25n
25N
25N

Creixen un 50 % les propostes presentades al programa de residències de creació del Consorci de Museus

Creixen un 50 % les propostes presentades al programa de residències de creació del Consorci de Museus
03/05/2021 -

Els jurats de Cultura Resident, el programa de residències de creació de la Generalitat, han resolt les 7 convocatòries 2021/2022 per a les 14 residències que es realitzaran al territori valencià i a l’estranger, en una edició en què s’ha incrementat el nombre de propostes presentades, especialment en mediació cultural. El programa comprén 14 residències a Castelló de la Plana, València i Alacant i en l’àmbit internacional a Santiago de Xile, Lisboa, Praga i Hèlsinki. En total s’han presentat 270 propostes, un 50 % més que en l’edició anterior.

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha afirmat que “aquest increment ens permet constatar la consolidació d’un programa de residències que era necessari i que ens està permetent contribuir a la professionalització del sector” i ha destacat que “en el cas de les residències de mediació cultural, que es desenvolupen al Centre del Carme de València, les propostes presentades s’han duplicat respecte a 2020”.
En aquest sentit, el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, ha recordat “l’impuls que s’està donat des del Consorci de Museus i des del CCCC a la mediació cultural com a eina que permet fer accessible la cultura a tota la ciutadania, al voltant de diverses línies de treball, a més del màster PERMEA de mediació i educació a través de l’art”. Respecte al perfil dels i les artistes que s’hi han presentat, Pérez Pont ha destacat “l’increment del nombre de col·lectius, així com la diversitat de generacions, amb artistes de llarga i mitjana carrera juntament amb joves creadors que estan desenvolupant ja projectes molt interessants”.

El qüestionament de l’aspecte digital i la pandèmia protagonitzen els projectes seleccionats en aquest 2021. També hi entra amb força l’art sonor i l’experimentació musical com a disciplines de treball; l’oralitat, la paraula i el text com a camp de recuperació i producció; la memòria vinculada als components popular i màgic o les relacions extractivistes i de dany ecològic que travessen el present.
El jurat de la convocatòria per a producció artística, que es desenvoluparà al Centre Cultural Las Cigarreras d’Alacant, a partir de setembre, ha seleccionat, per a les residències de dos mesos, els projectes de Juan Zamora (Madrid) Ophiostoma novoulmi, sobre una malaltia que afecta els oms, i el projecte d’Estibaliz Murgia (Bilbao) Espacios para subvertir, sobre la relació de les dones amb l’espai públic. Les residències de quatre mesos les realitzaran Lucía Morate (Alacant), Muntanya desdibuixada, en referència a la serra del Molinet d’Alacant, i Maria Sainz (La Rioja, establida a València), Pájaros de sol, sobre turisme i migració.
Les residències d’investigació artística, que es faran al Menador Espai Cultural de Castelló, també a partir de setembre, les realitzaran, per un període de dos mesos, el Colectivo Bosque Anouk (format per Böho i David Feroce, de Saragossa) amb el projecte Ecos de la tierra, que naix com una simbiosi entre ceràmica, música i arrels historiconaturals; i Azahara Cerezo (Girona), amb Se quema despacio, un projecte entorn de la virtualitat i els recursos materials extractivistes que la sostenen.

Per a les residències de quatre mesos han sigut seleccionats els projectes ¡La estafa de la imagen!, de CM Foundation, Carlos Miguel Sánchez (Càceres), Ana Roca (Santa Cruz de Tenerife) i David Gonher (Salamanca), establits a València, que plantegen una reflexió sobre l’art actual i les xarxes socials; i el projecte En la pell de… La memòria de les dones represaliades a Castelló, una continuació del projecte d’investigació d’Art al Quadrat (Gema i Mònica del Rey Jordà, Sagunt, València).

Les residències de mediació cultural al CCCC de València acolliran, durant 6 mesos, els treballs Y si ellas no estuvieran. Cartografía sonora de los cuidados en el territorio valenciano, d’Elena Sanmartín Hernández (Torrevieja, Alacant) i Santiago Fernández Honrubia (Almenara, Castelló), i Moradas textiles para la transición de duelos migratorios, de Nuria Sofía González en representació de Colectiva Almáciga (València).

Per a les residències de caràcter internacional de producció artística s’ha seleccionat, al Centre Cultural d’Espanya a Santiago de Xile, a partir de juny, el projecte ‘YUPANA’, de Patricia Cadavid (Colòmbia, establida a València), que aplica la tradicional ‘yupana’ andina a la performance. En HIAP – Helsinki International Artist Programme realitzarà la seua residència, també a partir de juny, Néstor García (València) amb Effort: economy in body movement, un estudi sobre el cos i els sistemes econòmics de producció capitalista.

En MeetFactory de Praga farà la residència, a partir de setembre, Marla Jacarilla (Alcoi, Alacant) amb el seu projecte Rehearsing On the Background Of The Untold Story, un estudi sobre l’acceleració de l’aspecte digital en pandèmia.

Finalment, per a la residència de comissariat en Hangar Centro de Investigação Artística a Lisboa s’ha seleccionat el projecte de Carlos Pastor (Mutxamel, Alacant) Fabular é cuidar. Territórios enfeitiçados por afectos, un projecte curatorial de mapatge de pràctiques artístiques que exploren els rituals màgics d’entaular afectes entre humans i no humans.

El programa Cultura Resident ofereix a les creadores o creadors temps, espai, acompanyament i recursos econòmics (amb els honoraris corresponents) per al desenvolupament de projectes artístics, la meitat dels quals estan dirigits a artistes amb lloc de naixement o residència a la Comunitat Valenciana. El programa, coordinat per la Direcció General de Cultura i Patrimoni i pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, compta amb una inversió total de 150.000 euros.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

deu − huit =

museo prehistoria
museo prehistoria