La Direcció general de Cultura i Patrimoni ha sol·licitat en el Consell de Patrimoni Històric que el jaciment arqueològic Bou Ferrer s'incloga en el Registre de Bones Pràctiques de Salvaguarda de Patrimoni Cultural de la UNESCO.
El sotsdirector general de Patrimoni Cultural i Museus, Antonio Bravo, que vas agafar al Consell de Patrimoni a Avilés ( Oviedo), ha defensat que s'inicien els tràmits perquè el jaciment s'incloga en el registre pel seu excel·lent estat de conservació i pels treballs de recerca desenvolupats.
El derelicte romà Bou Ferrer es troba a 25 metres de profunditat i a escassos 1.000 metres de la costa, enfront de les platges de La Vila Joiosa. El derelicte va haver de ser un dels grans velers mercants romans arribaven als ports de Roma provinents de Cadis.
El Bou Ferrer va anar probablement desplaçat per un temporal de la seua ruta per alta mar, entre l'any 50 i 60 d. de C. i es va dirigir a una costa coneguda a la recerca de refugi, però no la va aconseguir i va acabar naufragant. Tot indica que va haver de ser un d'aquells grans bucs noliejats que proveïen a Roma amb oli, va venir i productes manufacturats.
Segurament va tenir un port entorn de les 230 tones d'àmfores produïdes en alferes com el de Villanueva de Port Real, a Cadis. El carregament es componia de 2.500 àmfores, amb les restes del que va anar una salsa de peix molt bé elaborada anomenada 'garum'. És una salsa quasi líquida, obtinguda a través del filtratge d'un producte que s'elaborava amb una gran varietat de xicotets peixos i d'uns altres de major grandària. Les recerques determinen que la base d'esta salsa era l'aladroc, el verat i el sorell.
Les campanyes d'excavacions han tret a la superfície 230 àmfores de les més de 2.000 que transportava el derelicte, que també portava en el seu celler lingots de plom amb una càrrega de fins a cinc tones. L'any passat el jaciment Bou Ferrer va ser declarat Bé d'Interés Cultural per la seua rellevància patrimonial i protecció científica.
Les tasques de protecció i salvaguarda del jaciment subaquàtic van consistir en la instal·lació d'una estructura sobre el carregament que complira els criteris de protecció per a evitar l'espoli, reversibilitat i no afecció del bé, mantenint l'estat de conservació del material arqueològic i la seua disposició.