La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presentarà dilluns 8 d’abril el llibre ‘Regiones ricas, regiones pobres. La indefinición valenciana’ a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau a les 19 h. Aquesta obra explora les diferències socioeconòmiques de la Comunitat Valenciana amb la resta de regions de l’estat espanyol, i pretén desmuntar els tòpics impulsats a les acaballes del segle XIX que definien la valenciana com una de les capdavanteres de l’estat. Així, Azagra fa una revisió de la història econòmica recent per tal d’aportar una visió actualitzada dels indicadors macroeconòmics de la Comunitat i les repercussions que té per la societat valenciana.
A ‘Regiones ricas, regiones pobres’ l’autor mostra com des de distints partits polítics es va aprofitar el dinamisme de la societat valenciana de finals del segle XIX per a dotar l’imaginari col·lectiu de modernitat i progrés. Açò va ocórrer mitjançant l’impuls de grans obres, el ressò d’esdeveniments mediàtics, el foment del turisme i l’expansió descontrolada de la bombolla immobiliària. Contràriament, amb aquestes polítiques la renda dels valencians va experimentar una davallada i va anar distanciant-se cada vegada més de la mitjana de la resta d’autonomies i, en particular, del País Basc, Catalunya i Madrid.
L’autor explica que el conjunt de la societat valenciana s’enfronta a riscos com la persistència d’unes tendències i uns interessos que impedeixen un canvi al model productiu valencià. L’absència de millora d’aquest model està causada, en part, per la segmentació social i la dificultat perquè la població valenciana identifique objectius comuns. Aquesta situació provoca que siga més complicat convertir en canvis efectius propostes que no compten amb l’espenta de la major part de la societat valenciana.
Transformacions al sistema productiu valencià
El llibre compta amb una estructura dividida en cinc capítols que recorren de manera temàtica els diferents problemes estructurals de l’economia valenciana. A la primera part, explora la tendència d’estancament junt amb les regions de l’Espanya més empobrida. Després, l’autor explora com el creixement de la dècada dels 80 fins a la crisi no va ser prudent ni per la banda dels agents públics ni per la dels agents econòmics, que es van focalitzar en excés amb la bombolla immobiliària. Al tercer i quart capítol explora com s’ha adaptat la societat valenciana a aquestes circumstàncies macroeconòmiques i, també, en quina posició es troba la Comunitat Valenciana al context globalitzat. Finalment, Azagra conclou que “ens trobem a un país pendent de reformes, en què la segmentació social s’ha traduït a una segmentació política que dificulta arribar a consensos amplis per dur-les a terme”.Aquesta presentació conclourà ‘La societat valenciana en transformació’, unes jornades que van començar el passat 5 de febrer i han abordat temes relacionats com l’estat de benestar, el model econòmic o les transformacions sociodemogràfiques. L’esdeveniment comptarà amb l’autor i, a més, amb la intervenció de figures reconegudes en l’àmbit dels estudis econòmics valencians. D’una banda, Antonio Ariño, vicerector de la Universitat de València i director de la col·lecció Descobrim del Magnànim. També hi participarà Francisco Goerlich, catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València.
Joaquín Azagra és professor titular d'Història Econòmica en la Universitat de València. Ha impartit docència en les universitats del País Basc i de Múrcia. És autor de set llibres i més de mig centenar d'articles sobre diferents aspectes del canvi social i econòmic del segle XIX i també en l'etapa final del XX, sobretot en l'àmbit valencià. Ha ocupat diversos càrrecs públics tant en l'espai acadèmic (vicerector de la UVEG, director de la UIMP) com fora d'ell (governador civil, conseller i portaveu de Govern de la Generalitat Valenciana).