557. Aquest número podria referir-se a un Reial decret del Govern, als dies que equivalen un any i mig o fins i tot els quilòmetres que separen l'Auditori Musical d'Oriola amb el mateix Liceu de Barcelona. Però no, no és res de l'anterior. 557 és el total de bandes de música -i les seues respectives escoles- amb les quals compta la Comunitat Valenciana. 557 sona a pasdoble, a música de banda, a cercaviles, a festes i celebracions, però també a orgull, un orgull que ve del passat, però que encara té un llarg futur, i és que la música no corre el risc de desaparéixer, de la mateixa manera que les bandes de música, que l'únic risc que corren actualment és el de desafinar o no desafinar en ple concert.
'El 50% de les bandes de música d'Espanya són valencianes'
Les 557 bandes de música que alberga la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana compten amb un total de 40.000 músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis. De fet, les 557 bandes de música que conté la Comunitat Valenciana representa el 50% de totes les agrupacions espanyoles. Si és que els valencians i valencianes, quan fem les coses, o les fem bé o no les fem.
Sería cínic si afirmara que actualment les bandes de música i les seues respectives escoles no s'enfronten a grans reptes, ja que en plena pandèmia, en la qual estem, tots aquests s'han multiplicat. No obstant això, al marge de la pandèmia que assota a tothom, les bandes, les escoles musicals, els músics i músiques, així com la mateixa FSMCV fa temps que tenen a la seua disposició grans reptes que els poden ajudar a créixer significativament, no sols quant a integrants sinó també quant a qualitat i la seua presència en la societat. Un dels reptes, i el més difícil d'aconseguir, és l'emprenedoria musical com a mètode de motivació, superació, i fins i tot, per a sobreviure.
'Els músics pensen a dedicar-se exclusivament a la música, però és difícil'
Després de preguntar a diferents grups d'edats involucrats en la música activa així com pertanyents a diferents associacions i bandes musicals valencianes des de València fins a Almoradí passant per Algemesí, Albalat de la Ribera, Benicull del Xúquer, Corbera, Llaurí, Xàbia, Biar i Alacant, podem dir que des de dins del sector musical, aquells més joves que comprenen les edats d'entre 12 i 32 anys, el 63,2% dels enquestats afirma haver-se plantejat en algun moment de la seua trajectòria musical dedicar-se professionalment i exclusiva a la música, enfront del 36,8% restant que mai li ho ha plantejat. No obstant això, si formulem la pregunta "Has pensat alguna vegada a muntar-te el teu grup de música o emprendre el teu projecte musical?" sorprenentment el percentatge canvia fins al punt d'invertir-se el seu resultat. D'aquesta manera, davant aquesta pregunta el 63,2% mai ha pensat a dur a terme el seu projecte musical enfront del 36,8% que sí que ho ha pensat.
Pot ser que, encara que estiguem en una de les societats més avançades fins al moment, en ple segle XXI, el fet d'emprendre un projecte, un negoci o fins i tot un grup de música o una formació adjacent a una banda de música encara done vertigen i fins i tot escoltar, escriure o pensar a emprendre ens "aborrona" la pell, notem papallones en l'estómac o fins i tot ens espante. No obstant això, el fet d'emprendre ha calat bastant bé en la societat en la qual vivim, però per a amplis sectors de la societat encara és impossible, i no per les ganes ni il·lusió, sinó per la gran capacitat econòmica o fins i tot de coneixement del mateix món inversor al qual un s'ha de sotmetre per a dur a terme un projecte d'emprenedoria i que aquest acabe sent factible i viable, aquest és el quid de la qüestió.
'La por i el desconeixement a emprendre fa que només una minoria el duga a terme'
Si tornem a analitzar els resultats de les enquestes dutes a terme entre els més joves de les mateixes bandes de música, és a dir, els qui ajuden a sobreviure a les mateixes agrupacions, observem que, davant la possibilitat d'emprendre un projecte personal i professional dedicat a la música, només dos dels enquestats respon afirmativament al fet d'haver-lo pogut dur a terme. Aquests projectes són la Xaranga Tot A Una i The Brassax Band, totes dues iniciatives vinculades a les agrupacions musicals de banda tradicionals, però amb esperit modern, ambiciós i sobretot amb moltes ganes. La Xaranga Tot A Una, com el seu nom indica és una d'aquestes agrupacions festeres musicals dedicades a ambientar carrers, places, escenaris i casals festers de tota la Comunitat Valenciana a ritme de pasdobles, hits musicals del moment o fins i tot adaptar arranjaments per a la seua interpretació. D'altra banda, The Brassax Band, una banda valenciana, formada per trompeta, saxo, trombó, bombardí, saxo baríton i bateria predominant així els sons de vent metall arreglant cançons famoses a aquests mateixos instruments "al pur estil americà, però made in Corbera", ens avança, entre rialles, un dels seus creadors, Arnau Artal.
[related:galleries:1:{orientation:vertical}]
Segons els motius donats pels mateixos enquestats davant aquesta dificultat o impossibilitat de dur a terme un projecte musical emprenedor, els principals motius de la seua negativa han estat les poques eixides laborals del sector musical, la dificultat per a accedir a ajudes i la poca cultura emprenedora en la joventut, així com el desconeixement dels agents econòmics als quals acudir per a presentar idees i projectes i que estiguen disposats a assessorar, ajudar i invertir.
Hui en dia, tots dos projectes, que van nàixer en el municipi valencià de Corbera, han aconseguit fer-se el seu lloc en el panorama musical valencià, almenys en el municipal i comarcal, ja que la mateixa xaranga, Tot A Una, ja va signar en 2019 i ha renovat el conveni amb una falla de la mateixa localitat i la banda de metalls The Brassax Band, arran de la seua creació durant la quarantena, "vam veure la possibilitat de no abandonar el projecte", perquè "les primeres dades ens van sorprendre molt per a aparcar el projecte fruit de l'avorriment", ens confirmen els seus creadors.
ESCOLTA VALÈNCIA COM A IMPULS EMPRENEDOR
L'any 2014, la societat en el seu conjunt travessava una situació complicada, perquè la societat encara sofria els últims símptomes de la crisi econòmica del 2008 i en Bankia "volíem demostrar de manera molt clara que som una entitat compromesa amb el territori valencià en el qual té la seua seu social i que sempre hem fet costat al teixit associatiu valencià", comenta Rosa Piqueras, directora comercial de la Territorial de Bankia a València i Castelló.En paraules de Piqueras, "molts motius ens van portar a apostar per la música", ja que "les societats musicals estan fortament implantades per tota la nostra geografia i en tots els pobles trobem una o més i la pràctica musical forma part del nostre ADN". En altres paraules, l'art és progrés, desenvolupament econòmic i benestar social, "tres aspectes molt arrelats en l'acció de Bankia", remarca Piqueras.
Davant els possibles reptes que evidencia entre altres coses, la pandèmia de la COVID-19, les necessitats de les agrupacions i escoles de música són moltes: accés al finançament, més beques a les escoles de música, ajudes per a l'aplicació de les TIC, etc. "I Bankia estarà ací, treballant braç a braç amb el sector buscant les solucions", afirma Piqueras.
No obstant això, a través del programa Bankia Escolta València amb un patrocini d'un milió d'euros anuals l'entitat bancària ha elaborat i implantat diversos projectes: beques destinades a l'alumnat de les escoles de música, uns premis a la música amb una dotació de 200.000 euros, una acció per a la recuperació del patrimoni de les societats musicals anomenat 'Música a la Llum', la rehabilitació de l'Alqueria Julià que es convertirà en la Casa de la Música, estímuls per a les orquestres de corda valencianes i alguns més. "Una contribució de gran importància que ha transformat l'ecosistema musical valencià" i que davant les dificultats que veuen els músics per emprendre, Piqueras remarca que "són temps difícils per a tots, però la música i l'art en general sempre han estat una poderosa eina de transformació social i de millora de la qualitat de vida dels ciutadans fins al punt que també representa una oportunitat d'ocupabilitat i de promoció social", i en el que Bankia "estarà donant-los suport". "Volem llançar un missatge d'optimisme i esperança, tots junts continuem treballant", insisteix Piqueras.
Deixant pors i dubtes al marge, hi ha multitud de projectes que actualment "ho estan petant", en termes col·loquials, i que a més amb el seu afany innovador, modern, ganes de treballar amb i per a la música i el seu esperit ple de positivisme han aconseguit derrocar murs i tanques, lluitar contra la invisibilitat i arribar a ser, actualment, un dels grups de música referents en el territori valencià que a més, va sorgir del treball i la il·lusió de joves valencians amb ganes d'emprendre en l'àmbit de les bandes de música.
Així doncs, parlem de La Fúmiga, el grup revelació actual que ja ha tocat en gran quantitat de festivals, sales de concert, etc., i que va sorgir esporàdicament d'un sector juvenil de la Societat Musical d'Alzira. Artur Martínez, vocalista de La Fúmiga, ens conta com després dels assajos setmanals de la banda de música un grup d'amics, el seu, es reunia per a fer els seus arranjaments i parlar de les seues ambicions dins del panorama musical, "i va ser així com va sorgir La Fúmiga".
La Fúmiga a Alzira, 2020
'Ningú ens prenia seriosament, però nosaltres érem els primers a dubtar'
La revolució festiva que caracteritza a aquesta agrupació valenciana va de la mà de la seua popularitat, la qual creix tan de pressa com les visites en el seu canal de YouTube. La Fúmiga que ja s'ha revelat com una de les formacions més excitants de la nostra escena musical amb un estil contagiós i uns ritmes molt estiuencs va començar a tocar pels carrers, fins que va sorgir la idea de "realitzar el primer Fumifest", un festival en el qual el mateix grup actuava durant, res més i res menys, que quatre hores. L'anunci d'aquest primer 'festival' "el vam fer a través d'unes xarxes socials, en aquells dies, molt xicotetes", però sorprenentment, al mateix acte "van acudir 400 persones, l'aforament complet de la mateixa sala", conta Artur. A partir d'ací, el grup va veure la possibilitat de prendre cartes en l'assumpte i créixer de manera exponencial, i segons Artur, "vam veure que teníem un públic i créiem que ho podíem fer". I així va ser com va començar la transició de La Fúmiga en passar dels carrers als escenaris, una transició, actualment, molt consolidada que no fa baixar dels escenaris al mateix grup, neva, trone, ploga, o vinga una parèmia mundial, ja que aquest mateix estiu, La Fúmiga va organitzar una sèrie de concerts al llarg del territori valencià amb una capacitat d'aforament limitat a mig miler de persones, amb totes les garanties de seguretat aplicades, aconseguint, en totes les seues bitlles, penjar el cartell de "Sold Out".
'Les primeres inversions ens donaven vertigen, i per a aconseguir els diners vam fer molts concerts'
Davant la consolidació d'aquest mateix grup, Artur, el seu cantant, confirma que els inicis de La Fúmiga, "no van ser fàcils", ja que "no se'ns va prendre seriosament, per ser una banda formada per instruments de vent majoritàriament", llavors, "no veien que podíem fer moltes coses". No obstant això, Artur insisteix que els primers que no creien en el projecte "érem nosaltres mateixos", ja que "no teníem els mecanismes necessaris per a consolidar el projecte, ni sabíem on trobar-los". Així mateix, davant aquests inicis incerts d'un dels grups revelació del moment, La Fúmiga relata que el més difícil de començar va ser "el fet de buscar els recursos per a començar a produir un disc", fet que a dia de hui ja és una realitat i podem trobar el seu disc "Espremedors" en moltes botigues de discs, en grans plataformes, així com en grans magatzems. "Les inversions tan grans que s'han de fer per a emprendre un projecte, així com el nostre primer disc, ens donaven vertigen, i, de fet, ho paguem a poc a poc", comenten. Davant aquesta por i pànic que poden veure moltes bandes en els seus inicis i consolidació, en haver d'accedir a inversions grans i pagaments a llarg termini, el modus operandi de la Fúmiga, es basava a "fer molts concerts per a poder arribar a aquestes quantitats de diners", fins al fet que els seus integrants "no van arribar a cobrar ni un cèntim per a fer realitat 'Espremedors'", el seu primer disc que porta gairebé 3,5 milions de visualitzacions acumulades des del llançament de la seua primera cançó "Mediterrània" el juliol de 2018, tot un himne de l'estiu valencià i la banda sonora de moltes festes i celebracions dels municipis valencians.
'Escrivim, parlem, cantem, pensem i ens relacionem en valencià i no tindria cap sentit que ho férem d'una altra manera'
La utopia que persegueix La Fúmiga, i així ho confirmen ells, fins al punt que somien amb això, és que algun dia, "el fet de cantar en valencià no siga una cosa anecdòtica, ja que estarà tan normalitzat que als grups de música se'ls valorarà únicament i exclusiva per les seues cançons i no per la llengua en la qual canten", al que prossegueixen que "igual som idealistes o utòpics, però tant de bo algun dia siga així". "Nosaltres escrivim, parlem, cantem, pensem i ens relacionem en valencià i no tindria cap sentit que ho férem d'una altra manera".
La Fúmiga al Festivern 2019-20
Testimonis com el de La Fúmiga trobem molts més en el territori valencià, i fins ací podem esmentar agrupacions com Spanish Brass, que amb més de trenta anys de trajectòria en el món de la música de cambra, Spanish Brass és un dels quintets més dinàmics i consolidats del panorama musical espanyol amb premis com el del Concurs Internacional per a Quintets de Metalls "Ville de Narbonne" de França o com l'estrenat Premi Nacional de Música 2020 en la modalitat d'Interpretació atorgat pel Ministeri de Cultura rebut el passat 15 d'octubre. El seu afany emprenedor i la seua passió per la música els ha fet consolidar com un dels grups o quintets de metalls de referència internacional i els ha portat de gira pels Estats Units, Corea i França.
Spanish Brass
Davant aquesta capacitat de sobrepassar murs i tanques, de lluitar amb ambicions i de la mateixa manera, aconseguir uns objectius, a priori, difícils, però no impossibles, La Fúmiga insisteix que "animen a tots els joves que tenen pensat muntar el seu grup de música a emprendre accions", ja que "el territori valencià és el bressol dels millors músics, músiques i professionals del sector".