Investigadors han aconseguit identificar una nova espècie de dinosaure carnívor procedent de la localitat castellonenca de Vallibona: el Vallibonavenatrix, la primera a més de dinosaure espinosaure descrit en la Península Ibèrica.
La revista 'Cretaceous Research' acaba de fer públic el descobriment d'una nova espècie de dinosaure teròpode al qual investigadors de l'Institut Dom Luiz dóna Faculdade de Ciência dóna Universidade de Lisboa, del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED i de la Universitat Autònoma de Madrid han denominat Vallibonavenatrix cani, informa en un comunicat el doctor en Paleontologia José Miguel Gasulla, un dels autors del treball.
Aquest dinosaure teròpode és el primer representant del grup dels espinosàurides descrit en el registre ibèric i va habitar a la comarca castellonenca dels Ports fa uns 125 milions d'anys. De fet, el material sobre el qual s'ha basat aquesta espècie pertany al Cretàcic Inferior (fa uns 125 milions d'anys) de la localitat de Santa Àgueda a Vallibona (Castelló).
Els fòssils que han permés aquesta identificació van ser recollits a principis de la dècada de 1990 per Juan Cano Forner un afeccionat a la paleontologia de Sant Mateu (Castelló) i formen part de la seua col·lecció museogràfica reconeguda per la Generalitat Valenciana des de 1994.
De fet, el nom del nou dinosaure es compon de Vallibonavenatrix, que significa "la caçadora de Vallibona" i "cani" fent referència al descobridor de les restes.
L'estudi ha sigut liderat per Elisabete Malafaia, una especialista en dinosaures carnívors pertanyent a l'Institut Dom Luiz dóna Faculdade de Ciência dóna Universidade de Lisboa i membre juntament amb els altres autors --José Miguel Gasulla, Fernando Escaso, Iván Narváez i Francisco Ortega-- del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED, a més de José Luis Sanz de la Universitat Autònoma de Madrid.
El treball presentat s'emmarca en la línia d'investigació que aquest grup desenvolupa per a la reconstrucció de les faunes que van habitar els ecosistemes del Cretàcic Inferior de la Formació Morella en l'actual comarca castellonenca dels Ports, integrada geològicament a la Conca del Maestrat.
Aquesta formació és una de les referències més freqüents en la història dels vertebrats fòssils espanyols atés que és l'origen d'alguna de les primeres restes de dinosaures identificats a Espanya en l'últim terç del segle XIX i en ella s'han descrit alguns dinosaures tan característics com l'ornitòpode Morelladon.
Vallibonavenatrix cani pertany als espinosàurides, un grup de dinosaures carnívors relativament poc representat en la Península Ibèrica, però que compta amb un registre abundant en el nord d'Àfrica, Amèrica del Sud, Àsia i, més pròximament, a Anglaterra.
SEMBLANCES AMB ELS COCODRILS
Aquest grup de dinosaures es caracteritza per la peculiar forma dels seus cranis i dents, que presenten certes semblances amb els dels cocodrils. Aquests carnívors són també molt recognoscibles pel desenvolupament d'espines neurals altes en algunes de les seues vèrtebres, la qual cosa produeix una espècie de vela sobre el dors de la seua esquena.L'únic fòssil conegut de Vallibonavenatrix està format per part d'un esquelet d'un dinosaure de port mitjà (entre 8 i 9 metres) que inclou vèrtebres dorsals, sacras i cabals i elements de la cintura pèlvica.
Tradicionalment les escasses restes d'espinosàurides coneguts en la Península Ibèrica han sigut assignats al gènere Baryonyx del Cretàcic Inferior d'Anglaterra.
No obstant això, sempre s'ha considerat que l'anàlisi de noves restes permetria ajustar millor aquesta assignació i que la diversitat d'espinosàurides ibèrics podria ser més complexa.
Sorprenentment, l'espinosàuride de Vallibona sembla presentar una major semblança amb parents de l'hemisferi sud, com Spinosaurus, o asiàtics, com Ichthyovenator, que amb Baryonyx.