A punt d'arribar a l'equador de les legislatures dels governs municipals, València Extra parla amb els regidors i regidores que es troben al capdavant dels seus municipis. Hui visitem Alcàsser i parlem amb la seua alcaldessa, Eva Zamora. Amb 5 regidors del PSPV-PSOE, Eva governa en minoria. Ja són 2 anys on hem vist entre altres, el primer fòrum d'ocupació d'Alcàsser.
Ens trobem a l'equador de la legislatura. Quina valoració fas d'estos dos primers anys?
Estos dos primers anys han sigut una aventura, d'aprenentatge, de saber com funciona des de dins l'administració. Jo era regidora abans en l'anterior legislatura però no té res a vore estar a l'oposició que al govern. Ha sigut d'aprenentatge, de saber que hi havia i a partir d'ahí que podem fer. També, s'han fet moltes coses. La veritat és que en dos anys, hem fet instal·lacions noves, hem fet reparacions, hem dinamitzat el poble. Abans per exemple, el tema de la cultura estava molt puntualitzat en una setmana. Ara es fa cultura, teatre, cine, per als menuts, per als majors, durant tot l'any. S'ha fet l'agenda cultural i tot el que es fa. També s'han dut a terme moltes coses dins del foment de l'ocupació. Estem començant a tirar endavant projectes. El tema d'esta inèrcia està justificat perquè cada euro està justificat. No són diners nostres, són els diners de tots.
Precisament dels dos primers anys, quin creus que ha sigut el moment més complicat que has viscut com alcaldessa?
El moment més complicat és ara. Fa un mes, traguérem els pressupostos, després d'haver-los informat, parlar en l'oposició i ens tombàrem els pressupostos. Estem treballant en pressupostos prorrogats i és ara el moment més complicat de véncer. Crec que podrem. Tinc un bon equip i pense que podrem tirar endavant i acabar una legislatura estupenda, no per a nosaltres sinó per a Alcàsser.
Quin és el secret per a poder gestionar els recursos quan en l'actualitat hi ha menys recursos?
El secret és que tots els diners van fóra. És a dir, van al poble, van al carrer. No es gasta cap o els menys possible en coses supèrflues. Intentem optimitzar-los al màxim. Es treballa molt, la veritat és que si ens haguérem de pagar tots eixos treballs, seria impossible. El tema són les ganes de fer bé les coses perquè al final tu vens i te'n vas i quan te'n vas, vas a seguir vivint en este poble, vas a seguir treballant i vas a seguir tenint un nom com a mínim. Eixe és el secret: voler i tindre la convicció de fer bé les coses i que tots els diners es vegen reflectits en els carrers que és on s'han de vore.
Parlem del principi. El dia de la teua investidura et vam poder vore molt emocionada amb una poesia de Vicent Andrés Estellés. Com vas viure eixe dia, eixe moment?
En primer lloc, suposa tot un honor gestionar el teu poble. Poder fer el que consideres que s'ha de fer. Al final tots són punts de vista. És responsabilitat i un poc d'emoció i energia de saber que tenia 4 anys al davant per a poder fer el que pensava que els anys anteriors no s'havia fet. La legislatura anterior veníem d'una majoria absoluta del PP i nosaltres teníem 5 regidors però la situació era molt distinta. Damunt Vicent Andrés Estellés que és la veu del meu poble.
Com és el dia a dia d'Eva al Consistori?
El dia a dia és que arribe a les 8 del matí i mai saps el que va a passar. Però vull dir que no està mal. A mi m'agraden eixos reptes. Et fiques a treballar al despatx, si tinc cites, comence amb elles, si no, m'agrada passejar i vore què passa en Alcàsser. Fins a les 3 que em vaig a dinar i després a les 5 torne. La veritat és que si vols fer les coses bé, són 24 hores al dia, 365 dies. Encara que te'n vages de vacances, no pots estar sense saber què ha passat.
Del canvi de la privada al sector públic, què és allò que et crida més l'atenció?
A mi allò que més em crida l'atenció és la lentitud que té l'Administració Pública. No té res a vore per a treballar en l'empresa privada amb la pública. Tindre dades de hui per a demà però és altra història. Intentem entendre-ho i també ho intentem accelerar. Eixa lentitud també es pot accelerar dins de les garanties que té l'Administració Pública perquè els veïns també volem. Si tenen una pereta fondada, no pots dir-los d'ací a tres setmanes anirem.
Parlem de projectes. De tots els que hem pogut vore, sens dubte el primer fòrum d'ocupació és un dels més pioners. Com va nàixer?
Va nàixer de la delegació d'ocupació i a partir d'ahí es va anar gestant. S'ha vist que les formes de trobar treball ja no valen. Ara ja no pots anar i deixar un currículum, això ja no val. Ara s'haurà de crear noves formes de recerca d'ocupació, formació perquè la gent estiga també formada. Eixe és una de les finalitats del fòrum d'ocupació. La sensació ha sigut molt bona, va ser un èxit i la gent se'n va anar molt contenta però ara hem de vore els fruits.
Què ha canviat d'Alcàsser en estos dos primers anys?
S'ha obert. S'ha modernitzat un poc. Estem intentant crear consells de participació ciutadana, és molt difícil perquè és molt fàcil de dir-ho però és més complicat de dur-ho a terme. La setmana que ve crearem el consell agrari que és una de les coses que m'agradaria apostar. La gent sap que si ve ací, està atesa i ho valora prou.
Per què penses que la gent va apostar per un canvi amb tu?
M'imagine que eren molts anys. L'alcaldessa anterior duia 10 anys i a l'igual que em passaria a mi si seguisc, al final les idees s'acaben, arribes a una inèrcia. Pense que tot eixe tema ha repercutit en què la gent haja decidit vore gent nova.
Parlem de la situació al consistori on hi ha 3 partits amb 3 persones al capdavant. Per què no s'ha arribat a un acord de coalició?
Quan començarem, abans de la presa de possessió, es va negociar amb gent d'Alcàsser i amb Compromís. Es va arribar a un acord amb Compromís però el dia mateix de la presa de possessió ens van arribar notícies que s'ho estaven pensant fins a l'actualitat. Hem intentat arribar a un acord perquè jo sempre he considerat que ens trobem tots dins de la nostra franja ideològica. No sabria dir-te perquè no hem arribat a un acord perquè si ho sabera, probablement ja tindríem un acord.
Què ens pots avançar del futur dels pròxims dos anys?
Estem intentant de vore com traure el tema de ciutat 20. Estem dissenyant amb col·lectius de bici i de tots els àmbits, el tema de ciutat 20, tot el nucli urbà zona 20. Ara anem a acabar les obres del carril bici que Conselleria està acabant de fet unes obres de l'accés nord i a partir d'ahí, fer un carril bici que connecte en Picassent i en Torrent.
Nosaltres tenim tradicionalment un problema i és que els cotxes aparquen damunt de la vorera i està prohibit. Hem anat llevant i buidant els carrer però per això has d'habilitat zones per a poder aparcar. Per això, estem intentant dissenyar aparcaments prop del nucli urbà.
D'altra banda, tot el tema de l'ocupació s'esta treballant i per altra banda, tot el tema cultura s'està duent a terme tota una programació periòdica.
A més, el tema dels esports millorar les instal·lacions. També el tema de la participació ciutadana. Esperem poder posar pressupostos participatius per a l'any 2018. Oci per als més menuts no hi ha havia res, ara ja està quasi ultimat. Per últim tot el tema de prevenció que estem apostant: prevenció de bullying, alcoholisme, etc, invertir diners en prevenció és estalviar-nos diners en el futur.
Com et veus d'ací a dos anys?
Això és una incògnita. No ho sé. La veritat és que en estos dos anys la meua vida ha canviat molt però no sé d'ací a dos anys més com estarà. Espere que bé, espere que es puguen traure tots els diners fóra i que la gent els puga disfrutar. Estaria bé repetir una altra legislatura almenys per acabar els projectes que hem encetat. Crec que 8 anys és un bon període per a deixar un bon llegat.
De segur, tindràs alguna anècdota amb els teus veïns i veïnes.
Jo sóc una pallasa perquè en realitat sóc molt pallasa. Jo sempre he ballat. Tenim un grup que fem desfilades de moros, cristians i cantem també. El concert d'estos nadals passats de la banda vàrem fer que els mateixos músics anàvem a cantar cançons, en un dinar em convidàrem a cantar i Eva va a eixir a cantar. Això no em dóna vergonya i ballar i cantar és lo que els veïns estan acostumats de mi.