[match id=448 template=futbol]
En el paper, un partit molt complicat. l'Eibar va tenir 29 punts i, amb la quantitat de baixes en el migcamp per a l'equip de Voro, el panorama es veia complicat en este duel important per a impulsar la confiança a casa.
Mario Suárez i Medrán van tornar a aparéixer en l'Onze, així com Zaza que va començar des de l'inici. Carlos Soler, per descomptat, també va ser titular i des dels primers minuts el motivador del centre del camp, com si la seua novetat fóra experiència.
El 4-2-3-1 de Voro no va funcionar des de l'inici, amb El Chino en la parada de pilotes i cridant a l'ordre de la defensa davant els atacs de l'Eibar, mentre Montoya —considerat com el "Messi" de l'equip en la interna del vestuari— al principi va defensar suficientment la seua banda dreta i va tractar de projectar-se prudentment.
Als 14' va aparéixer la primera aproximació del Valencia amb Zaza que es va desmarcar després d'un centre i va colpejar de cap, passant el baló sobre el travesser de la porteria de Yoel Rodríguez. Minuts després Arbilla va combinar amb Enrich i va prendre la pilota tractant de superar a Alves, en un partit fred que va començar a acalorar-se amb els minuts i que no funcionava per a la construcció de jugades del equipo che.
Els locals van trobar a faltar la creació de Parejo i l'equip armer va patir menys per la seua absència, la qual cosa possibilitava un primer temps tranquil. Però això no va ser obstacle perquè als 27' l'Eibar obrira el marcador amb gol d'Enrich, que va superar a Montoya després d'un centre des de la dreta de Escalante. Un advertiment per a despertar.
Però va despertar d'una mala manera: en l'últim minut del primer temps, després d'un xoc entre Soler i Escalante en l'àrea gran en un córner, l'àrbitre va expulsar al migcampista valencianista i va cobrar penal per l'Eibar. Una jugada confusa que va portar a la ment els records més foscos d'esta temporada i el 0-2 en els peus d'Adrián.
Voro va recórrer a Orellana en el segon temps, el nouvingut, per a cobrir la banda dreta amb l'eixida de Cancelo i així cercar una remuntada. Amb això, el conjunt del Túria va pressionar una mica més enfrontant-se davant la tenacitat dels visitants, però amb el desavantatge de la ceguesa de l'àrbitre Montero.
Van desaparéixer les esperances amb l'estupend gol de Dani García, que la va empalmar després d'un rebot i va fer el 3-0 per a sepultar les possibilitats de l'equip local. Des d'eixe moment el partit solament va consistir a resistir com poguera; així ho va demostrar la groga a Gayà als 65', per donar un exemple.
Als 72' Bakkali va entrar per Santi Mina per a donar àdhuc més velocitat a les bandes, en un trident ofensiu poc convencional que no va donar resultat. Als 70', va ser Mario Suárez el que va rebre del belga per a intentar el descompte, però gens. El que sí que es va convertir en una incidència va ser el centre de Rico, que va centrar per a Enrich perquè este marcara el quart gol de l'equip basc i el seu segon de la jornada als 76'.
Els che es van apagar definitivament després de la groga a Garay, que no estarà davant el Betis, i l'intent de Fabián Orellana, detingut per Yoel. El xilé no va jugar malament, però no va tenir la sort de debutar en un partit favorable. El context no és suficient per a arribar a una avaluació sobre este tema.
Les dificultats es passegen pels voltants de Mestalla i el silenci incòmode s'apodera novament d'un estadi que va suportar un 0-4 vergonyós.