Un total de 85 entitats socials han donat a conéixer aquest dijous un manifest contra les "polítiques extrema dreta" que adverteix del "perill evident d'involució" en matèria de drets que suposa la seua irrupció en les institucions polítiques i la proliferació de discursos que "criminalitzen" a la dona, a la immigració, al col·lectiu LGTBI i que qüestionen la memòria històrica.
El document assenyala que les "organitzacions d'extrema dreta no han d'entrar en les institucions" i exigeix als partits que concorren en les eleccions del 28 d'abril i el 26 de maig, i que s'autodenominen democràtiques, "que es comprometen a no pactar amb organitzacions que defensen aquesta ideologia" i que deixen de "blanquejar-la i legitimar-la".
També apel·la a la ciutadania: "No podem convertir-nos en espectadors passius". Així convida a reflexionar abans de depositar el vot en un partit i crida a una gran mobilització diumenge que ve 7 d'abril, a les 12.00 hores, davant el Congrés dels Diputats de Madrid per a reivindicar "ni un pas arrere" en lleis i drets adquirits.
El manifest --presentat aquest dijous a València per representants de diversos col·lectius que el subscriuen-- critica que "partits que es denominen constitucionalistes, emparats pel sistema democràtic que garanteix els drets de representació de totes les ideologies polítiques, no tenen cap pudor per a pactar acords de govern amb forces polítiques d'extrema dreta".
D'aquesta manera, expressa el seu "rebuig de pla al pacte polític amb quins defensen en el seu programa la limitació o eliminació de diferents assoliments socials aconseguits després d'anys de lluites i compromís de generacions senceres" i assegura que no consentirà "que es posen en perill els princpios bàsics d'una societat justa i integradora, on els poders públics han d'estar al servei de la ciutadania, protegint de forma molt ewspecial als sectors més vulnerables".
No es pot consentir, contínua el text, "que siguen qüestionades les lleis implementades per a intentar combatre el masclisme i protegir a les dones de la violència de gènere". Tampoc caben "els discursos de l'odi contra la població LGTBI", per la qual cosa insta a "blindar" les normatives existents com les lleis valencianes Trans i LGTBI.
Denúncia també els "discursos xenòfobs i discriminatoris" d'alguns partits polítics que "criminalitzen a la població migrant, fent gala d'un discurs incendiari que busca el conflicte entre els treballadors autòctons i els migrants, ocultant les causes i veraderos responsables de la creixent precarietat que afecta a tots".
El manifest expressa "preocupació" per "actituds que recorden a èpoques passades més fosques de la història d'Europa, en la qual també es va culpabilitzar als febles i es va acusar l'estranger", per la qual cosa crida a representants polítics i institucionals a "comprometre's en la defensa de valors democràtics i antifeixistes" i defensar "la Memòria Democràtica".
"VOX, QUATRE FÒBIES PER BANDERA"
En representació dels col·lectius feministes, Trinidad Benavent ha assegurat que "Vox obri una bretxa en el sistema democràtic" amb "quatre fòbies per bandera: el feminisme, els nacionalismes perifèrics, la immigració i les llibertats individuals" i un discurs ple de "mentides, ressentiment i odi". Al seu entendre, l'extrema dreta és la passarel·la del neoliberalisme més destructor".
Així mateix, ha censurat que partits com a PP i Ciutadans hagen caigut en "greus contradiccions" intentant "blanquejar i legitimar" a Vox i ha advertit: "no permetrem obstacles per a acabar amb la violència de gènere i amb la precarietat econòmica de les dones".
Des de l'associació Antígona, Tina Guillén, ha alertat de l'"amenaça" als drets que suposa que s'estenguen les polítiques que ja han irromput a Andalusia amb l'entrada de Vox a la Junta, i que malgrat dir-se catòlics "criminalitzen" als immigrants, en contra de l'expressat pel Papa Francesc en 'Salvats'.
Precisament, des de dones migrants, Amparo Madrigal ha alertat que les lleis migratòries poden ser "molt pitjor" amb grups "clarament xenòfobs i que no porten en els seus programes la defensa dels drets humans" i ha criticat que Europa "dificulte" l'arribada de refugiats i immigrants i es "criminalitze" a les persones que estan ajudant les persones que vénen en pastera.
Pels col·lectius de Memòria històrica, Elisa Sanchis, ha lamentat que 80 anys després de la Guerra Civil "encara no estiga solucionat el problema i hi haja gent en fosses". "Com pot ser que hi haja partits que estiguen dient que s'estan reobrint ferides?", ha qüestionat, quan "per a molts mai es van tancar". Al seu entendre, és necessari "conéixer la nostra història" i "explicar el que ha passat sense odis, sense rancor, sense bàndols".
Des dels col·lectius LGTBI, Cristina Ochando criticat les "pseudoteràpies" com les que proposa el bisbe d'Alcalá, Juan Antonio Reig Pla, per a "curar l'homosexualitat" i amb conseqüències molt greus per a les persones que poden portar fins i tot al suïcidi". "No es pot curar el que no és una malaltia", ha remarcat.
A més, davant els partits que minimitzen les agressions verbals o físiques a la població LGTBI ha instat a "protegir" els seus drets amb una Llei Estatal que emule la valenciana.