El festival Dansa València acull l'estrena absoluta del segon espectacle de dansa inclusiva de la companyia valenciana Titoyaya Dansa, 'Soledad'. La cita serà demà dissabte, 17 d'abril, a les 18.00 hores al teatre Rialto. El moviment, la fotografia, la literatura i les arts plàstiques han acompanyat l'equip al llarg del procés creatiu i un elenc heterogeni format per persones majors, ballarins de Titoyaya i joves extutelats en procés d'emancipació.
Aquesta obra intergeneracional, multicultural i multidisciplinària ha sigut seleccionada dins del programa Art For Change 2020 de la Fundació La Caixa.
Dos espectacles premiats
La programació del festival organitzat per l'Institut Valencià de Cultura es completa demà amb dos muntatges guardonats: 'Trama', de Roser López Espinosa (Barcelona), reconegut com a millor coreografia 2019 en els XXII Premis de la Crítica de Catalunya, i 'Filia et Fobia', de La Taimada (Barcelona), primer premi del 34é Certamen Coreogràfic de Madrid 2020.'Trama', programada demà, 17 d'abril, a les 20.00 hores al teatre Principal es proposa com un concert, amb diverses veus, afinacions i notes discordants. Els cinc ballarins de l'obra s'entrellacen per a traçar una partitura física d'interdependències i confiança mútua, cossos que s'arrupeixen i accions que es desenvolupen en moviments col·lectius.
'Filia et Fobia', per la seua banda, és l'espectacle del qual s'ha extret la imatge del cartell d'aquesta edició del festival. La Taimada va desenvolupar la peça que demà s'instal·la a les 17.00 hores a l'Espacio Inestable durant el confinament. Al terme de la representació, la periodista especialitzada en dansa Sara Esteller conduirà un diàleg obert per a compartir amb el públic el procés creatiu.
Completa la selecció d'espectacles de la jornada Mucha Muchacha amb l'espectacle 'Volumen 1', programat a la sala 7 del teatre Rialto a les 13.00 hores. El col·lectiu femení de dansa espanyola ha unit el seu talent al de Celso Giménez i Violeta Gil, de La tristura, que els han assessorat artísticament per a aquesta obra en què revisen mites universals de la dansa, per a reinterpretar-los i veure com es transformen.
La peça posa la mirada en referents com la 'haka' neozelandesa de les guerreres maoris, l'assassinat d'una verge en 'La consagració de la primavera' o el tràngol col·lectiu del 'Bolero' de Ravel. La peça breu és una declaració d'intencions al voltant del moviment, la comunitat, la feminitat i el ritu.