Així és el cor financer del Govern del Botànic

• Vicent Soler: "No robar estalvia molts diners als contribuents"
• Històrica i massiva manifestació amb més de 60.000 persones per un finançament just
• La societat valenciana reivindica una millor financiació

El País Valencià es troba en una situació gravíssima d'infrafinançament. Ho diuen els experts, ho diuen els polítics, els mitjans però al final al ciutadà li arriba clar el missatge? Què suposa l'infrafinançament per a una Comunitat Autònoma? Transport públic, educació, sanitat, seguretat, infraestructures, tot açò depèn recursos públics i si ens ho tenim, no podem oferir-los.

En el conegut Estat de Benestar, tots aquests serveis són públics i han de ser-los però en el cas del nostre territori ha de recórrer al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per a poder garantir-los, ja que no rebem els suficients recursos de l'Estat. Què suposa açò? Suposa endeutar-nos més i més.

Des de fa més de 3 anys el Govern del Botànic reclama un finançament just per a les valencianes i els valencians en igualtat de condicions que la resta de Comunitats Autònomes i és que de totes les regions, som el territori pitjor finançament enfront del millor que en aquest cas seria Cantàbria. Altres regions com Múrcia o Andalusia també pateixen aquesta situació, ja que l'actual llei de finançament s'ha quedat obsoleta des de 2013 i no s'havia engegat la seua actualització.

Enfront dels auguris de ruptura des del principi en el Botànic per part de l'oposició, "ha sigut tot un èxit que el primer Botànic fóra capaç de traure els pressupostos any rere any. Altres comunitats ho prorroguen i ja els val. En aqueix sentit, des del primer any hem aconseguit fer el pressupost més social de la història del País Valencià" assegura Clara Ferrando, secretària autonòmica d'Hisenda i "El que vam venir a fer des del principi va ser ressituar tots els recursos dedicats a la part dels sectors més vulnerables almenys amb la mitjana del conjunt de Comunitats Autònomes" conclou.

Així des de l'inici del Botànic s'han posat en primer lloc a les persones. La sotsdirectora general de Tresoreria de la Generalitat València, Amparo Haro, explica la situació del seu departament i l'evolució durant aquest temps. "Quan vaig arribar a la Tresoreria l'any 2013, tenia llista de persones, de visites de proveïdors preguntant per les seues factures. La meua resposta en aquell moment era ho sent no li puc pagar ni sé quan anem a pagar-li. Per sort, tot ja no és igual, les persones no hi ha hagut un mes que s'hagen quedat sense cobrar"

DESPESA PER HABITANT PER SOTA DE LA MITJANA

GVA Hisenda

La despesa global per habitant a la Comunitat Valenciana se situa 8,7 punts per sota de la mitjana de les comunitats autònomes, ja que mentre la despesa anual per cada valencià va ser de 3.130 euros en 2016, la mitjana de les autonomies es va situar en 3.429 euros, segons els càlculs elaborats per l'IVIE a partir de les xifres oficials fetes públiques per la IGAE i el Ministeri d'Hisenda.

"Cada valencià compta amb 299 euros menys dels quals disposen de mitjana els ciutadans d'altres autonomies, xifra que multiplicada pels cinc milions de valencians suposa una bretxa en la despesa de 1.495 milions", ha assenyalat Soler.

PRIMER, LES PERSONES

"Si la Comunitat Valenciana complira amb el dèficit el creixement de la despesa seria dels més baixos d'Espanya, la qual cosa tindria com a conseqüència el que s'incrementara la bretxa pel que fa als ciutadans d'altres territoris i generant amb açò una situació de desigualtat dels valencians", ha explicat el conseller Soler.

En aqueix sentit, la secretària autonòmica Clara Ferrando, insisteix que hem vingut per a servir a la ciutadania perquè no s'estava gestionant com corresponia". En aqueixa línia, Ferrando assegura que per exemple la reversió d'hospitals com el de la Marina era precisament una de les principals preocupacions de la ciutadania.

"Des del Consell tenim clar que la nostra prioritat són les persones, especialment assegurar el seu accés a uns serveis públics amb una qualitat homologable a la dels de la resta del país, i per açò no estem disposats a complir cap objectiu a costa de maltractar als valencians", ha assegurat Soler.

L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA A PUNT

Un dels objectius del Govern del Botànic és precisament l'Agència Tributària Valenciana. En paraules de la Secretària Autonòmica, Clara Ferrando: "el que hem fet és constituir l'Agència Tributària Valenciana, ens queden uns mesos, ara el decret està a punt de veure la llum. Açò sí que és una bona notícia. És el punt cinqué de l'eix del Botànic i si no arribarem a constituir-ho no seríem competents he vingut a fer el meu treball molt fet i ha d'acabar. De fet, ja estem treballant així tant en la gestió tributària en la inspecció i comprovació com mai s'havia fet abans no es comprovaven els impostos, no s'hi havia autoliquidaven en aquest cas tributària". D'aquesta manera, s'ha aconseguit autoliquidar 800 accions simplement per realitzar una labor de recordatori.

Vicent Soler ha subratllat que l'Institut Valencià d'Administració Tributària comptarà amb una dotació de 49 milions, la qual cosa suposa un 8,9% més que l'exercici anterior. "Part d'aquest augment va destinat a la millora de la qualitat del servei que es presta al contribuent ja que anem a introduir millores en els serveis d'assistència i informació", ha assenyalat Soler.

Proveïdors i fins i tot beneficiaris de subvencions poden consultar l'estat dels seus tràmits en directe a través de la plataforma Atenea. Gràcies a ella, es pot comprovar tots els moviments de les factures d'un proveïdor fins a la seua fase final.

LA PLATAFORMA ATENEA

Precisament la transparència un dels eixos del Botànic també es reflecteix dins del propi sistema de Tresoreria. Així a través de la plataforma Atenea els proveïdors poden consultar en temps real l'estat de les seues factures.

L'aplicació permet consultar els pagaments de proveïdors i beneficiaris d'alguna de les entitats els pagaments de les quals estan registrats en la plataforma. En aquest cas, GVA, INVASSAT, SERVEF(ara LABORA) i IVAT.

CONFIRMING

La fórmula del Confirming no és una novetat i de fet la Generalitat la va assumir l'any 2013 davant la falta de liquiditat per a poder agilitar el pagament a proveïdors. Des del 2017, la Tresoreria ha decidit destinar el sistema de confirming als beneficiaris de subvencions. D'aquesta forma, els beneficiaris garanteixen una ordre de pagament efectiva i garantida a 90 dies.

En paraules de la sotsdirectora general de Tresoreria de la Generalitat València, Amparo Haro, "hi ha hagut moments en què els beneficiaris de subvencions han cobrat als 2 anys perquè no se'ls ha pogut pagar abans. Em passe la vida explicant-li a la gent els beneficis del confirming incloses les corporacions locals.". En aqueix sentit, "si no hi ha suficient tresoreria per a atendre tots els pagaments el beneficiari d'aquest "confirming" sap que té una ordre certa a menys de 90 dies"

Açò suposa un canvi de 180 graus, ja que la tresoreria en l'actualitat ja està al dia dels beneficiaris de subvencions per confirming a data de maig/juny.