Les sèries de casos valencians, el remei als errors del passat o una arma de doble tall?

L’associació de víctimes del metro de València considera que les sèries són bones plataformes per a expandir les seues reivindicacions, però sempre amb un tractament des del respecte

Les sèries de casos valencians, el remei als errors del passat o una arma de doble tall?
27/06/2019 -

València ha sigut l’epicentre de la corrupció, i malgrat que s’han destapat importants trames que vinculen a polítics o a empresaris, a poc a poc continuen eixint a la llum altres casos que han marcat a la societat valenciana. No solament a través de notícies o exclusives de mitjans de comunicació, sinó per una tendència que sembla que ha trobat inspiració en el territori valencià: les sèries de ficció o les basades en casos reals.

El passat 14 de juny, la plataforma digital internacional Netflix estrenava ‘El caso Alcàsser’, una sèrie de cinc capítols que tracta de desgranar tot el que va ocórrer en l’assassinat de les tres adolescents del municipi d’Alcàsser en 1992. Però l’objectiu de la producció espanyola va més enllà de fer una crònica del que va ocórrer i de destapar noves coses, perquè els mitjans de comunicació facen autocrítica sobre la cobertura d’aquest cas i tinguen en compte els errors per a no repetir-los en el futur i deixar arrere el sensacionalisme.

L’audiovisual s’ha acollit amb moltes expectatives mesclades amb crítiques per considerar que, precisament, ‘El cas Alcàsser’ està entelat de sensacionalisme i groguisme, però altres veus defensen que traslladar una història com aquesta a una plataforma digital podria ser una bona opció per a expandir la denúncia, visibilitzar-la i aconseguir que més casos silenciats o oblidats isquen a la llum i mostren que cal actuar.

En aquest sentit, Rosa Garrote, presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J), explica que gràcies al llibre Lluitant contra l’oblit (Laura Ballester), el documental en profunditat La estrategia del silencio (Barret Films i Mediapro), el còmic El dia 3 (Cristina Durán i Miguel Ángel Giner) i el programa Los olvidados en Salvados han sigut claus per a visibilitzar la seua lluita contra la impunitat.

“El cas de l’accident de metre és molt concret, però crec que podria extrapolar-se a altres situacions i llocs perquè és un esdeveniment en el qual es va demostrar que sense la deixadesa dels responsables es podria haver evitat l’accident”, assenyala. Per a la presidenta, tots aquests formats han ajudat a demostrar que cal mobilitzar-se perquè les persones que hi ha darrere d’aquests fets no se salven del que han fet i que això pot més que la manipulació que s’ha produït a nivell mediàtic i d’implicats.

Garrote detalla que el llibre de Ballester ha sigut una de les grans contribucions a la seua lluita, així com el documental de Barret Films, “amb el qual gent que ha viscut altres situacions ja podia sentir-se identificada”, encara que el còmic ha sigut “molt beneficiós perquè és un dels suports que més ha arribat a la gent pel seu format”. I el programa de Jordi Évole “va marcar un abans i un després, perquè va donar a conéixer al públic què va passar a nivell estatal”.

És per això que davant l’hipotètic cas d’una oferta per a rodar la sèrie de l’accident de metre que va marcar als valencians i les valencianes, la representant considera que podria ser positiu, però amb límits. “L’ideal seria tractar el tema des d’un punt de vista no morbós, sempre amb respecte i donant prioritat al que més ens interessa, que és demostrar que les nostres concentracions no eren mogudes pel rancor, sinó que portaven darrere uns motius documentats i avalats. El que ens agradaria en eixe cas és que se centrara principalment en la investigació”, matisa.

Qui sap si aquest cas podria unir-se a la llarga llesta de produccions que s’han inspirat a València en els últims anys. Una oportunitat per a molts, però també una arma de doble tall que podria repetir errors del passat. Rosa Garrot insisteix que un bon periodisme com amb el qual s’han topat podria evitar-lo: “No volem que s’oblide aquest tema, sinó que s’extrapole a una reivindicació social perquè no és una cosa única. Li pot passar a qualsevol ciutadà que lluita contra un gegant i al qual l’Estat no li dóna resposta i el missatge que cal deixar clar és que estem atents al que fan els nostres governants”.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dotze + 14 =

Festes Aldaia