De la moral i la virtut

De la moral i la virtut
01/10/2018 -

Fa alguns mesos escrivia sobre el fet que la desafecció entre la classe política i els ciutadans, lluny de desaparéixer seguia vigent, com demostrava un baròmetre del CIS que considerava a la política en general com un dels problemes per a la ciutadania.

Doncs bé, l’últim baròmetre del CIS publicat (amb major o menor cuina) abunda en aquesta idea. I és que el resultat no pot ser més preocupant, ni més ni menys que el 75,9% dels enquestats considera que en les Corts Generals no es discuteixen els problemes reals dels espanyols, i açò que l’enquesta es va realitzar en els primers dies del mes de setembre, abans que la política espanyola es convertira en el fangar en què s’ha convertit en les últimes setmanes.

No els falta raó als nostres conciutadans. Qualsevol persona amb un mínim interés per la cosa pública, que haja parat esment a les notícies que vertiginosament s’han succeït en les últimes setmanes, assistirà atònita a l’obstinació que els partits polítics han posat a centrar l’actualitat política en qüestions que poc o gens representen l’interés general de la ciutadania.

És obvi que els partits polítics, o sent justs la major part d’ells, anteposen l’interés electoral a l’interés general, el seu objectiu últim és guanyar eleccions i governar, per a després ja si açò, amb tots els llocs coberts i els favors pagats, intentar gestionar i administrar.
Bona mostra d’açò és l’espectacle que estem vivint les últimes setmanes. Hem passat dels plagis, les tesis, els màsters i els estudis universitaris que apareixen i desapareixen, a les clavegueres i la publicació de converses privades de fa anys; s’ha instal·lat una psicosi col·lectiva en la qual tothom s’ha posat a cercar les possibles falsedats i mentides d’uns i d’uns altres. I tot açò sota l’excusa de la regeneració, la necessitat del virtuosisme en els representants públics i en la imposició d’uns estàndards morals que estan molt bé i són necessaris, ho reconec. Però que potser estan apartant-nos als polítics del que és la nostra funció, que no és una altra més que treballar per millorar la vida de les persones i atendre els seus problemes.

El resultat d’aquesta cerca de la moral i la virtut en els polítics espanyols no és poc, dos membres del govern d’Espanya ja han dimitit, altres dos van camí de fer-ho, s’han reafirmat les sospites en els principals líders de l’oposició, i com a colofó ha quedat posada en dubte, una vegada més, la classe política espanyola.

Ací m’agradaria fer un incís. Com deia al principi, els interessos dels partits polítics, especialment els de l’oposició, estan molt lluny dels interessos dels qui els han votat. Ha quedat constatat que l’únic objectiu era, és i serà fer caure a un govern al qual amb total desvergonyiment qualifiquen d’il·legítim. I s’apunten com a triomf cada dimissió que es produeix en el Govern d’Espanya, quan no s’adonen que amb cada dimissió, el govern dóna una lliçó i deixa en dubte a aquells governs que van ser incapaços de dimitir quan havien d’haver-ho fet per motius bastant més greus.

Però tornem al tema. Mentre en les últimes setmanes els uns i els altres perden el temps cercant acusacions i preparant defenses, saben què? Doncs que per exemple dos ancians han hagut de dormir al ras en un parc després de ser desnonats; milers de joves s’hauran hagut d’anar a l’estranger a cercar una ocupació digna i de qualitat d’acord amb la seua formació perquè ací no tenim un model productiu que aposte per ells; tornen a sonar senyals d’alerta sobre la desacceleració econòmica a l’amainar els vents de cua que han espentat a la nostra economia en els últims anys; els valencians i valencianes seguim tenint una insuficiència financera que ens impedeix gaudir d’uns serveis públics de qualitat; l’interior del nostre país contínua despoblant-se amb la consegüent pèrdua que açò suposa; i el més recent i indignant, dues xiquetes morien a les mans del malnascut del seu pare incrementant així la vergonyosa llista de víctimes de la violència masclista. Què s’ha fet per solucionar els problemes reals de persones i empreses en els últims mesos?

No sembla que ens adonem que alguna cosa està fallant, que hi ha moltes veus en el carrer que no estem escoltant, i que estem en un nou temps polític en el qual sense majories clares, el diàleg, la defensa de l’interès general i per tant la priorització dels problemes a solucionar, és més necessari que mai. Però seguim parlant de clavegueres i fent politiqueig barat, perquè tant que s’està parlant de les clavegueres de l’estat aquesta setmana, sembla que no ens adonem que el que estem convertint en una vertadera claveguera, és la política en si mateixa.

David de Miguel
Diputat Agermanat
Corts Valencianes

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

6 − 3 =

sagunt a escena 2019
turismo salou