Daniela González: "Quasi totes les nostres escoles i societats musicals són deficitàries i necessiten un millor finançament"

Presidenta de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

Daniela González: "Quasi totes les nostres escoles i societats musicals són deficitàries i necessiten un millor finançament"
03/07/2019 -

Toca el clarinet des dels 6 anys i és de Xilxes. Daniela González es va convertir, el darrer 11 de maig, en la nova presidenta de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). Ella és l’encarregada de succeir l’anterior màxim responsable de les societats musicals del nostre territori, Pedro Rodríguez, qui va abandonar el càrrec per exercir com a senador independent en el grup del PSOE, fent el salt a la política -així com va fer l’antecessor de Rodríguez, Josep Francesc Almeria, qui se’n va anar a Podem-.

González, en l’Assemblea celebrada a Pego, va esdevenir la primera presidenta de la FSMCV, una entitat que enguany celebra el seu mig segle de vida i que, malgrat tot, mai havia estat encapçalada per una dona. Ella afirma que cal normalitzar el fet que les dones ocupen càrrecs d’importància com el seu i que, a més, cal incentivar que cada volta hi haja més figures femenines ocupant llocs de treball on mai havien estat presents, com el de directora o el de compositora.

D’altra banda, la presidenta també recalca la situació deficitària de les escoles de música de la comunitat i la manca de finançament per part dels governs cap a les nostres societats musicals. Aquest, junt amb el foment de l’ocupabilitat dels músics i la regulació de la Llei Valenciana de la Música de 1998, és l’objectiu més important per a Rodríguez.

Quan et van nomenar presidenta de la FSMCV, la notícia va ser que, per primera volta en 50 anys, aquest càrrec l’ocupava una dona. Què n’opines?

Jo crec que és un efecte d’allò que està passant en la societat pel que fa al paper de la dona: les nostres societats musicals sempre han tingut al capdavant figures masculines i ara és important normalitzar el fet que hi haja dones en aquests alts càrrecs. A poc a poc, comencen a haver-hi més dones en llocs que no havien estat ocupats mai per figures femenines i això fa que moltes xiques es plantegen altres futurs, ja que tenen més models. I això és molt positiu, però crec que s’hauria de plantejar d’una forma més normalitzada. És cert que, quan em van nomenar presidenta de la FSMCV, la notícia era que, per primera volta en 50 anys, una dona ocupava aquest càrrec. I això és totalment cert. Però a mi m’agrada més pensar que necessitem normalitzar-ho cada volta més, amb tot el que està passant amb els drets de la dona. Cada volta, hi ha més dones directives, més dones presidentes, més dones directores… Cal seguir treballant en aquest sentit, perquè per exemple hi ha poques dones directores, compositores… dins del món de la música.

I com es fa perquè cada volta més dones s’interessen per aquests càrrecs?

Jo vaig començar a estudiar música als 6 anys. En eixe moment, no havia vist mai una dona dirigir una banda. Ni ací, en la nostra terra, ni en l’àmbit nacional o internacional. Tot eren homes. Això està assumit i erròniament normalitzat, ja que al final ni et planteges que les dones puguen dedicar-se a certes professions històricament masculines. La dona, a poc a poc, comença a estudiar de forma molt més normalitzada a la universitat, fins a arribar a l’actualitat, quan comença a ocupar importants càrrecs directius. I crec que, el que més necessitem són referents per a les dones que continuen venint i que, en un futur pròxim, potser ocupen càrrecs d’importància; i no només parle sobre el món de la música o de la cultura, sinó sobre tots els àmbits laborals.

Quan et van nomenar presidenta de la FSMCV, vas dir que un dels teus objectius era fomentar l’ocupabilitat dels músics. Com preteneu assolir aquesta mesura?

Nosaltres, a banda d’aquesta mesura, també en tenim d’altres que estan al nostre programa electoral, com per exemple, reptes educatius, la promoció de segells propis… Pel que fa a l’ocupabilitat de músics, volem tractar de proporcionar i facilitar noves eixides professionals especialitzades. No només pots ser músic professional, sinó que hi ha noves vies de treball. Nosaltres firmarem la setmana vinent un conveni amb la Universitat de València per tal de potenciar l’emprenedoria dels músics joves. A més, jo crec que hi ha moltes eixides professionals que fins ara estan per explotar, eixides que no sols es limiten al treball de músic d’orquestra o professor de música, sinó que van més enllà. Sobretot, des de la FSMCV hem d’estudiar i donar a conéixer altres possibles vies laborals per als nostres músics. Eixe és el nostre objectiu.

Quines mancances i fortaleses tenen les societats musicals de la nostra comunitat?

Pel que fan les fortaleses ho tinc molt clar: els valors que es fomenten en les nostres societats musicals són molt valuosos. Per exemple, en una banda hi ha xiquets de 10 anys tocant i parlant amb homes de 80 anys, i es respecten i es parlen de tu a tu, aprenen l’u de l’altre. També es potencia el treball en equip, la confiança mútua, la germanor… Es potencien molts valors i molts aspectes intangibles que tenen molt de valor. Jo sempre dic que una banda de música és com una família, i no ho dic per dir-ho, sinó perquè ho he viscut així i ho pense de veritat. És un ambient molt sa on els nostres xiquets estan molt tranquils i molt integrats, perquè tot el que es potencia en les societats és molt divertit i positiu per a ells: la creativitat, l’amistat, i tot el que es pot arribar a fer i a viure gràcies a saber tocar un instrument.

Per altra banda, la principal mancança és evident: l’insuficient finançament de les societats musicals. Les nostres escoles de música, malgrat la crisi, estan creixent. Però jo crec que es necessita encara més finançament, perquè els docents necessiten adaptar-se a noves metodologies. Jo, per exemple, vaig començar amb un llibre molt antic d’exercissis per a clarinet, l’instrument que jo toque, que s’anomenava Eslava. Sincerament, no sé com els meus companys i jo arribàrem a ser músics amb eixa metodologia tan avorrida. Ara, les coses han canviat, i hi ha metodologies molt entretingudes i divertides tant per als docents com per als alumnes. Amb les noves formes d’aprenentatge musical, tot és més visual, ja que un xiquet que està aprenent a llegir ja sap tocar algun instrument. Aleshores, les nostres escoles de música s’han d’adequar a això. Hi ha algunes que ja ho han fet i que, gràcies a implantar pissarres digitals i tota mena de material actualitzat, estan creixent; però també hi ha altres que necessiten adequar-se a aquestes noves necessitats metodològiques. A més, quasi totes les nostres escoles són deficitàries i necessiten més diners. Només estan subvencionades en un 20%.

Aleshores, la raó per la qual la FSMCV segueix demanant més diners malgrat haver-hi obtingut l’assignació més gran de la història (14.810.000 euros) en els pressupostos de la Generalitat és la necessitat d’adequar les escoles de música?

Sí, clar, és la raó principal.

I fan falta tants diners?

Sí, per descomptat. De fet, en totes les eleccions que s’han celebrat hem enviat a tots els partits polítics un informe amb totes les necessitats de la FSMCV. En aquest, el tema de la reforma de les escoles de música és una de les grans partides que necessita diners. Ja et dic que estan subvencionades en quasi un 20%, i són més de 400 escoles de música.

I quants diners, exactament, necessitaríeu per a assolir aquest objectiu?

L’última volta que m’ho van preguntar i ho vaig dir, se’m van espantar. Però bo, ho dic. Nosaltres hem demanat enguany 27 milions d’euros per a complir les nostres necessitats. Ho utilitzarem, sobretot, per a les escoles de música. Ara estem invertint en un programa de gestió integral per a totes les societats musicals, és a dir, per a un total de 553 societats musicals. Perquè, com sabrà qualsevol músic que pertanga a una societat musical, tots ells són voluntaris i tots els professors han d’estar donats d’alta. Açò implica que un 40% del seu sou vaja dedicat a la seguretat social. Aleshores, aquesta plataforma de gestió naix perquè les escoles de música no hagen de gastar-se elles tots els diners, i puguen ser gestionades des de la FSMCV. Per això es necessiten tants diners. Per exemple, per a implementar les noves metodologies amb noves tecnologies caldrà reorientar i reformar els nostres professors, és a dir, ensenyar-los noves estratègies pedagògiques per anar més enllà. Tota la tecnologia que volem implementar costa molts diners. A més, moltes bandes de música no poden donar-los els instruments als seus alumnes, perquè no en tenen de suficients. Pel que fa a infraestructures, hi ha moltes societats musicals que no gaudeixen d’elles: no tenen local per a assajar i, si el tenen, pot no estar adaptat per a persones amb diversitat funcional… En la ciutat de València, açò, per exemple, és un problema. És a dir, els 27 milions no els hem demanat per demanar, sinó que hem fet un estudi previ sobre quants diners necessitem per a dur a terme tots els canvis que volem posar en marxa i, tot i que la xifra siga molt abundant per a qui no conega la situació actual de les societats musicals, per a nosaltres és la xifra perfecta.

Per què voleu regular la Llei Valenciana de la Música?

Cal dotar-la de contingut, perquè el primer punt de la llei diu que es faria una agència valenciana de la música i encara no s’ha complit…i la llei és del 1988. Hem d’actualitzar la llei i dotar-la de contingut. Nosaltres, l’any passat, ja vam presentar un escrit per tal de començar a treballar amb els partits polítics i la cosa es va quedar així: en l’aire. Ara, en aquesta nova legislatura, sembla que es vol tractar el tema. Jo estic esperant que estiga definitivament format tot el govern per a començar a mantenir reunions i veure si podem aconseguir, per fi, una Llei de la Música de la qual puguem estar orgullosos.

Els teus antecessors en el càrrec, Pedro Rodríguez i Josep Vicent Almeria, han passat de l’àmbit cultural al món de la política. Tens pensat fer el mateix que ells?

No. M’agrada la política com a ciutadana, és a dir, m’agrada llegir-me els programes electorals i saber què diu cada partit. Però no crec que mai em clave dins del món de la política. Jo respecte profundament la postura d’Almeria i de Rodríguez davant la seua inclusió dins del món de la política, però jo mai ho faré. I a voltes pense que, qui millor que ells per a ajudar-nos als membres de la FSMCV i a totes les entitats culturals valencianes que necessiten els polítics per a avançar, ja que ells han ocupat el meu càrrec i sabran millor que cap altre polític el que necessitem.

Creus que el càrrec que ostentes té alguna connexió amb la política? En quin sentit?

Sí, clar. Evidentment, en aquest lloc de treball pense que has de parlar amb tots els polítics però no de política, sinó del nostre assumpte, la música. I, encara que no t’agrade, t’has de relacionar amb tots els partits polítics perquè són els que, al cap i a la fi, t’han de donar les subvencions. És un tracte molt directe que a mi m’agrada. He de parlar amb tots però de cultura i de música. Fa falta un diàleg entre les institucions i nosaltres. El diàleg fa falta que estiga de la seua part i de la nostra. Cal explicar el perquè de les coses com, per exemple, el que jo t’he explicat abans sobre on aniran a parar els 27 milions d’euros. Has d’asseure’t i dialogar, explicar-ho tot perquè tothom entenga per què, en aquest cas, necessites 27 milions i en no tens prou amb 15 milions. Està connectat en el sentit que els polítics i les societats musicals ens necessitem mútuament.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

11 + 4 =

sagunt a escena 2019
turismo salou