La Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears treballen en una estratègia conjunta per a optar a fons europeus amb actuacions d'impuls a l'economia blava mitjançant el desenvolupament de projectes que afavorisquen la mobilitat sostenible, la conservació de la biodiversitat i la modernització del model turístic. A més, i amb la finalitat d'afavorir la reactivació del sector turístic, plantegen que la Unió Europea garantisca el dret a la mobilitat dels seus ciutadans i ciutadanes sufragant les proves PCR necessàries per a viatjar.
Un enteniment i col·laboració entre els dos territoris que es va impulsar amb l'arribada a les presidències autonòmiques de Ximo Puig i Francina Armengol fa sis anys i que s'ha anat afermant en el temps i incrementant-se durant aquests mesos marcats per la pandèmia.
Aquesta "aliança estratègica en positiu" entre les dues comunitats era escenificada en el matí d'ahir en una trobada en el Palau de la Generalitat entre representants de tots dos governs, que servirà d'avantsala d'una cimera valencinobalear "a tots els nivells", prevista per a juny o juliol, amb la participació d'agents socials, universitats i empreses.
En la trobada es va tornar a reivindicar "la urgència" d'un nou sistema de finançament autonòmic "després d'anys de retard". "Fa anys que ho demanem perquè estem encallats", va lamentar Puig.
ECONOMIA BLAVA
La proposta conjunta per a afavorir l'economia blava, en la qual les dues comunitats han treballat en els últims mesos, identifica quatre línies de treball a partir de les quals es desenvoluparan projectes conjunts.La primera línia de treball està relacionada amb el clúster logístic intermodal mediterrani i l'impuls a la mobilitat sostenible que té com a objectiu modernitzar les connexions intermodals entre les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, tant de mercaderies com de persones, i potenciar la descarbonització del transport marítim, en el marc de les inversions del Corredor Mediterrani i reforçant la connexió Madrid-València amb Palma.
Per a això, es planteja explorar actuacions com la millora i modernització de les connexions intermodals, el reforç de l'eix logístic i de la connectivitat sostenible Madrid-València-Palma i l'increment de l'eficiència energètica i descarbonització del transport marítim.
La segona línia de treball versa entorn de l'adaptació al canvi climàtic i conservació de la biodiversitat i busca crear un corredor mediterrani ecològic, una plataforma comuna per a fomentar la investigació i la sostenibilitat amb la finalitat d'impulsar la investigació sobre la mar i la cerca de potencialitats en la digitalització, aplicació d'intel·ligència artificial i robòtica.
En tercer lloc, pel que fa a la sostenibilitat, innovació i digitalització per a redefinir el model turístic i reactivar i modernitzar el sector, es pretén aprofitar els fons de recuperació com a catalitzador per a aconseguir un sector turístic competitiu. Es desenvoluparà en aquest àmbit una estratègia que servisca per a esmorteir els impactes de la Covid-19, però també per a abordar els reptes als quals ja s'enfrontava el sector abans de la pandèmia.
Finalment, quant a la línia de treball basada en la resposta als reptes i oportunitats de la Formació Professional, es pretén, entre altres actuacions, la creació d'un fòrum permanent d'intercanvi i bones pràctiques formatives entre les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
RECURSOS EUROPEUS
La unió entre tots dos territoris serà necessària per a aprofitar de la forma més eficient possible els recursos que la Unió Europa posa a la disposició dels governs, i respon a un "alineament comú" en interessos i també a la coincidència d'enfocament en la manera d'abordar la superació de la pandèmia de Covid-19.En aquest context, tots dos mandataris es mostren partidaris que les proves PCR necessàries per als viatges siguen finançades per la UE. Amb això es busca facilitar i impulsar la mobilitat durant els mesos d'estiu i que el cost econòmic d'aquestes proves "no supose una limitació" per als turistes encara no vacunats que vulguen viatjar a aquests territoris.
Tal com argumenten, si les vacunes són gratuïtes en l'espai europeu, també ho han de ser les proves que se li exigisquen a la ciutadania per a poder moure's, a fi que no hi haja discriminació per raons econòmiques.
FINANÇAMENT AUTONÒMIC
Tant Ximo Puig com Francina Armengol van aprofitar la trobada per a reivindicar la urgència d'un nou sistema de finançament autonòmic, confiant que el Ministeri d'Hisenda present una proposta abans de finals de 2021."Fa anys que ho demanem perquè estem encallats", va lamentar el també líder del PSPV, per a qui és innegable la necessitat d'un nou sistema que garantisca la suficiència financera i reequilibre el repartiment. Puig va reconéixer les dificultats de tirar-ho avant en el Congrés i en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on "hi ha comunitats que evidentment volen mantenir el seu estatus".
Segons el parer del president és positiva la iniciativa que va aprovar la setmana passada el Congrés per a instar el Ministeri a presentar un pla abans del 31 de desembre, un acord que Compromís va consensuar amb els socis del Govern (PSOE-Unidas Podemos) i que només va comptar amb l'abstenció del PP i el rebuig de Vox.
Armengol, també líder del PSIB, va coincidir amb Puig que és una cosa que esperen des de 2014 i especialment necessari per a Balears, "de les comunitats que més aporta i sempre es queda per davall" del que rep la resta d'Espanya.