Les majors fonts de contaminació atmosfèrica no estan en els llocs que, a simple vista, semblen responsables. La producció energètica (empreses com Endesa) i el transport marítim estan darrere de les majors emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera. No obstant això, els vehicles juguen també un paper. Els cotxes particulars, autobusos i, especialment, el transport de mercaderies per carretera -en camions-, tenen també la seua responsabilitat; el 30% dels gasos a Europa. D'aquest percentatge, un 38,1% corresponen a vehicles pesants -camions- i furgonetes. Per això la materialització del Corredor Mediterrani, que significarà una "gran descongestió" del transport per carretera, té també raons mediambientals per a tirar avant.
Segons les dades proporcionades pel Comissionat del Govern per al Corredor Mediterrani, la posada en marxa d'aquesta gran connexió ferroviària suposarà un estalvi de més de 9,7 milions de tones de CO₂ en les pròximes tres dècades. Un estalvi ecològic donat per l'esperat increment tant de viatgers com de transport de mercaderies per les millors condicions.
L'estudi realitzat per ADIF assenyala que, anualment, el Corredor Mediterrani tindrà associats una producció de 34.834 tones de CO₂. No obstant això, estalviarà 221.901 de cotxes, 2.072 d'autobusos, 16.042 d'antics trens, 33.125 d'avió i 88.093 de camions. En total, estalviarà l'emissió de 361.283 tones de CO₂ que, unit al generat, deixa un balanç de 326.449 tones menys d'aquest gas en l'atmosfera. En general, a Europa, la unió dels diferents corredors es creu que suposarà un estalvi anual de 12,5 milions de tones de CO₂.
El Comissionat, Josep Vicent Boira, assenyala que per a 2025 és complicat que tot estiga acabat, però es mostra segur que "sí en obres". La data que ell assenyala és 2030, marcada per la Unió Europea per a la finalització de la Xarxa Transeuropea de Transports, de la qual forma part el Corredor Mediterrani. No obstant això, creu que els últims avanços albiren un bon panorama "en l'horitzó 2022", perquè ja estarà "bastant avançat la interoperabilitat de la via amb els estàndards europeus".
"Ruïnós"
Encara que des del Comissionat consideren "bo" el ritme actual de les obres, sí que acusen els retards que s'han acumulat en el passat. Després de dècades de 'males notícies', el juliol passat es va licitar un tram essencial per a la consecució del Corredor Mediterrani, entre Castelló i Vandellòs. Són 157 Km que portaran la via internacional "a la porta de València".
També a l'octubre va sumar el Corredor nous avanços. Adif va anunciar una nova obra en el Nus de l'Alzina-Xàtiva-València. Si a l'estiu el Corredor arribava des del nord, a la tardor començava a fer-lo des del sud. Aquest nou tram sumarà, si els terminis es compleixen, 116 Km més de l'entramat amb ample internacional. Es tracta d'una obra que, encara que si gran significació és per al transport de mercaderies -uneix tota la costa mediterrània amb Europa-, també millorarà la connexió Alacant-València. Serà part de l'entramat de la línia d'Alta Velocitat entre les dues ciutats valencianes.
A la fi de novembre, 1.500 empresaris es van reunir a Elx per a reclamar, a més, la conclusió del Corredor Mediterrani. Una reclama acompanyada, a més, de la veu autoritzada del President de la Generalitat, Ximo Puig. Va assegurar "ruïnós, tant des del punt de vista econòmic com social" que la Comunitat Valenciana "no estiga unida" amb Catalunya per aquesta via. "No podem esperar més", va asseverar. Per a la ciutadania, la connexió amb doble via d'ample internacional -que es reivindica des d'Algesires a França per a 2025-, el viatge entre Alacant i Barcelona, de 524 Km, passaria de 5h 35 minuts a només 3h.