25n
25N
25N

Soler: "L'educació no solament és aprendre matemàtiques o llengua: també és socialització"

El secretari autonòmic d’Educació assegura que els centres educatius seran espais segurs i explica com s’han adaptat a les condicions que exigeix la pandèmia

A pocs dies per a començar el Curs 2020-2021 als col·legis i instituts de la Comunitat Valenciana, parlem amb Miguel Soler, secretari autonòmic d’Educació, perquè ens conte com s’adaptarà la docència a la COVID-19. Un ensenyament en què l’objectiu de la Conselleria d’Educació és garantir el 100% de la presencialitat mentre es salvaguarda la salut i la seguretat de l’alumnat i el conjunt de la comunitat educativa, segons va anunciar el mateix Soler i el conseller d’Educació, Vicent Marzà.

El pròxim 7 de setembre comença el nou curs, un curs complicat, aquesta setmana s’ha vist com els centres faran escalonadament l’inici del curs, pots concretar com es traduirà això?

El mes de maig vàrem decidir que l’inici de curs seria el 7 de setembre i s’hi ha produït l’evolució de la pandèmia. El que fa falta és educar, explicar, informar bé a l’alumnat i a les famílies de com va a funcionar tot, com la seguretat a l’entrada i a l’eixida. Vam pensar que, en lloc de fer que entraren tots el dia 7, podria ser millor donar una setmana de marge del 7 a l’11 i els que no tinguen massa gent podran anar tots els 7, altres que els d’infantil vagen el 7, els de primer cicle de primària el 8… Que cada centre s’organitze.

A més, quan fem aquest tipus de coses de fer que decidisquen els centres, no és allò de “que s’apanyen els directors”, és pensar que realment els que millor poden determinar quina entrada escalonada fan són els mateixos centres que tenen determinades característiques diferents. De fet, la majoria de la comunitat educativa ha considerat que era una bona opció i ara tots estan decidint com ho faran i, al mateix temps, informaran les famílies perquè cada una sàpiga quan el seu fill ha d’incorporar-se.

Hem tingut reunions pràcticament setmanals amb la comunitat educativa”

La setmana passada, el president Ximo Puig va anunciar un call center específic per a tota la comunitat educativa. En què consisteix?

En un moment tan complicat com el que estem patint, la possibilitat que qualsevol ciutadà puga tindre un contacte directe amb les persones que coneixen com està organitzat tot, és fonamental. Per això, hem actuat en diferents fronts. Avui, a les 11 del matí tenim una reunió el President de la Generalitat, la Consellera de Sanitat, la Consellera d’Educació i els tres secretaris autonòmics d’Educació i els dos secretaris autonòmics de Sanitat. En aquesta reunió el que anem a fer serà establir mecanismes de reunions quasi diàries per a poder garantir una comunicació molt directa a diferents nivells. Nosaltres poder tindre un coneixement directe dels casos que es van produint i com actuar enfront de cada situació. Després, els directors dels centres educatius tindran un contacte directe amb els directors i directores del centre de salut pública i del centre d’atenció primària, perquè no telefonen a la centraleta, per a consultar totes les qüestions que puguen anar produint-se aquests dies.

D’altra banda, la comunitat educativa en general, que en definitiva és la població perquè estem parlant de quasi un milió d’alumnes, que tinga també la possibilitat de telefonar directament a un call center específic. Un call center en el que es contractaran al voltant de dues-centes persones i les famílies generalment preguntaran qüestions relacionades en matèria de salut i, evidentment, ho farem conjuntament amb educació. També hi haurà un web específic de consulta, on anirem penjant infografies, preguntes freqüents, respostes… En definitiva, perquè qualsevol ciutadà puga dir “vull saber què passa en aquest tema i com actuar front aquesta situació”.

Vosaltres vàreu anunciar que en aquest nou curs es tindran quasi vuitanta mil professors. S’han fet els deures perquè vàreu anunciar-ho a principis de juliol. Com s’arriba a aquest consens amb la comunitat comunicativa de la contractació?

És una de les coses que vam decidir al principi, des que es va produir el tancament al mes de març. Hem tingut reunions pràcticament setmanals amb associacions de mares i pares, sindicat a la pública i concertada, patronals de la concertada, estudiants, directors i directores d’infantil i primària, de secundària. En la idea que, per un costat, nosaltres anàvem fent propostes i també escoltàvem a tots. A més, calia escoltar conjuntament, per això es va crear el fòrum educatiu, perquè si no moltes vegades un col·lectiu concret proposa alguna cosa que altres estan radicalment en contra. És bo escoltar-se conjuntament.

Vam estudiar, centre a centre, com adaptar-se a la pandèmia”

A partir d’aquest moment, es van anar plantejant una sèrie de qüestions de com organitzar el curs, vam arribar a un acord amb 4 dels 5 sindicats de la pública i en els 5 sindicats de la concertada. En el sentit de compartir l’estructura general de com s’organitza el curs, no vol dir que s’estiga al detall en tot, i especialment compartir que els problemes que es vagen produint els resoldrem junts. També vàrem considerar que no tots els centres requerien el mateix, no és el mateix un centre que està en la zona rural en un nombre d’alumnes reduït, que un centre que està ple. Vam estudiar centre a centre com havíem de desdoblar les aules, com reduir el nombre per a crear els grups bombolla en infantil i primària en màxim 5 alumnes. Això suposava un increment del nombre de monitors per a poder organitzar el menjador, quines despeses extraordinàries tenia cada centres, quines aules es tancaven…

A partir d’aquest estudi individual, vam enviar una fitxa explicant el que nosaltres havíem fet en cada centre. Infantil i primària, quant a l’estructuració del nombre de grups, com reduir de 25 alumnes a 20… Cada centre ho va analitzar i va fer la seua proposta.

El tema d’espais és un tema molt important. Si els grups foren de 15, el 86 % dels centres de la Comunitat no tindrien espais, haurien de buscar aules fora del centre. Si suposem que els ajuntaments tenen aules per a tots, cosa que no és real, el transport escolar va per totes les localitzacions? El professorat quan acaba classe en una aula se’n va d’excursió per la ciutat a l’altra? És impossible, és més, estarien més cabrejats.

Vam fer aquest estudi i vam arribar a la conclusió que necessitaven contractar a 4.374 professors més, un nombre que ix de les dades de cada centre. La primera setmana d’agost ja vàrem fer la primera adjudicació de places perquè el dia 1 de setembre es pogueren incorporar al centre.
El dijous, les jubilacions i baixes que s’hi hagen produït durant el mes d’agost s’adjudicaran també ara perquè estiguen abans del dia 7. Tot això comporta fer els deures en temps, que no vol dir que et vaja a eixir tot bé, però almenys pots estar un poc planificat davant una situació tan complicada.

En què consisteix un grup bambolla?

Són grups obligatoris, d’infantil fins a segon de primària. Voluntàriament, els centres poden aplicar-ho també a tercer i quart de primària, i també cinqué i sisé, que en general s’ha anat a grups de distància d’1’5 metres.

Partim que no existeix risc 0 i el que intentem és crear un grup més reduït d’alumnes que puga permetre que quan es produïsca un cas, la traçabilitat i el seguiment que hagen de fer les autoritats sanitàries siguen més controlables. Un grup bombolla de veritat el que faria seria tancar un grup reduït en una residència d’interns i no veure ni al pare ni a la mare, ni a ningú.

La gent pregunta: “perquè diguem un grup bombolla si després van al parc infantil o es barregen en activitats extraescolars?” El que pensem és que el temps que estiguen en el centre educatiu, siga un grup reduït: 20 alumnes per aula, i que puga permetre que quan es detecte un cas de contagi poder fer un seguiment als 20 alumnes del grup.

El grup bombolla el que permet és fer un seguiment més exhaustiu dels casos i poder fer les mesures d’aïllament corresponents. També és molt important que si es queda concentrat en un grup determinat, la decisió de la quarantena implicaria que aquests dos grups d’alumnes estiguen un temps en la seua casa i la resta del centre continue treballant habitualment. No podríem fer açò si estiguérem tots barrejats, aniríem sempre a tancar el centre. A aquests alumnes que estan en quarantena es faria via formació en línia, per això distribuirem 15 000 tauletes més, de les que ja havíem distribuït al maig-juny, i hem firmat un conveni amb el Ministeri d’Educació perquè arriben en novembre-desembre moltes més, també ordinadors portàtils, que permetrà millorar la inversió en dispositius mòbils per als centres educatius.

Com s’utilitzaran els espais oberts com el menjador o el pati en les escoles?

Pràcticament, la totalitat dels centres han incrementat els torns de menjador per a deixar més espai entre els alumnes. Quan vaja un grup bombolla, s’assignarà una part del menjador a aquest grup i, amb distància, un grup bombolla diferent. Tindran assignat un lloc fixe en el menjador, i també el tenen en el transport. De manera que cada alumne seurà al mateix lloc sempre. Açò facilitarà la neteja i desinfecció, perquè puga ser més àgil.

En el pati hi haurà diferents torns i quan isquen els que no són grups bombolla, tindran assignades unes determinades zones del pati.

Com arribaríem a la situació de tancament d’una escola?

Hem enviat el protocol de Sanitat i Educació actualitzat, que és el que incorpora les mesures que es van actualitzar la setmana passada i també hem enviat una guia de com actuar davant dels casos que es produïsquen. Per exemple, si hi ha tres casos en un centre en grups diferents, cal recordar que les decisions sempre les prendrà Salut Pública, Sanitat pot dir que es tanca la primària sencera, perquè estan en un edifici diferenciat, o ja cal tancar el centre sencer, perquè la seguretat és impossible de garantir. En funció del nombre de casos i on es produeixen, s’actuarà d’una manera o d’altra.

La síndica del PP, Isabel Bonig, ha insistit en la necessitat d’una infermera escolar. Per què el Consell no veu aquesta figura necessària?

La reivindicació d’una infermera escolar és antiga, una reflexió que, a banda del professorat i del personal d’administració i serveis, hi ha una sèrie de professionals, com per exemples infermers escolars, mediadors culturals, treballadors socials, que intervenen en situacions concretes de l’alumnat. Cal analitzar quina és la millor manera de poder intercedir. És necessari que una infermera d’un centre en concret haja d’estar esperant que es produïsca un cas? Si algú té un cas d’atenció urgent, tampoc servirà de res que una infermera estiga esperant. El que pensem que cal garantir és aquest contacte directe i informació específica d’aquesta pandèmia. Respecte al comentari específic d’Isabel Bonig, que es plantege ací i no en cap comunitat autònoma que comanda el Partit Popular, un poc de coherència no estaria malament demanar.

Aquests mesos de l’anterior curs escolar estaven confinats i varen utilitzar la plataforma de Mestre a Casa i la Conselleria ha fet una gran inversió en tauletes. Com heu vist, el problema de l’escletxa digital?

És evident que, a més de l’escletxa digital, normalment va associada a escletxa social. Normalment les famílies que tenen menys mitjans materials el seu nivell formatiu cultural és més baix, tenen més dificultats per a ajudar sals seus fills en la resolució dels deures… Tot això fa que quan no tens més remei, cal millorar les plataformes informàtiques, s’ha multiplicat per 5 la plataforma Aules, s’està millorant la web família i enguany, totes les aules de primària tindran una línia Webex, perquè els alumnes sàpiguen que tots els seus mestres podran, quan estiguen confinats en casa, puguen parlar en ells en el mateix horari que en l’escola.

Hem fet els deures a temps en una situació molt complicada”

En el cas de Batxillerat, Secundària i FP serà una línia Webex per cada professor. Per això, la inversió també ha d’anar acompanyada de més formació del professorat en les noves tecnologies, en noves metodologies de treball, elaborar materials… Tenim un conveni amb el Ministeri per utilitzar materials que s’han fet en altres comunitats perquè el professorat puga adquirir a diferents ferramentes per a treballar millor amb l’alumnat.

Som l’única autonomia en Espanya que ha fet els deures. Vosaltres des de dins, quin balanç feu d’aquestes reunions amb tota la comunitat educativa?

S’ha arribat al màxim consens possible, pareix que alguns inclús en lloc d’estar contents que siguen comunitats de referència, alguns els han dit que això no és bo i intenten desmarcar-se. Més enllà d’aquestes situacions, pensem que és fonamental escoltar molt, tindre reunions, poder explicar els motius de la presa de decisions.

Per exemple, la PCR, que mai opinarem de les decisions sanitàries. De la mateixa manera que a nosaltres no ens senta bé que la gent en general opine com cal donar la classe de matemàtiques o de llengua, perquè considerem que això és cosa del professorat, pensem també que cal respectar que les decisions sanitàries les prenen les autoritats sanitàries.

Els centres educatius van a ser més segurs que els parcs”

També convide a una cosa, l’altre dia vaig llegir que, des que va començar la pandèmia en la Comunitat Valenciana s’han fet 800.000 PCR. Tenim 800.000 alumnes i 80.000 professors, vol dir que faríem la setmana que ve quasi 90.000 PCR i això és una foto del dia, la gent acaba l’escola i se’n va a casa, es junta amb les seues famílies, amb els amics… Quan hi ha por és normal que la gent demane tota mena de mesures per a estar més tranquils, però també cal analitzar els processos que es fan i si es poden aplicar o no aplicar.

Quin missatge donaries per als pares i mares per a calmar-los? Per què és necessari que els xiquets tornen a escola i és segur?

En primer lloc, ser conscients que l’educació presencial no es pot substituir, ni la d’infantil, primària o secundària per una formació en línia. Té un sentit quan no hi ha cap remei, que és l’única forma d’arribar a tindre un contacte. D’altra banda, l’educació no és únicament un tema d’aprendre matemàtiques o llengua, és la socialització, estar en altres de la mateixa edat, poder conviure. Això s’ha de fer necessàriament en un centre educatiu. Els alumnes que porten quasi sis mesos sense estar en els seus companys, amics i mestres han de tindre la possibilitat de tornar a incorporar-se a l’escola.

D’altra banda, cal tornar sempre a centres segurs i saludables, Sanitat ha marcat una sèrie de criteris que pareixen molt senzilles que ho apliquem tots. Les famílies han de saber que els centres educatius van a ser més segurs que anar al parc infantil, més segurs que anar a una reunió familiar el cap de setmana, més segurs que la majoria d’espais socials on els xiquets estan socialitzant-se. El que hem de fer és que els centres siguen espais els més segurs possibles i, sobretot que, quan es produïsca un cas, de manera immediata es facen les PCR corresponents, el seguiment que marque Salut, i entre tots i totes eixirem d’aquesta.

 

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

13 + vint =

torrent