Un potent testimoni del desenvolupament de la ciutat de València emergix de nou per a donar més detalls sobre el passat de la capital del Túria. I és que l'Institut Valèncià d'Art Modern (IVAM) reobrirà este dijous 25 d'abril la sala Pinazo per a mostrar una nova exposició del pintor impressionista valencià, però també per a exhibir davant el públic la muralla medieval conservada en el museu. Encara que és la peça central d'esta sala, va ser fa uns dies quan es va presentar davant els mitjans els treballs de restauració integral, que han permés aflorar més llum sobre la seua construcció o la mateixa organització de la ciutat segles arrere.
La directora adjunta de l'IVAM, Sonia Martínez, ha explicat que "és la primera vegada que es duu a terme una rehabilitació integral de la muralla des que es va inaugurar l'IVAM en 1989". En esta actuació han participat Sergio Estruch i Laura Mantecón, del Fabricant d'Espheras, l'equip d'arquitectes coordinadors del projecte; i els arqueòlegs José Ferrandis i Antonio Sáez.
La seua troballa
Este tram es va descobrir en 1989, quan es va planificar un aparcament per a empleats de l'IVAM. Encara que se sabia que ací podia haver-se alçat la muralla segles arrere, no es preveia que quedaren restes, ja que a la fi del segle XIX es va derrocar per a construir edificis. Va ser durant els treballs de demolició d'estes finques quan va aparéixer la muralla i es va decidir canviar el projecte per a conservar la muralla en una sala longitudinal on esta fora l'element central.
Amb este canvi de projecte, l'equip tècnic es va dedicar principalment a retirar els enderrocs que hi havia sobre ella, principalment restes d'edificacions, pilars, murs, paviments, canals de sanejament o armaris de rebost. "La muralla té les seues xicotetes cicatrius, però per sort es va poder conservar trams amb dos dels huit metres d'altura que se sap que va aconseguir originalment. Ara, tenia pendent esta rehabilitació integral per a exhibir-la com toca", destaca José Ferrandis, arqueòleg del projecte i investigador de les muralles de València des de fa més de 15 anys.
Els tres motius que van alçar la muralla
Donar resposta als dubtes que hi havia, a més de la seua posada en valor, era el gran objectiu d'esta rehabilitació. "He estudiat esta muralla durant quasi 10 anys i, més que descobrir coses noves, esta actuació ha servit per a corroborar informació històrica que teníem", detalla, ja que fins ara, les úniques investigacions sobre la muralla van ser realitzades coincidint amb la construcció de l'IVAM entre 1985 i 1987, i es van realitzar únicament de manera parcial i extramurs.
Així, s'ha comprovat que la muralla es va construir durant la segona mitat del segle XIV, encara que no se sap la data exacta. "El primer motiu és que la ciutat en aquella època tenia un gran problema capital: Aragó i Castella estaven enfrontades en una guerra bastant dura, i València era la baula feble, ja que era una ciutat portuària amb eixida al Mediterrani, per la qual cosa era molt cobejada", en paraules de Ferrandis.
A això se suma que durant el segle XIV València va experimentar un creixement econòmic i demogràfic molt gran. Ja existia la muralla àrab del segle XI aproximadament, per la qual cosa pràcticament la mitat de la població va haver de viure a extramurs i era necessari protegir-la i integrar-la en la resta de la ciutat. De fet, en els treballs han aflorat fragments de ceràmica taigà del segle XI, que estaven ocults prop del carrer Guillem de Castro, que fins a l'alçat de la muralla era una zona d'horta.
Els fragments de ceràmica trobada, que es remunten al s. XI, encaixen amb la hipòtesi que l'actual espai que ocupa l'IVAM va ser una zona dedicada a horta en la qual es realitzaven abocaments domèstics, entre els quals estava l'aixovar ja en desús. "I finalment se sumava el mal més endèmic de València, que són les riuades del Túria, que en aquell moment s'estaven produint de forma molt periòdica", afig Ferrandis.
Pere El Cerimoniós va instar així en 1356 a accelerar la construcció d'esta muralla, que ja s'estava fent, "probablement l'obra pública més gran que s'ha fet a València, amb quasi huit metres d'altura, més de dos d'ample i una fonamentació molt gran".
Va ser en 1856 quan les autoritats valencianes van sol·licitar a les Corts l'enderrocament de les muralles de la ciutat. El 18 de febrer del mateix any, el governador civil Cirilo Amorós va rebre un telegrama real que autoritzava l'enderrocament, i el 20 de febrer es va realitzar el colp a la principal defensa de la ciutat, la qual cosa va marcar la constitució de València tal com la coneixem en l'actualitat.
El resultat ha sigut la rehabilitació d'una part d'uns 80 metres de llarg, emfatitzant i posant en valor les tècniques constructives de matxinades/agullals que travessaven el mur, per a una correcta lectura històrica-constructiva. Així mateix, s'han emfatitzat les tècniques constructives de la muralla, "traient" a la llum la fonamentació en l'extrem Nord i marcant en la secció annexa la seua manera de construir. Ara, després de finalitzar amb la rehabilitació, l'arqueòleg destaca que l'objectiu és continuar investigant per a ajustar el moment més exacte de la seua construcció.
Després de finalitzar amb la rehabilitació, l'arqueòleg destaca que l'objectiu és continuar investigant per a ajustar el moment més exacte de la seua construcció. De moment, Ferrandis ha plasmat en el llibre 'Las murallas de València' tot el seu estudi sobre aquestes construccions, una obra escrita juntament amb Gumersindo Fernández Serrano i Enrique Ibáñez López editat per Vinatea Editorial que es pot adquirir en les principals llibreries.