25n
25N
25N

La dreta "constitucionalista", contra la Constitució

La dreta valenciana i nacional ha llançat en repetides ocasions proposades i declaracions contràries a la Constitució, com discriminar al valencià o il·legalitzar partits per raons ideològiques

La dreta "constitucionalista", contra la Constitució
01/08/2019 -

Estar en contra de la Constitució o part d’ella no és delicte. La mateixa Carta Magna reconeix dins d’ella la “pluralitat” i “llibertat d’expressió”, encara que hi ha debat sobre l’abast del respecte a aqueixos principis. Diferent és cometre delictes o accions ‘anticonstitucionals’, alguna cosa en el que els partits de la dreta nacional i valenciana es postulen com a ‘valedors’: asseguren ser “constitucionalistes” i treballar per fer valdre aqueixa Constitució. No obstant això sumen a la seua hemeroteca declaracions i accions contràries als ‘valors constitucionals’ i, fins i tot, a sentències del Tribunal Constitucional.

Els tres principals partits de la dreta nacional, PP, Ciutadans i els ultradretans de Vox, s’han posicionat en diverses ocasions en postulats contraris a la Constitució; a vegades, fins i tot, argumentant que és per a defensar la mateixa. Les tres formacions, en les seues delegacions de la Comunitat Valenciana, han sumat casos.

Llengües

El líder nacional del PP, Pablo Casado, va proposar en campanya alguna cosa que xoca amb la Carta Magna i que afecta directament a la realitat de la Comunitat. Durant la campanya de les anteriors eleccions, va proposar una “Llei de Llengües“: el castellà, en aquelles comunitats amb més d’un idioma oficial, serà la “llengua vehicular en Educació, Administració, oposicions i senyalització de vies”.

El Director General de Política Lingüística, Rubén Trenzano ja va apuntar llavors que és anticonstitucional: xoca amb “l’Article 3 de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia”. En el punt dos d’aquest article, s’assenyala que “les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. Un reconeixement d’igualtat respecte al castellà que, a més, es recolza en el reconeixement de l’Estatut per a la seua protecció.

L’ús del valencià com una eina política i negar el fet de la unitat lingüística amb el català és una pràctica habitual en els tres partits. Això malgrat que el Tribunal Constitucional ja va reconéixer, fa 22 anys, que no existia una diferenciació idiomàtica. Per a la líder del PP de València, segons va apuntar en una entrevista, “el valencià i el català no són la mateixa llengua”; des de Ciutadans, Cantó va dir el mateix en un desdejuni informatiu; els ultradretans també comparteixen la postura, defensada fins i tot des de l’àmbit nacional.

El Tribunal Constitucional, ja llavors, va apuntar davant la insistència del PP amb diversos recursos -la sentència venia de diversos judicis perduts del PP contra la Universitat-, que era un “entestament en la ignorància” negar l’evidència científica i continuar negant la unitat.

Igualtat

“Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Així resa l’Article 14 de la Constitució. Malgrat això, des de la formació d’extrema dreta s’insisteix a tergiversar el significat de feminisme i criminalitzar a col·lectius LGTBI+: “Ens preocupa en mans de qui deixem els nostres xicotets i l’adoctrinament al qual poden haver sigut sotmesos”, van assenyalar en demanar dades sobre cursos de tolerància en les Corts.

Aquests col·lectius criminalitzats entenen que, després dels contactes i pactes de Ciutadans i PP amb Vox, aquests primers també se situen contra la llibertat i diversitat sexual. Malgrat això i malgrat negar-se a signar el manifest de la manifestació, Ciutadans va assistir i el seu bus va ser ‘atacat’ amb pintura. Des de la formació, que pacta amb una formació ultradretana que nega els drets LGBTI, atribueixen el rebuig a la seua assistència a “odi i violència per motius ideològics”.

Nacions

Un altre punt en comú entre PP, Ciutadans i Vox és enaltir una “unitat i defensa” d’Espanya contra els “nacionalistes” i fins i tot, com anomena Cantó a Marzà, els “talibans“. Les tres formacions defensen la figura d’un únic estat-nació, i critiquen repetidament als partits progressistes que vulguen “fracturar” Espanya en diferents nacions.

“Quantes nacions hi ha a Espanya, senyor Puig? Quantes?”, va assenyalar Cantó durant un debat electoral i després, amb una fórmula semblant, durant el debat d’investidura. Pretén amb això criticar la suposada postura del PSPV de suport al procés català i pla de repetir-ho ací, com ha assenyalat en diverses ocasions. Des d’aquestes formacions ignoren o volen ignorar l’inici de la mateixa Constitució. En l’Article 2 assenyala que es “reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles”.

En l’àmbit nacional

Amb un argument semblant respecte a la “defensa d’Espanya”, també s’han llançat propostes de gran polèmica, com la il·legalització de partits. El PP va votar en contra, en el Congrés, que els partits pogueren ser il·legalitzats per corrupció; no obstant això Casado va llançar la proposta de traure de la legalitat a les formacions “que reclamen la independència”. Una cosa compartida pel seu soci ultradretà, que assenyale la mateixa possibilitat amb els partits “que no creuen en la unitat d’Espanya o no renuncien del marxisme”.

Es tracta d’una proposta d’il·legalització per motius ideològics, una mica d’impossible reconeixement en la Constitució actual. No obstant això no són les úniques declaracions anticonstitucionals: Maroto va assenyalar que, si Casat fóra president, prohibiria les manifestacions que “permeten o encoratgen a la fallida” de l’Estat.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 × cinc =

museo etnologia
museo etnologia
ficcions 2019-2020