25n
25N
25N

La mare de Marta Calvo, "destrossada i abatuda", lamenta que a Espanya "ix barat matar i violar"

Adverteix: “Mentre als assassins les seues famílies poden anar a visitar-los a presó, jo ja mai més podré veure a la meua filla Marta”

La mare de Marta Calvo, "destrossada i abatuda", lamenta que a Espanya "ix barat matar i violar"
15/06/2020 -

La mare de Marta Calvo, la jove de 25 anys desapareguda des del 7 de novembre del passat any en Manuel (València) i sobre la qual Jorge Ignacio P., l’únic arrestat, ha reconegut que va esquarterar després d’una mort accidental, ha lamentat que a Espanya “ix barat matar i violar”.

La mare de la jove s’ha pronunciat així en un escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, amb el qual ha volgut agrair la labor de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) i manifestar com se sent quan es compleixen set mesos de la desaparició de la seua filla.

“Sóc una mare abatuda pel dolor i la desesperació”, comença dient en l’escrit, en el qual afig que també se sent “frustrada” per no poder fer més del que fa. “Hi ha una xiqueta amb una vida truncada, una mare destrossada, una família afonada pel dolor, un germà que mai més podrà gaudir de la seua germana, i unes lleis que poc ajuden”, ha criticat.

I en aquest sentit afig: “I ja no és que ajuden poc, és que ens tenen totalment desprotegits, venuts, doncs als assassins, violadors o maltractadors els ix barat en aquest país matar, violar, vexar o maltractar”, opina.

La mare de Marta Calvo es dirigeix a polítics i jutges per a preguntar-los si sabien que l’únic arrestat per aquests fets estava a Espanya amb el seu permís de residència caducat, a més de condemnat per tràfic de drogues. “Coneixien que se li va posar en llibertat amb fiança fins a la celebració del seu pròxim judici? Paren-se a pensar, si aquest senyor no haguera gaudit d’aqueixa llibertat sota fiança, o haguera sigut deportat al seu país per no estar els seus papers en regla quan li van caducar, hui Marta estaria amb mi”.

I lamenta que ho va tindre de front, després que la seua filla li manara la ubicació de l’habitatge a la qual es dirigia i de no saber d’ella en diverses hores, i li va negar haver estat amb ella, i fins i tot conéixer-la. Després es va entregar a la guàrdia civil. “Malgrat això, arrestat i empresonat, s’acull al seu dret a no declarar, i Marta segueix sense aparéixer. És necessari tot aquest sofriment?”, s’ha preguntat.

“De veritat que en aquest país continuarem perdonant a aquesta classe d’individus amb condemnes irrisòries?; Quan canviaran les lleis?; Per exemple la del dret a no declarar?”, s’ha continuat interrogant.

“MÉS PROTEGITS A LA PRESÓ”

Al seu entendre, les lleis estan “obsoletes” i “no fan justícia”. “Presó màxima amb cos o sense, obligació de declarar i declarar la veritat o més pena, i menys condescendència amb aquests individus que al final estan més protegits ells en la presó que nosaltres i els nostres fills al carrer”, ha postil·lat.

“Espanya i els espanyols som un país que mereixem més i millor (…) Estem totalment desprotegits, vivim amb por sumada al dolor, ràbia i impotència, mentre aquests delinqüents estan en les presons amb menjar, beguda, gimnasos, tota mena de comoditats, protegits, cures, cotitzant i amb dret a atur, podent estudiar gratuïtament, mentre la resta dels espanyols fem un esforç per treballar”.

La mare de Marta Calvo es mostra “conscient” que aquests delinqüents estan privats de llibertat, però adverteix: “S’ho han buscat, i mentre ells només viuen coartats de la seua llibertat, la meua filla Marta Calvo Burón, no viu. Mentre a aquests assassins les seues famílies poden anar a visitar-los, jo ja mai més podré dir vaig a veure a la meua filla Marta. Senyors, dolor, molt de dolor, lleis obsoletes, poc dures, i que deixen al delinqüent assassí o violador continuar fent el que en gana els ve, perquè al cap i a l’últim els ix barat”, ha reiterat.

“A la meua filla ja ningú me la retornarà amb vida, lluite per donar-li el seu descans en pau i fer-li justícia com ella mereix, però lluitaré perquè les lleis canvien i en mans dels polítics hi ha molta força perquè això s’aconseguisca. Pense i crec que ens ho mereixem, que es pot aconseguir canviar aquestes lleis, endurir-les (…) Crec que davant lleis més dures i condemnes més dures, aquests depravats assassins, violadors i delinqüents s’ho pensarien una miqueta més, potser fins al punt de no fer-lo”.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

16 − set =