El curs escolar 2019-2020, que arrancarà en la Comunitat Valenciana el pròxim 9 de setembre, comptarà amb set centres nous, la qual cosa suposarà que uns 2.000 alumnes "abandonaran" els barracons en els quals estudiaven fins ara. A més, altres set col·legis complets estan en construcció enguany.
"Volem posar al dia el parc públic escolar i en aquest sentit van moltes de les actuacions del Pla Edificant. Estem entrant en la millora qualitativa", ha remarcat el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, en una entrevista amb Europa Press.
En concret, els centres que s'estrenen el dia 9 són el CEIP Carraixet d'Almàssera; l'Aulari del Centre Rural Agrupat (CRA) Flor del taronger de la Callosilla i els CEIP Cervantes de Gandia; Emilio Lluch de Nàquera; Número 2 de Rafelbunyol; l'Encarnació de Torrent i 103 de València.
A més, en l'actualitat estan en procés de construcció set centres educatius complets, sense comptar aquelles actuacions que consisteixen en ampliacions o millores d'instal·lacions. Segons les dades de la Conselleria, es tracta dels col·legis la Xara de Dénia, Bracal de Muro, Regina Violant d'Almassora, Carlos Sarthou, Rajolar d'Aldaia, Severí Torres de Vilanova de Castelló i Ciutat de Cremona d'Alaquàs.
Respecte a aquest últim col·legi, la comunitat educativa s'ha mostrat molt crítica pel retard del projecte, ja que confiaven a poder començar el nou curs amb l'edifici. "Com expliquem als nostres fills i filles que passaran un curs més en barracons?", retrauen des de l'AMPA a la Conselleria.
Per part seua, l'administració manifesta que l'empresa adjudicatària de l'obra va demanar una modificació d'obra que s'ha tramitat. Per tant, apunten, la constructora "s'ha compromés al fet que continuarà el ritme de treball, que no hauria d'haver disminuït mai i des d'aquests dies estan tornant els equips a la marxa de construcció".
Vicent Marzà ha valorat la labor del Consell en l'àmbit de les infraestructures educatives en recordar durant la primera legislatura del Botànic s'han acabat 21 centres educatius nous, dels quals 12 feia anys que estaven en barracons, a més de les més de 600 intervencions de millora, ampliació i retirada de fibrociment.
"S'ha donat a les infraestructures rang de Direcció General", ha remarcat el conseller, que ha agregat: "Quan arribem quasi no hi havia personal i ara hi ha un pressupost executat, un compromís per als pròxims anys i una estructura planificada per a dignificar totes les aules".
En aquest sentit, ha defensat que tots els centres que estava íntegrament en barracons quan va accedir al càrrec "o estan acabats o e en licitació o en construcció". "Hem arribat a aquest punt i en el que queda de legislatura volem que en tots els centres on es necessiten actuacions, es facen", ha postil·lat.
El titular d'Educació ha declarat que "barracons hi haurà sempre que estiguen lligats a una obra". "Els barracons tenen sentit --ha argumentat-- quan necessites situar als xiquets mentre s'està fent una obra; el que no tenia sentit era això d'abans: milers de xiquets en barracons sense previsió d'obres. Aqueixa és la gran diferència entre quan un planifica a quan es vivia d'esquena a l'educació pública".
CONCURS D'ARQUITECTURA
En aquest context de renovació de les dotacions escolars, Marzà ha recordat el projecte en el qual continua treballant el seu departament per a llançar un programa pilot amb un concurs d'arquitectura que tindrà com a objectiu crear noves aules en centres educatius que s'adapten a metodologies d'ensenyament "innovadores" i pròpies "del segle XXI".Ja s'han provat algunes iniciatives en aquesta direcció en centres educatius a la província d'Alacant amb "un espai totalment diferent, aules més grans, tirant a baix envans, amb diferents espais per a la investigació i el treball col·laboratiu i la presència de més d'un professor per aula".