En un espai tan especial com és el Parc Central de València, encetem l'especial Converses 28-A de València Extra amb Mónica Oltra. La Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i candidata a la Presidència en les Eleccions Autonòmiques del 28 d’abril parla sobre les principals qüestions que Compromís plantejarà en els comicis després d’haver conclòs la legislatura del canvi amb el Govern del Botànic.
Han passat ja quasi 4 anys des de l’entrada del nou govern. Moderadament satisfeta amb aquests quatre anys?
Sí, moderadament satisfeta, inclús sense el moderadament. Estic satisfeta d'aquests quatre anys, vam ser la sorpresa de 2015, però també vam ser la sorpresa en 2011 i esperem tornar a ser-lo enguany, que ja no ho serà tant. Crec que Compromís ha treballat molt bé en aquests 4 anys. No s'entenen tots els canvis que ha fet el govern del Botànic sense Compromís, no s'hi hagueren produït. Per tant, jo estic satisfeta des de la consciència que queda moltíssim per fer, queda aplegar a moltes persones i pense que aquests canvis que hem realitzat durant els 4 anys, que han millorat la vida de milers de valencians i valencianes, han de continuar i han d'aprofundir-se.
Parlem de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Què s'ha aconseguit, per exemple en dependència, en aquests quatre anys?
Podem donar xifres, i a més molt esperançadores. Nosaltres quan aplegàrem al govern en juliol de 2015 hi havia 46.000 persones en llistes d'espera, en les llistes oficials. 46.000 persones amb un temps mitjà d'espera de 4 anys i mig. Jo vaig arribar a resoldre expedients de 2007, gent que havia estat 9 anys esperant una resposta. Al cap de 8 mesos ens trobarem unes caixes abandonades en la conselleria, plenes de sol·licituds de dependència, 17.000 expedients. Eixe dia jo vaig acabar plorant en un racó, perquè per a mi no eren 17.000 papers, eren 17.000 persones, 17.000 famílies que s'havien abandonat en unes causes provocant un patiment absolutament injustificable i des d'una crueltat política difícilment justificable."No s'entenen tots els canvis que ha fet el Govern del Botànic sense Compromís"
Això és que el nosaltres ens trobem, un sistema desfet, sense múscul per a poder fer front a tot això. Teníem 17 persones per a valorar en tota la Comunitat Valenciana eixes 46.000, més les 17.000 que estaven en caixes. Començàrem a canviar el sistema tal com nosaltres pensàvem que havia de funcionar: que a través dels serveis socials municipals es fera la primera fase d'atenció a la dependència, que és tota la part de la valoració. En aquest moment, havent fet això i havent reforçat els serveis socials municipals, la Generalitat ara ha multiplicat per cinc el personal que es paga des de la Generalitat per a tindre múscul en els municipis, que a més són els treballadors i treballadores que coneixen a la gent en un poble, que saben qui és la seua família, saben la seua problemàtica. Tenim més de 500 persones valorant i això ha fet que la llista d'espera ara mateix estiga en 21.000 persones, i totes les sol·licituds estan en la llista oficial, ja no hi ha caixes. Hem fet que hi haja pràcticament 80.000 persones en el sistema de protecció, per a ser concreta, 78.166 en aquest moment ja estan dins, el doble del que ens trobàrem.
A més, l'espera mitjana en aquest moment està en aproximadament 13 o 14 mesos. Hem dividit per quatre l'espera mitjana, però també tenim molts casos que en menys de 6 mesos, inclús en menys de 3, estan tenint una resposta dependent del municipi on viuen. És obvi que en els municipis més xicotets, en aquests moments el sistema ja funciona com ha de funcionar. Això només quant a dependència.
També la renda valenciana d'inclusió, que és la nova llei que va entrar en vigor, ara el 23 d'abril farà un any. Quan aplegarem, ens trobarem 14.000 persones en llista d'espera, 5.000 que no estaven aflorades, sempre en els calaixos persones que no sabia ningú on estaven... i ara està començant a funcionar, tenint en compte que la llei només té un any, però estem donant resposta amb quanties dignes, tenint en compte l'univers familiar i no només la prestació sinó també el dret d'acompanyar a les persones a través dels itineraris perquè tinguen un projecte de vida independent, perquè la gent vol tindre un projecte de vida independent. Bé, estem pagant el doble al mes, el que vol dir que les ajudes que estem donant en aquest moment són molt més dignes i donen una resposta a milers de famílies que necessiten que la política siga una resposta i no un problema.
Com és possible que abans no es fera?
"Ens vam trobar un patiment absolutament injustificable i des d'una crueltat política difícilment justificable"
Jo crec que el PP no tenia gens d'interés a atendre a la part més vulnerable de la societat, ja que parlem d'atenció a la dependència, de renda, d'inclusió perquè les persones que no tenen faena ni ingressos puguen tindre una vida digna. Són uns col·lectius que al PP no els han interessat mai. Aleshores, es va instal·lar la indolència en les polítiques socials, un abandonament total de les polítiques socials i dels serveis socials. Sempre la germaneta pobre, i això simplement no els interessava, no els interessa la gent que ho passa mal. És una política de la llei de la selva, deixar caure a aquell que en la vida ha tingut mala sort o males condicions, o té una discapacitat, una malaltia crònica, ha tingut un accident... o simplement el sistema econòmic l'ha expulsat al mercat laboral, com ha passat a molta gent amb la crisi i amb la gestió perversa que es va fer de la crisi.
Per què creu que l'oposició, en aquests 4 anys, i sobretot a vosté, li fan una dura oposició en matèria de centre de menors? Per què en concret en aquest tema?
Jo crec que estan alimentant també un fantasma de xenofòbia, de racisme... en la mateixa línia que ho està fent ara l'extrema dreta. A més, crec que això és no assumir la gestió nefasta que nosaltres vam heretar del PP també en atenció a la infància. Nosaltres hem posat l'accent sobretot en dues coses: la prevenció, perquè xiquets i xiquetes en aquesta comunitat tinguen igualtat d'oportunitats encara que vinguen d'àmbits socials o socioculturals o econòmics desfavorits o més vulnerables; i la segona pota, hem apostat molt per les famílies. Entenem que els sistemes més avançats en Europa són en els que no existeixen eixes residències de menors, sinó que cada xiquet i xiqueta viu en una família, que és on millors oportunitats es poden tindre, la via més habitual i natural de com s'organitza la nostra societat.He de recordar que les famílies extenses, és a dir aquelles on els iaios tenen als nets en acollida o un oncle o tia als seus nebots, quan nosaltres aplegarem en juliol de 2015 l'ajuda al mes era de 135 euros. Amb 135 euros qualsevol pare o mare sap que no fas front a la criança. En aquest moment, en 2019 estem parlant de 450 al mes, que és a més que allò que recomanen totes les institucions d'atenció a la infància. La nostra gestió sobretot ha estat centrada a donar suport a les famílies. La dreta parla molt de les famílies però les abandona quan governa. En el mateix sentit hem donat suport a les famílies nombroses, vam rebre amb molt orgull el premi de la Federació Estatal d'Associacions de Famílies Nombroses per ser l'administració que millor havia atés al col·lectiu. Hem treballat molt també amb les famílies monoparentals, la majoria de les quals, al front està una dona, són quasi més famílies monoparentals. En aquest moment ja no s'han de pagar els medicaments, hem passat de 1.500 persones que tenien reconegut el carnet de família monoparental a més de 6 mil, hem multiplicat per 6 el reconeixement, perquè la gent ara veu que és útil i que hi ha una administració que està donant suport a tota mena de famílies, sobretot aquelles que tenen fills.
La Llei LGTBI ha sigut ací un referent, jo crec que nacional, però perquè el govern de Pedro Sánchez l'està qüestionant ara mateix?
La veritat és que, malauradament, sent com és la llei més avançada d'Espanya, sobretot en tota la part del col·lectiu intersexual... no hi ha cap llei en Espanya que aborde aquesta qüestió de manera tan avançada com la nostra. És una llei que atorga drets, jo sempre dic que no entenc com algú pot oposar-se a lleis que no li lleven drets a ningú ni obliguen a ningú, sinó que amplien drets a col·lectius tradicionalment discriminats o fins i tot perseguits. Aleshores, a les lleis que donen més drets, més llibertat a col·lectius que tradicionalment havien estat apartats, la gent s'oposa. Sol ser la gent que vol imposar a la resta la seua manera de viure, d'entendre la identitat sexual, la manera d'estimar o relacionar-se amb altres o la llibertat individual.
És la llei més avançada d'Espanya, això ho han reconegut tots els col·lectius LGBTI. Què passa amb el govern d'Espanya? Que malauradament no ha canviat res amb el canvi de govern. Rajoy presentava eixos recursos i les bilaterals prèvies al recurs d'anticonstitucionalitat, on el govern d'Espanya toca la porta del govern autonòmic i diu que no els agrada. Això no ha canviat, el govern de Pedro Sánchez segueix recorrent totes les lleis. Pense que el que passa és que hi ha unes inèrcies centralistes i centralitzadores que el govern de Sánchez no s'ha assegut a abordar-les. Sempre dic que és més fàcil canviar una llei que canviar una mentalitat. Però igual que canviem les lleis, també hem d'anar a poc a poc canviant les inèrcies, les mentalitats... i això s'aconsegueix amb direcció política. Ha d'haver-hi una direcció política al davant dels governs, crec que és el que està fallant.
La Conselleria de Transparència també ha sigut gestionada per Compromís. Estem escoltant a la dreta dir que se la volen carregar. Què aporta aquesta conselleria que sembla que consideren inútil des de l'oposició?
La Conselleria de Transparència ha fet tota una normativa i tot un sistema per a prevenir la corrupció. Perquè la corrupció s'ha de treballar prèviament perquè no passe. Una vegada la corrupció s'ha instal·lat, hem fet tard. Els diners han desaparegut, s'ha instal·lat xarxes clientelars que després són molt difícil que remoure, els diners han acabat en paradisos fiscals, que seguir la pista és molt complicat. Aleshores això és com la malaltia, que es diu val més prevenir que curar, és el mateix. La corrupció és molt més difícil de curar, que de prevenir. Aquesta conselleria ha fet tot un sistema informàtic amb una estructura a través de la inspecció de serveis, per a prevenir eixos casos.És important que hi hagen alertes primerenques, com el sistema Satán, que analitzen una sèrie de decisions, que contractes, de dades econòmiques... i alertar, com un tallafoc en un ordinador, que a vegades salta, i no és que haja entrat un virus, però es fa un control. És el que s'està fent amb la corrupció és que quan hi ha una alerta s'investiga abans que s'haja instal·lat. De manera que ara, informes de la UE diuen que Espanya no té un sistema normatiu de la prevenció de la corrupció en aquest moment, però la Comunitat Valenciana sí, quan nosaltres en els informes europeus sempre eixíem com aquells als que s'havia d'investigar on havien anat els diners. Com el Banc Europeu d'Inversions, que va destinar una sèrie de diners per a la construcció de col·legis, i no els van fer i van desaparéixer els diners, no sabem on estan. Ara s'estan construint i ara el banc no ens mira amb la lupa de la sospita.
"Donem resposta a milers de famílies que necessiten que la política siga una resposta i no un problema"
No obstant això, per què Ciudadanos i el PP volen fer desaparéixer la Conselleria de Transparència o l'oficina antifrau? Perquè no volen mecanismes de prevenció. Els lladres volen que desaparega la policia, les dretes volen que desaparega la Conselleria de Transparència.
Fa uns dies va eixir a les portades de tots els diaris la presumpta corrupció del cunyat de l'exalcaldessa de València, Rita Barberà. Sembla que a València encara continuen eixint casos de corrupció del PP...
I seguiran eixint. Perquè el PP va instal·lar de manera sistemàtica la corrupció en totes les institucions on va governar. A l'Ajuntament de València varen governar 24 anys, 20 amb majoria absoluta. I ells varen confondre la majoria absoluta amb el poder absolut, amb el despotisme i la prepotència. Quan s'instal·la el despotisme, la sensació de poder i veritat absoluta, d'utilitzar el poder per mirar a la gent per damunt del muscle, comences a confondre el govern amb el poder, i confonen la caixa del partit amb la caixa de tots els valencians i valencianes. Nosaltres ens vàrem quedar curts en 2015 denunciant el Rita Leaks, era la punta de l'iceberg, on es veia amb quina actitud es permetien el luxe de gastar-se els diners dels valencians en plaers i luxes personals. A mesura que els tribunals i les fiscalies avancen en la investigació és com les cireres, comences a traure i unes s'enganxen amb altres. I encara, malauradament, veurem més casos de corrupció, però ara hem instal·lat sistemes, hem tirat als corruptes gràcies al vot de milers de persones en 2015, que feren un vot valent a Compromís per treure als corruptes de les institucions. Ara, a més, tenim sistemes que prevenen possibles irregularitats que podem derivar en corrupció. Encara veurem més corrupció lligada al PP, perquè el finançament il·legal del PP, acreditat pels tribunals, ja tenen una condemna per finançament il·legal. Això es va generalitzar en tots els llocs on governaven.Quasi arribem al primer aniversari d’À Punt. PP i Ciudadanos qüestionen el seu funcionamient i fins i tot anuncien que volen acabar amb la tele pública. Estem altra volta qüestionant la necessitat de tindre una televisió pública?
El PP tancà la televisió pública. Primer la convertí en un niu de corrupció, convertí la nostra televisió i ràdio públiques en la televisió i ràdio del PP. Òbviament no podem suportar que hi hagen uns mitjans de comunicació públics que no són una corretja de transmissió de cap partit ni govern, tal com ho hem plantejat des del govern del Botànic. Des d'un principi entenem que els mitjans de comunicació públics han de ser de tots els valencians i valencianes, independentment de com pensen, com senten, perquè han de ser un reflex de tots els valencians i valencianes, i de la pluralitat que ens defineix. És la manera de tindre una televisió i ràdio públiques, honestes, decents, plurals i objectives, en el sentit de mesurar amb el mateix raser a tot el món. Que siguen crítics, sobretot en el govern.... vull una televisió i ràdio públiques que siguen critiques amb el govern, que no es conformen, que rasquen i pregunten... això és una mostra de salut democràtica.Per què les dretes volen tancar la televisió o la ràdio públiques? Perquè tot el que no poden controlar els molesta. La dreta basa el seu poder en l’absolut. He de recordar que deixaren un forat de 1.300 milions d'euros en Canal 9. Quan no poden furtar o controlar ho eliminen. Nosaltres des dels poders públics i des del govern, hem de garantir els drets de valencians i valencianes, i el dret a tindre els teus mitjans públics, que tenen totes les comunitats autònomes. Per què havíem de ser espanyols de segona en això, ser l'única comunitat autonòmica que no té informació de proximitat? Que també és un dret, podies adonar-te del que passava en la M-30, però no el que passa al poble del costat. O et diuen que fa Sol, i mires per la finestra i està plovent perquè fa sol a Madrid. Per tant, és tan important tindre serveis de proximitat, d'informació del teu voltant i també, perquè no, totes les festes populars, la cultura i el patrimoni desapareix si no hi ha una televisió i ràdio públiques. També ho volem defensar, que la gent puga veure els moros i cristians del seu municipi, les Falles, que puguen veure tota la riquesa cultural que tenim i a més en la nostra llengua, que és preciosa.
Pensa que s'està fent un discurs demagògic quan diuen que és millor tancar À Punt i acabar amb els barracons, com ha dit Toni Cantó?
"El PP va instal·lar de forma sistemàtica la corrupció en totes les institucions on va governar"
Això va ser l'excusa per a tancar Canal 9, però no van construir col·legis. Això és sempre una trampa. Quan el fan triar entre dos drets, sempre va a més. Et diuen «entre televisió pública i educació» i qualsevol diria, doncs educació. Però després et diran «educació o sanitat?» doncs sanitat... i en acabant amb què et quedaràs? En què et van llevant un a un tots els drets? No s'ha de triar entre un i altre, hi ha una sèrie de drets i s'han de garantir tots. A més ara estem parlant entre drets que estan en la Constitució... per què d'ha de triar? Començarem triant entre educació o informació, però acabarem amb «què vols curar-te, de càncer o de grip? Tria» i haurem acabat amb l'Estat de Benestar i en els drets de les persones.
Crec que no hem de triar entre els drets, que l'Estat té l'obligació de garantir-los. A banda, el senyor Cantó o la senyora Bonig, quan parlen de números coneixen ben poc el cost de les coses. Si Cantó amb 50 milions d'euros vol acabar amb els barracons de la Comunitat Valenciana, és que no té ni idea del que costa un col·legi. En aquest moment, el Pla Edificant té ja assignats més de 500 milions d'euros. Mira si la diferencia i les necessitats són grans. El senyor Cantó vol dividir això per 10? Doncs farà 10 voltes menys col·legis que si està Compromís en el govern.
Compromís és un abanderat de la defensa del valencià. Per què pensa que la dreta no defensa el valencià?
Això és un problema, jo crec que hauríem d'aprendre d'altres llocs. Que se'n vaguen a Galícia, on açò no és un problema. Estic parlant del president de la comunitat autònoma, el senyor Feijóo, ho té claríssim. Per a ell, el gallec no és un problema, és una riquesa cultural, una oportunitat. Saber més d'una llengua sempre és bo, perquè si saps dues llengües, la tercera entra més fàcil. I la quarta més encara. Saber llengües, tindre coneixements, tindre competència lingüística, t'obri la ment, et fa una persona més culta i amb més oportunitats laborals, personals, en la vida... fan un problema d'alguna cosa que no ho és. Que aprenguen d'altres llocs on el bilingüisme és una oportunitat i no un problema. Ací sempre s'ha utilitzat per a la guerra, perquè tenim unes dretes molt agressives que no han sabut fer de la política una eina de debat on hi han diferents idees i maneres d'enfocar les decisions. Això és democràcia, però malauradament tenim unes dretes que encara no han entés bé el concepte de democràcia. És una pena, però els que han de canviar són ells. Jo no vaig a fer una guerra d'alguna cosa que és un patrimoni de la humanitat, perquè cada llengua en el món és un patrimoni, i cada volta que desapareix una, és com quan desapareix una espècie d'un animalet. Tenim clar que hem de protegir als animalets, però no tenim clar que hem de defensar totes les llengües. Són una cosmovisió, una manera de pensar que desapareix quan desapareix una llengua. Jo crec que qualsevol persona demòcrata amb ment un poquet oberta es pot entendre.Vosté ha patit una forma de fer oposició, les fake news per part de la dreta. Com valora aquesta ferramenta que, imagine, eixira en la campanya?
La mentida no és una ferramenta, les fake news són una mentida, es publica alguna cosa sabent que no és veritat perquè es faça viral. Sabent que la rectificació després aplega a molt poca gent en comparació a qui ha arribat la mentida. Per tant, jo no li diria una ferramenta, és una traïció. No és moral. Jo crec que instal·lar la immoralitat en la política pot tindre rendibilitat electoral hui, però té unes conseqüències a mig i llarg termini molt perilloses. Quan la mentida s'ha instal·lat i la gent ja no pot confiar en què és veritat o mentida, es trenca la confiança en la democràcia, en la política... per tant, amb l'Estat de dret. És molt perillós, i és un caldo de cultiu per als extremismes, per al feixisme i per a tot allò que vol acabar amb la democràcia.També ha patit en les seues carns un escarni per part de l'extrema dreta fins i tot a la seua família. Per què creu que Mónica està en el punt de mira de l'extrema dreta?
L'extrema dreta sempre té en el punt de mira a aquelles persones que no els tenen por. Almenys, intenten superar-la. Jo no vaig patir un escarni, vull distingir un escarni d'una intimidació i intromissió il·legítima en la teua vida personal. Escarnis m'han fet molts i molt recentment. Darrere d'un escarni sempre hi ha una reivindicació política, les persones van on saben que estàs i et traslladen una sèrie de crítiques, d'inquietuds... i crec que això és legítim, que la gent vinga i proteste per fer-te arribar les seues reivindicacions o el que creuen que són els seus drets. El que va passar a la porta de ma casa no és un escarni, és una intimidació, vingueren persones amb màscares d'un assassí en sèrie d'una pel·lícula a intimidar-me a mi, als meus fills i a la meua família, són coses diferents. Eixa és la manera d'actuar de l'extrema dreta, de la dreta no democràtica, senyala a les persones, identifica a les que no volen perquè pensen diferent d'ells. L'extrema dreta sempre persegueix a aquells que no pensen com ells, o agredeix, quan poden.
En aquests quatre anys, quin és l'argument més utilitzat per l'oposició?
Jo crec que les dretes han fet aquesta oposició, a més d'atac absolutament personal a vegades, perquè no tenen un projecte per a aquesta comunitat. Quan no tens un projecte, fas aquest tipus d'oposició. Quan Compromís estava en l'oposició teníem un projecte molt clar, rescatar persones, acabar amb la corrupció, que les polítiques públiques garantiren els serveis públics i els drets de les persones... ho teníem claríssim. Per això la nostra oposició sempre anava en aquest camí. El que déiem en l'oposició és el que hem fet en el govern, per això tenim tanta credibilitat, perquè nosaltres no déiem una cosa en l'oposició i fem una altra. Ara sentim moltes promeses en campanya, molta gent diu el que farà... per a mi açò també forma part de les fake news, perquè molts d'aquests anuncis es fan sabent que no es farà. Per tant, comencen les fake news, quan un polític anuncia alguna cosa que sap que és impossible o que ni tan sols està en la seua ment fer-ho."Hem fet fora els corruptes gràcies al vot de milers de persones en 2015"
En Compromís, el que déiem en l'oposició, ho hem fet en el govern. La gent sap que la nostra paraula té valor. Com el patrimoni de la gent senzilla és la nostra paraula, quan ens comprometem a alguna cosa, no fem promeses, ens comprometem. I si no podem fer-ho, explicar per què. Crec que el primer compromís d'un polític ha de ser dir la veritat a la gent.
Quin missatge diria a Bonig o Cantó quan només acusa a Compromís de ser catalanistes?
Els diria que haurien de parlar menys de Catalunya i més de la Comunitat Valenciana. Parlar menys dels catalans i més dels valencians i els seus problemes. Jo estic centrada en que la política siga una ferramenta que millore el dia a dia els valencians i valencianes, que els faça més feliços. Qui estiga amb la mirada en Catalunya... que s'ho faça veure. Nosaltres estem centrats en els drets dels valencians i valencianes.Quin balanç fa de la relació entre els seus dos socis de govern, PSPV i Podem, ara que ja s'ha esgotat la legislatura?
Crec que ha sigut un bon govern, crec que el millor dels anys de democràcia en la Comunitat. Queden moltes coses per fer, i sempre hem actuat amb lleialtat. En Compromís hem tingut clar des del primer minut que havia de ser la nostra senya d'identitat. Crec que el mestissatge és un dels millors invents que podem exportar d'aquesta experiència de govern, que ha fet que tothom estiga implicat en totes les àrees del govern, no hem fet compartiments estancs. Això ha sigut la pedra filosofal de tot açò i va ser una proposta que va partir de Compromís.
Hem fet un bon govern que ha millorat la vida de la gent, ara els valencians no s'han d'elegir entre tindre medicaments o omplir la nevera, no s'han de preocupar d'on trauran els llibres de text perquè la Generalitat els garanteix... tenim el doble de persones ateses en el sistema de dependència, hem eliminat el copagament en matèria social... hem tornat a les persones majors que estan en residencies les seues pagues extraordinàries, etc. Són 4 anys de bon govern. També amb el tercer soci, Podem, que ha recolzat des del parlament, hi ha hagut una relació de molta germanor, i lleialtat mútua. Ho valore molt positivament, crec que la política on diversos partits tenen una mirada sobre un mateix projecte, enriqueix. Crec que les majories absolutes no són bones, els governs compartits fan que diferents intel·ligències estiguen al servei d'un projecte comú. He après molt de persones d'altres partits i crec que al revés també, hi ha hagut diferents mirades, visiones i maneres de solucionar i s'ha enriquit els nostres projectes de llei. Crec que això sempre és positiu.
Repetiria el mestissatge en un Botànic 2?
Sense cap dubte.Molts tenen la sensació que el final de Botànic ha sigut agredolç. Han sigut 5.746 decisions plenes 100% botàniques, i justament l'última no ha sigut per unanimitat, i deixa sensació agredolça. Pensa el mateix?
Jo crec que no és el final del Botànic, estem al principi d'un altre, en el que nosaltres anem a treballar perquè estiga liderat per Compromís.
Parlem ja del vostre lema, «imparables». Què opina?
Tenim molt bones vibracions, i som imparables perquè tenim la força de la gent. Només ho som amb les dones i homes que viuen en aquest territori i que han entés que Compromís ha vingut perquè la política millore les seues vides. No només des de la política per a valencians i valencianes, sinó també amb ells. Hem implicat als sectors, entitats, ONGS... a tots els que tenen alguna cosa a dir, que participen i volen millorar la vida dels seus ciutadans. Això és el que ens dóna la força. Nosaltres no tenim fitxatges, no diem que hem fixat a no sé qui per a la llista... hem fet unes primàries on s'ha apuntat 50 mil persones, un 1% de la població valenciana, que no només simpatitza amb compromís, sinó que ha decidit les nostres llistes. Això dóna molta força, perquè les nostres candidatures no les fa el líder del partit, naixen del poble. És el que ens fa imparables.Jo l'he sentit dir que a l'hora del 28-A no s'ha d'animar al vot per por, sinó per il·lusió. Com il·lusionaria Mónica als valencians i valencianes perquè vaguen a votar?
Crec que hem de continuar amb aquest projecte de canvi. En 2015 la gent va ser valenta decidint un canvi polític. Ara hem de seguir desplegant-ho, i també amb una càrrega de profunditat de transformació major. En aquest moment, el desafiament més gran per exemple és el canvi climàtic. Aquesta ha sigut la legislatura de les emergències, de rescatar a les persones que estaven en una situació límit. La següent, havent estabilitzat la protecció social i els drets, hem d'anar al model productiu, que ja tenim les seues bases, però hem d'aprofundir. Ha d'estar basat en quatre potes: la transformació ecològica de l'economia en tots els sectors; el I+D+I per a ser més productiu i competitiu, i no sobre la base d'abaixar salaris; la cultura com a motor econòmic; i la societat de persones que cuiden de persones. Amb la Llei de Dependència, la cuidadora que està treballant ací, no es pot anar... aquestes quatre potes, són el gran repte de la legislatura que ve. Ens ho estan dient els adolescents, tots els divendres quan gent de 14 o 15 anys a dir-nos que hem d'actuar ja. Que la transformació ecològica de l'economia no pot esperar més si volem que els nostres fills i filles tinguen futur en aquest planeta. És el gran repte de la legislatura que ve, i continuar els canvis. Només per això val la pena eixir amb un somriure a votar el dia 28, perquè si no ho fem pels nostres fills i filles, per qui ho anem a fer?Té por a l'abstenció pel pont?
Bé, jo crec que la gent sap que si no va a votar, algú votarà per ella o ell. Per tant, el vot és important, la gent ho té molt clar, crec, per les xifres que m'han dit del vot per correu. En qualsevol cas, votar són 10 minutets i ens juguem no només els quatre anys següents, estem jugant el futur dels nostres fills i filles, i això l'hem de tindre en el cap i en el cor."No hem d'escollir entre els drets que l'Estat està obligat a garantir"
Totes les enquestes mai posen bé a Compromís. Ho hem vist al llarg de tot el temps. Per què creu que Compromís mai ix ben parat, però després els resultats estan ací?
No ho sé, la veritat, després sempre donem la sorpresa. Crec que últimament les enquestes estan més fetes per a incidir que per a descriure la realitat. Per a nosaltres ha sigut molt curatiu, jo sempre dic que estem ací «contra viento y encuestas». M'interessen més les enquestes qualitatives, que mostren les preocupacions de la gent... quan es pregunta a qui va votar la gent jo ho mire, però ni em lleva la son ni em posa molt contenta si ix millor... ho veig des de la distància que és saber que el 28-A al final sabrem què ha dit la gent.Hi ha una enquesta qualificativa que sorprén molt, que és que la majoria de valencians prefereixen a Mónica Oltra com a presidenta. Què li sembla aquesta qüestió quan el vot no es tradueix a la seua formació?
Bé, ho rep amb molt de carinyo perquè mostra que hi ha certa complicitat, però també els diria que si volen que Mónica Oltra siga presidenta la garantia és votar a Compromís i no a altres forces polítiques. Però vaja, jo ho rep amb carinyo. Si volen que siga presidenta, eixa garantia és Compromís.Com encara Mónica Oltra la campanya electoral?
Amb esperança i il·lusió. A mi i a la gent de Compromís ens agraden molt les campanyes perquè recuperes un poc el contacte amb la gent que òbviament és més difícil quan estàs governant, encara que nosaltres hem estat fent actes tots els quatre anys i ens hem assegut en una plaça amb quatre tamborets i tot el món podia fer-nos preguntes tant a mi com a l'Alcalde de València o a qualsevol persona de Compromís que es presente o que governe. Nosaltres hem mantingut això en tota la legislatura: no perdre el contacte i sobretot donar la cara davant la gent, cosa que no és fàcil. Cap partit assenta a l'Alcalde de València o a la Vicepresidenta de la Generalitat a parlar amb els veïns a que pregunten el que vulguen. Nosaltres sí. I ara en campanya això s'intensifica amb molts més actes i eixe contacte i calor de la gent m'agrada molt, i estar a casa amb la gent que estimes i que t'estima i amb qui comparteixes un projecte. La prenc amb esperança i il·lusió però també pense que és dur i he de prendre'm unes vitamines perquè tenim molts actes mentre mantenim l'acció de govern i hem d'atendre els càrrecs institucionals. Espere arribar amb força a la matinada del 29 d'abril.