25n
25N
25N

Covid-19 i Administració de justícia

Covid-19 i Administració de justícia

La Justícia és un servei públic habitualment oblidat pels poders públics, i va accedir a l’estat d’alarma amb un important dèficit davant d’altres administracions: dèficit de personal, d’òrgans i de forma d’organització, i dèficit en la seua modernització i adaptació a les noves tecnologies.

Des de que es va acordar l’estat d’alarma l’administració de justícia ha tingut que aturar la seua activitat presencial per motius evidents de salut pública. S’ha mantingut únicament l’activitat essencial, la que mai es deté i sempre protegeix els drets de la ciutadania, com són els jutjats de guàrdia, els assumptes de violència de gènere, els relatius a la protecció de menors i incapaços, o els assumptes sobre lesió de drets fonamentals.

El ple del Congrés dels Diputats va convalidar, el passat dia 13, el Reial Decret-Llei 16/2020, de 28 d’abril, de Mesures Processals i Organitzatives per fer front al Covid-19 a l’àmbit de l’Administració de Justícia. Cal preguntar-se si les mesures adoptades són suficients per tal de reactivar un esquema embossat, i si ho són per previndre les noves demandes de justícia que s’apropen. La situació que estem vivint ens fa extraure una conclusió clara, que no és cap altra que la importància d’allò col.lectiu, de l’organització social front a allò deliberadament individual, i d’això se’n deriva la urgent necessitat d’enfortir els serveis públics, i la justícia també pel seu paper de garant dels drets de la ciutadania.

El govern ha aprovat mesures polèmiques, com, per exemple, que el mes d’agost es considere hàbil. L’eficàcia d’aquesta mesura, que, descomptats els festius, sols es refereix a catorze dies hàbils, és dubtosa i ha remogut molts operadors jurídics, com procuradors, advocats, el CGPJ, o Lletrats de l’Administració de Justícia.

La inhabilitat del mes d’agost sempre ha permés a les oficines judicials traure treball endarrerit, la qual cosa seguirà sent imprescindible aquest estiu. En realitat, l’efecte d’aquesta mesura és molt limitat, atés que el treball dels funcionaris de justícia no s’atura a l’agost. També sorprén que per agilitzar el funcionament de la justicia s’eixamplen tots els terminis, doblant-se el d’interposició de recursos i augmentant-se els de notificació del Ministeri Fiscal de ú a deu dies.

No calia articular un procés de família especial per reduir les pensions d’aliments i compensatòries, ni per servir de via a una pretensió de suposada compensació de periodes d’estada amb fills i filles menors, que és el que introdueix aquest Decret. Sorprén la manca d’un estudi d’impacte de gènere i que no s’haja inclòs la demanda executiva més comuna, què és l’impagament de la pensió d’aliments. El que sí cal, i no ho trobem al Decret, és que totes les reclamacions en matèria de família, menors i incapaços es tramiten de manera ràpida, i per això cal reforçar amb equips psico-socials totes les seus judicials i augmentar el personal dels jutjats que tramiten assumptes de família.
Però potser el problema principal de les mesures del govern és que no ha tingut compte el punt de partida, que no és altre que la justícia no està preparada per al segle XXI. Actualment no està implementat el sistema per a la cel·lebració telemàtica de compareixences i vistes amb les garanties de fe pública i integritat que exigeix un procés; no existeix una forma segura per a la ciutadana de comunicar-se amb l’administració de justícia, i menys encara accés telemàtic a informació d’expedients judicials, i ni tan sols hi ha un sistema de cita prèvia.

Les mesures per a administrar la justicia post Covid han d’adreçar-se a avançar seriosament en la seua modernització. Ha de ser prioritària la implantació generalitzada de l’expedient digital, desenvolupar l’oficina judicial com a forma d’organització moderna i eficaç, la comunicació telemàtica oberta a tots els operadors mitjançant el sistema Lexnet, incloent a Fiscalia, Policies i Administracions Públiques.

Tot això constitueix una errada. La justicia necesita més mitjans personals i calen equips complets de reforç temporal als òrgans, el colapse dels quals siga previsible. Cal invertir en l’administració de justícia per garantir la protecció de les persones. Si no ho fem, tindrem un Estat de Benestar incomplet i incapaç d’assegurar un gran valor per al desenvolupament social i econòmic: la seguretat que aporta saber que els conflictes, per complicats que siguen, són resolts de manera eficient, sense retards innecessaris, i no es converteixen en un element que enverina indefinidament la convivència.

Ramon Aznar i Garcia
Vicepresident de Via Mediterrània

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

set + quinze =

torrent