La secció segona de l'Audiència Provincial de València ha absolt a l'empresari Ángel de Cabo de l'estafa de la qual estava acusat a València relacionada amb la compra de societats per a buidar el seu patrimoni. De Cabo va mantenir la seua innocència durant el judici i va assegurar que s'estaven dient "un munt de falsedats".
La Fiscalia demanava per a l'empresari cinc anys de presó per engrossir el seu patrimoni mitjançant l'adquisició d'empreses en greu situació econòmica a un preu "irrisori" --un euro-- sota la promesa de sanejar-les, "si bé la seua única finalitat era menyscabar el patrimoni alié apoderant-se de les mercantils i buidant-les mitjançant la seua descapitalització".
No obstant això, el seu defensa, representada per l'advocat Juan Carlos Navarro, demanava l'absolució en al·legar que aquestes acusacions eren falses. I aquesta la tesi que ha aprovat el tribunal en no veure delicte. Després d'aquesta decisió, aquesta part té previst querellar-se per denúncia falsa contra els germans que van iniciar aquest procediment, segons ha pogut saber Europa Press.
Al costat de De Cabo --condemnat en 2015 per l'Audiència Nacional a cinc anys de presó per despatrimonialitzar Marsans --el propietari de la qual era Gerardo Díaz Ferrán, expresident de la CEOE-- en perjudici de creditors-- es van asseure en el banc dels acusats dos treballadors seus als quals el ministeri públic considerava cooperadors necessaris i per als quals reclamava dos anys i mig de presó. Malgrat això, el tribunal també els ha absolts.
De Cabo havia sigut acusat de comprar diverses societats a dos germans pel preu d'un euro amb ànim de lucre, de no tramitar el concurs de creditors de les entitats al qual es va comprometre i, a més, de subscriure en el seu propi benefici un contracte de prestació de serveis per import de 9,2 milions d'euros i un reconeixement de deute de 9,6 milions garantit amb la hipoteca de 68 finques.
No obstant això, l'Audiència difereix d'aquests fets i té en compte, a més, que els querellants van anar variant les seues acusacions al llarg del procediment fins al moment de les conclusions finals, en el qual van canviar dos elements substancials: la primera, la "fal·làcia" que no coneixien amb anterioritat a De Cabo, i que aquest, aprofitant-se de la seua mala situació econòmica, se'ls va presentar com a advocat expert en concursos oferint-se a salvar les seues empreses.
De fet, en les conclusions --manté el tribunal-- reconeixen que no sols el coneixien des de dos anys abans, sinó que el coneixien precisament perquè l'havien buscat i contractat amb anterioritat perquè els salvara de la fallida d'un altre grup de les seues empreses (Teconsa) en 2009.
"No sembla que existira queixa per aquesta anterior operació, en la qual també se li va cedir formalment a aquest la propietat de les accions mitjançant un contracte de compravenda per un euro, verificant De Cabo en quant va poder i va saber per a obtenir tractes favorables amb els creditors i subministradors que evitaren el col·lapse financer i el procediment d'execució de previsible iniciació al fet que tal grup d'empreses venien abocades", manté.
"NO VAN SER ENGANYATS"
La mecànica operativa en aquest segon cas a València, agrega l'Audiència, és la mateixa que la de la primera vegada, "per la qual cosa els querellants no poden al·legar que van ser enganyats sobre la manera, forma contingut, circumstàncies i finalitat del pacte".La segona modificació que van fer els querellants en les seues conclusions estava relacionada amb el deute de 9 milions i mig i van reconéixer que aqueixos diners era el preu de salari de De Cabo, la compensació econòmica pels seus serveis, per aconseguir que el grup de les seues empreses salvara la major part possible del seu patrimoni, evitant el concurs. Així, van substituir del seu escrit "deute fictici" per "deute per honoraris".
"Ha sigut necessària una instrucció de més de sis anys i la celebració d'un judici perquè, in extremis, la part, davant l'evidència de la mateixa prova que ells mateixos van aportar en un jutjat de Santiago de Compostel·la, hagen reconegut la fal·làcia de la seua imputació", sentència el tribunal.
D'altra banda, respecte als altres dos treballadors acusats en el procediment, l'Audiència estima que la totalitat de la prova practicada ha sigut exculpatòria: "No existeix cap dada que permeta inferir la seua participació ni la seua cooperació en un suposat delicte d'estafa", postil·la.