de 0,2 graus per cada dècada. Això significa que, si el ritme es manté, en 2040 s’aconseguirà el punt crític de “no retorn”. Segons l’ONU, això suposarà un dràstic augment del nivell del mar i afectarà uns 10.000 milions de persones de forma directa.

El programa Surging Sigues de Climate Central es dedica, precisament, a mostrar mitjançant mapes a quins riscos s’enfronten les costes. En ell pot apreciar-se els canvis costaners de qualsevol part del món. Amb què l’augment de la temperatura es mantinga en 1,5°, des de Catarroja es podrà veure com el mar engul les hortes que ara estan unides a l’Albufera, just a l’altre costat de la V-31. Amb un augment de 2°, el risc d’inundacions aconseguiria al Polígon Industrial. En el gens desitjable cas d’aconseguir els 4°, l’aigua aconseguiria gran part de Catarroja, Sedaví, Beniparrel, Silla… A València entraria per l’antic llit del *Túria, gran part de la Punta desapareixeria… I Pinedo, per exemple, ja no existiria.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

deu − dos =

caixa ontinyent
jornadas educativas salud sexual alcasser 2019
Extra nº 2 - FEBRERO 2019