Periodistes i activistes debaten sobre el paper de la dona en els mitjans perquè "ocupen el lloc que els correspon"

Periodistes i activistes debaten sobre el paper de la dona en els mitjans perquè "ocupen el lloc que els correspon"
13/02/2019 -

Periodistes, expertes i activistes feministes han debatut aquest dimarts sobre el tractament de les violències masclistes i el feminisme en els mitjans de comunicació per a posar en relleu que “les dones han d’ocupar el lloc que els correspon” i “convertir-se en notícia no solament com a víctimes o agents passives del context en el qual els homes opinen”.

Així ho ha exposat Llum Quiñonero, presidenta de la Comissió de polítiques d’igualtat de gènere i del col·lectiu LGTBI de les Corts, que organitza aquesta primera jornada ‘Violències masclistes, feminisme i comunicació’ amb la col·laboració de la Unió de Periodistes Valencians, en el marc del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és crear un espai de reflexió col·lectiva sobre el tractament informatiu de les violències masclistes i impulsar un pacte per la igualtat de gènere, els drets LGTBI i contra les violències masclistes mitjançant el compromís de tots els agents socials: organitzacions polítiques, mitjans de comunicació, professionals, universitats i ciutadanies, detalla la Unió de Periodistes en un comunicat.

Per a això, en la primera sessió han participat especialistes, periodistes i activistes com Juana Gallego, Remei Blasco, Judith Prat i Ana Requena, que han coincidit en la necessitat d’introduir la perspectiva feminista en el periodisme i en la comunicació. En aquest sentit, la presidenta de la Unió, Noa de la Torre, ha advocat per crear i donar eines professionals als mitjans de comunicació i periodistes per a informar amb perspectiva de gènere.

Com a presidenta de la Comissió de polítiques d’igualtat de gènere, Quiñonero ha emfatitzat en el paper fonamental dels mitjans com a generadors d’igualtat i “espills del món”, instant-los a reflexionar i canviar les pràctiques i els discursos discriminatoris.

“Les dones han de convertir-se en notícia, no solament com a víctimes o com a agents passives del context en el qual són els homes els qui opinen, descriuen la realitat o prenen les decisions. Les dones, les xiquetes, les velles han d’ocupar el lloc que els correspon en cada secció, en cada pla, en cada programa de la televisió: en la portada, en les imatges, en els editorials, en els debats, en els informatius”, ha reivindicat.

PRESA DE CONSCIÈNCIA

Sota el mateix prisma, la directora de l’Observatori per a la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i experta en comunicació i gènere, Juana Gallego, ha assenyalat que un model feminista de comunicació implica “una presa de consciència important i una aposta professional per un canvi en les estructures de les empreses”, així com “repensar sobre l’imaginari col·lectiu i el sistema simbòlic de representació”.

Aquest model requereix, segons la investigadora, intervindre en l’estructura empresarial, la cultura professional, el model de representació i el compromís contra la desigualtat, la qual cosa ha relacionat amb la necessitat de replantejar el model laboral actual, que “privilegia la dedicació masculina, fonamentalment abocada al treball exterior, i obliga les dones a fer-se càrrec de les responsabilitats familiars i de la seua dedicació professional”.

Altres objectius que ha apuntat són prioritzar la paritat en tot el procés de comunicació i canviar la consideració de les professionals dins de les estructures empresarials, acabar amb el repartiment de treball segons sexe, redefinir els procediments, les rutines i els valors periodístics, reflexionar sobre l’asimetria que es produeix en enfocar determinats escenaris o situacions en detriment d’uns altres. També donar autoritat a les veus femenines, transformar els estereotips i el llenguatge.

Al llarg de la jornada, el programa ha acollit taules redones amb nous enfocaments periodístics, recursos i experiències, des dels mitjans tradicionals i digitals com des de les xarxes socials i el fotoperiodisme. Han participat Ana Requena Aguilar (eldiario.és), Irantzu Varela (Pikara Magazine), Remei Blasco Cháfer (NTC À Punt), Julia Ruiz Martínez (Levante-EMV) i Violeta Tena Barreda, vicepresidenta de la Unió de Periodistes.

La trobada també ha comptat amb les fotoperiodistes Judith Prat i Eva Mañez, la comunicadora audiovisual Mª Pardo García, el sociòleg i criminòleg Pau Crespo Donet, les periodistes Magda Bandera (La Marea) i Anna Gimeno Berbegal i Remei Castelló Belda, autores del ‘Manual d’estil per al tractament de la violència masclista i el llenguatge inclusiu en els mitjans de comunicació’, editat per la Unió de Periodistes, i la periodista i autora del manual ‘Notícies amb llaç blanc’, Emilia Bolinches Ribera.

EL FEMINISME NO POT SER NEUTRAL

Entre aquestes aportacions, Julia Ruiz ha defensat que “el feminisme com a fenomen transformador està més present que mai en els mitjans de comunicació”, si bé ha remarcat que “des del periodisme caldria reflexionar sobre com explicar-lo” i que el seu paper “no pot ser neutral quan es tracta de defensar els drets fonamentals”.

Ana Requena, en la mateixa línia, ha ressaltat que “la perspectiva de gènere repta la cultura periodística, les seues convencions i les rutines, per això cou i genera resistències” i ha apuntat com una de les prioritats “repensar com comptar la violència sexual”. També ha advocat per noves fórmules Remei Blasco, per a “evitar fórmules que poden fer pensar que hi ha causes per les quals ens maten” en difondre informació sobre violència masclista.

Paral·lelament, Mª Pardo ha destacat que les xarxes socials han ampliat l’espectre en donar ” veu a col·lectius oprimits i al fet que les dones feministes en internet es puguen dirigir a una audiència concreta: En el ciberespai estan els nostres nous patis i places on trobar-nos i aprendre de les dones”.

Com a fotoperiodista, Judith Prat ha defensat que en les cobertures internacionals cal “preguntar a les dones què opinen elles del que està ocorrent al país”. “Jo no fotografie dones víctimes, fotografie dones supervivents; com les vegem nosaltres definirà la forma de contar la seua història”, ha il·lustrat.

En definitiva, la intenció d’aquesta jornada és crear un marc de diàleg per a aportar solucions, assenyalar errors i avançar cap a l’elaboració de discursos que “reforcen la igualtat, que no minimitzen els efectes de la violència que patim i que contribuïsquen a conscienciar a les persones i a fer complir la nostra obligació pública d’impulsar i tramitar lleis que milloren la vida dels nostres ciutadans i ciutadanes”, com ha subratllat la vicepresidenta primera de les Corts, Carmen Martínez Ramírez, en l’acte d’inauguració.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × quatre =

sagunt a escena 2019
turismo salou