Mata: "Hi ha una consolidació del Botànic molt potent pel treball del PSPV i Compromís"

El síndic del PSPV assegura que el seu partit vol que es reconega el que s’ha aconseguit amb Compromís en la nova edició de Converses de València Extra

Mata: "Hi ha una consolidació del Botànic molt potent pel treball del PSPV i Compromís"

Després de parlar amb la Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, l’especial de Converses de cara al 28-A té com a nou convidat a Manolo Mata. El síndic del PSPV en Les Corts Valencianes analitza la gestió i el paper que ha aportat el seu partit a la legislatura del Botànic amb Ximo Puig com a President.

El lema del PSPV és ‘Seguir sumant’ en aquestes eleccions que són claus, però també cauen en pont. Hi ha possibilitat de seguir sumant?

Clar que sí. Sempre dic que en aquesta campanya no es tracta de buscar el vot ideològic ni el de la bona sintonia política, sinó el de la bona gent, i la bona gent és la que no furta, no menteix. Ací hi ha un espectre molt ampli i es pot seguir sumant.

Mercedes Ventura y Antonio Subiela (Cs) con Manolo Mata (PSPV) | P. Plaza

En aquesta legislatura hem vist molts acords fins i tot amb altres formacions, com Ciudadanos. Veus possibilitats d’arribar a acords amb Toni Cantó, que ja vos ha posat una línia roja?

El que és inevitable és pensar que la fragmentació ha vingut per a quedar-se i a partir d’ahí cal sumar. Un parlament que té la meitat dels vots aprova lleis i nosaltres hem aprovat 88 lleis amb el 99,9% de suport de Compromís, amb el 70% de Podem, el 50% de Ciudadanos i el 35% del PP. Hi ha espais per a trobar-se. Jo crec que nosaltres estem lluitant per a tindre un Govern del Botànic 2 i jo no contemple altre escenari. Una altra cosa és que una vegada es configuren les Corts i un Botànic 2 es busque configurar una majoria molt més ampla per a fer polítiques socials, polítiques econòmiques, mediambientals… hi ha reptes globals i tots hem d’estar d’acord, siguen d’extrema dreta o d’extrema esquerra.

Un aspecte més que ha demostrat és la bona sintonia amb els altres dos síndics de govern, amb Fran Ferri de Compromís i amb Antonio Estañ de Podem.

Bé, jo pense que la simpatia personal en la política és molt difícil d’elaborar. I gent que no coneixíem de res com és el cas de Carolina Punset o Alexis Marí, una vegada han entrat a veure què són les Corts i quines mesures es prenen hi ha hagut molts acords. És fascinant el cas de Podem. Al cap de sis mesos no era casualitat que alguns diputats i diputades de Podem deien que ací es treballava molt perquè hi havia una imatge creada que hi havia una casta política que no pegava ni xapa i que guanyava molts diners i els diputats de Podem cobren més que els del PSPV, per exemple.

Penses que pot haver-hi un pacte a l’andalusa ací?

Jo crec que ací el que està en perill és la democràcia. La sanitat universal o l’educació gratuïta està en perill. Vox és un fenomen dissenyat per Steve Bannon en tota Europa, que ha triomfat a Polònia, Hongria, Itàlia, Finlàndia… i és una operació que pretén acabar amb la democràcia com l’hem entés. Per exemple, Vox diu “cal mantenir tres serveis públics essencials, policia, exèrcit i justícia, i la resta a la privada”. Són coses que no tenen res a veure sobretot amb com hem estat vivint des que va acabar la Segona Guerra Mundial en 1945.

“Estem lluitant per a tindre un Botànic 2”

Fins i tot també hi ha altres forces que no són d’extrema dreta, com PP i Ciudadanos, que prometen una revolució fiscal, una baixada d’impostos generals. Com es mantindrien els serveis públics?

De les forces polítiques de la dreta, Vox diu que el problema d’Espanya és l’increment d’impostos als rics. El PP parla d'”alivio” fiscal, que és conceptual. La gent s’alleuja quan té una pena i millora. Però l'”alivio” és el patrimoni, gent que té 600.000 euros i una casa de, almenys 300.000, són els únics que paguen. A la Comunitat Valenciana, són 22 mil persones dels 5 milions d’habitats. Doncs que voten aquests al PP. Aquesta gent té 35 mil milions d’euros, una mitjana d’1 milió i mig. També parlen d’impostos de successions i donacions, però el 87% de les persones no parlen més, només 5.500 persones que han heretat més de 173.000 euros i han de pagar. Que aquestes persones voten també al PP.

mata

Ciudadanos diu de baixar el tipus marginal d’IRPF del 45 al 40%. La gent no sap molt bé què paga de renda. Per exemple, els que guanyen 15.000 €, moltíssima població, no paga res. Els que guanyen 35.000 tenen els 15.000 exempts, i de la resta, paguen el 19% i a partir d’ací va creixent. Però si una persona guanya 1 milió d’euros, pagaria el 45% del que guanya a partir de 60.000 euros. Seguint la teoria de Ciudadanos, aquesta persona que guanya 1 milió d’euros s’estalviaria 50.000, però això té un efecte recaptatori, d’on traus els diners?

Una altra proposta revolucionària, que em fa molta gràcia, és que diu que en les zones despoblades hi haurà una rebaixa fiscal del 60%. Quanta gent en àrees despoblades guanya 15 mil euros? Els pensionistes, la gent que cobra menys… no paguen res. Però el senyorito, que té les finques, el que guanya el milió d’euros és qui tindria la rebaixa. Jo crec que això és el drama que està passant en Espanya. Si la gent fóra conscient d’aquesta realitat, mai en la vida recolzaria una baixada d’impostos que no només no els afecta, sinó que minvaria els recursos públics. El model de societat empitjoraria.

Estan en perill els serveis públics amb aquestes rebaixes fiscals?

Totalment. No només per rebaixes fiscals, sinó perquè filosòficament hi ha gent que vol acabar això. Quan va ocórrer el Katrina en New Orleans, el govern d’Estats Units, seguint les teories de Hayek, Freeman i l’extrema dreta, va pensar “aprofitant que han arrasat els col·legis, no tornem a construir els col·legis públics i donem a la gent un xec perquè vagen a l’escola que vulguen”. Hi hauria escoles low cost, escoles de luxe… però el xec seria igual per a tot el món. És el desig hui de Vox, PP i Ciudadanos.

Estem parlant d’una cosa molt greu, ja que podríem perdre la sanitat o l’educació per a tots.

Per a fixar-te en què està passant, hem de fixar-nos en EEUU. És un país de gran desigualtat, on hi ha una assistència sanitària per a pobres de baixa qualitat, i un sistema d’assegurances privades. Per això, l’expectativa de vida és molt més baixa que en Espanya, que és el segon país del món on la gent viu més anys, amb una mitjana de 83 anys… això és una virtut de la dieta mediterrània, del sol espanyol… i de la sanitat pública. És un sistema que no va caure del cel, va ser una llei de l’any 86 que va universalitzar la sanitat.

Cantó va anunciar que si tancava la nova televisió valenciana, que ha costat d’obrir, podria amb els diners construir col·legis en lloc de barracons. Què li sembla?


Això és absoluta demagògia. Cantó va viure una televisió on a ell li pagaven quantitats molt interessants, amb molts endollats. Ara tenim una televisió modesta, però que fa un servei públic impagable. Tenim dues llengües a la Comunitat, cal promocionar-les; tenim comarques que han de ser escoltades, tenim tradicions…

Podem tornar a dir que la televisió pública està en perill?

Clar, està en perill tot. Estan en perill les llibertats. Hi ha gent que diu que el matrimoni homosexual cal anul·lar-lo, el fill de Suárez parla de l’avortament en uns termes dramàtics… La gent que avorta és una decisió duríssima, però l’Estat ha garantit el dret perquè la gent no patisca altres conseqüències. A Espanya hi ha menys avortaments que quan no hi havia llei de l’avortament. Hi ha gent que no creu que la violència de gènere siga una realitat, que no creu que pel fet de ser dona tingues un risc de morir, i que no cal invertir en això. Està en perill el model de societat que hem conegut, que és una societat amable, que no deixa a ningú tirat. Que si tens problemes econòmics, hi ha una xarxa familiar que et dóna suport, està prevista una renda valenciana d’inclusió, un sistema sanitari molt potent… el tema de l’hepatitis C és importantíssim, hi ha un 3 o 4% de la població que la pateix i molts ni ho saben. És una malaltia silenciosa, però que de vegades es destapa i pots morir. Per exemple, el tractament contra l’hepatitis C és molt car, uns 20 mil euros. I ací hem atés a 15 mil persones, sent una comunitat que no és rica, però la prioritat és la gent.

Bonig va dir també que si governa el PSPV no hi haurà transvasament del Tajo.

És la gran fal·làcia. Quan el PP es va encabotar en què calia fer un transvasament de l’Ebre, la gent normal pensava que era impossible fer una canonada de 1.000 quilòmetres que travesse tantes províncies, i anti ecològic. Busquem altres solucions, com dessaladores. Crec que hem sofrit derrotes electorals, en Múrcia per exemple, on encara està el cartell en l’Ajuntament de «agua para todos». Era una satanització dels socialistes perquè no estaven d’acord amb el transvasament de l’Ebre. El PP ha esborrat del seu programa electoral nacional el transvasament. Però ací l’assumpte era de tal nivell que Camps va expropiar terres per on se suposava que passava el transvasament.

mata_estatut

La realitat és que, quan això passava, un govern socialista invertia en depuradores. Hui la depuradora de Torrevieja subministra aigua a dos milions i mig de persones i està a la meitat de la seua capacitat. A més, sí que hi ha un transvasament que està blindat pel Partit Socialista, que és el transvasament Xúquer-Segura. Bonig s’ha quedat sense discurs, perquè la dreta sempre viu d’un enfrontament. L’aigua és un tema essencial, però jo crec que les noves tecnologies, el trellat de la gent, la reutilització… pot resoldre el problema.

“Si la gent fóra conscient de la realitat espanyola, mai recolzaria una baixada d’impostos”

Una altra guerra històrica que torna a primera línia és el valencià. Què li sembla que tres partits de dreta el rebutgen i l’esquerra semble l’única que el defensa?

La veritat és que la llengua no hauria de ser un element de confrontació. La dreta va viure molt bé aquesta confrontació en els anys 80, i no han caigut que hi ha 35 anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que hi ha almenys dues generacions que s’ha criat amb aquesta llei que parlen amb tota normalitat en valencià, en els bars, en l’escola… és impressionant. Totes les enquestes diuen que no hi ha ningú que no sàpiga castellà. Ells parlen com si el castellà estiguera en perill.

Què li sembla que Toni Cantó en Canal 9 parlava valencià i ara el rebutja?

Bé, el seu pare era un militant nacionalista del PSPV. No sé per què fa eixes coses, crec que no es creu el que diu. Que el PSPV és el PSC valencià… crec que la batalla de València, de la llengua, contra l’autonomia, etc. estan reviscolant i és un drama perquè és el que més pau ha portat a aquesta terra i al conjunt d’Espanya.

Manolo Mata

Manolo Mata, síndic del PSPV | P. Plaza

Com valora les últimes enquestes?

Les valore positivament, sempre és millor que les enquestes diuen que trauràs bon resultat. Però crec que la gent, com deia el doctor House en la seua sèrie «todos mienten», està infravalorada la posició de l’extrema dreta, que és un vot que a la gent li fa vergonya dir-ho, però probablement a les urnes estiguen. Estem mirant amb preocupació l’evolució de Podem, però crec que hi ha una consolidació Botànica molt potent. El que ha fet PSPV i Compromís, volem que tinga un reconeixement.

Creu que hi haurà una alta participació el dia 28 d’abril?

És desitjable, però de totes les variables que hi havia per a l’avançament electoral, la més preocupant era que coincidira en un pont important, però m’estan diguent que, per exemple en València ciutat hem multiplicat per 5 el vot per correu. Crec que si la gent sap el que es juga, participarà, presencialment o per correu.

Li preocupa especialment el resultat de Podem?

Sí, perquè va generar una expectativa molt bona a l’hora de diagnosticar els problemes, però a l’hora de proposar solucions, crec que han fracassat. És una força en la qual el seu elector és molt bé intencionat, però també s’ha vist frustrat. A més, crec que són estructures polítiques molt complicades, em fot que la gent més talentosa de Podem que he conegut en Les Corts ja no estiguen en primeres files. Com Antonio Estañ, David Torres… molta gent.

“Vivim en una comunitat meravellosa on els problemes es poden resoldre conjuntament”

En cinc blocs, quins són els grans eixos del programa electoral del PSPV?

La gent el que vol és una valenciana o valencià que s’alce al matí i vaja a treballar o a buscar feina, agafa Metrovalencia. Si du els fills a les escoles o universitats, són valencianes, finançades per l’autonomia valenciana. Si estan malalts, van a la sanitat pública finançada per la Generalitat.
Al final, vols seguir sumant. Seguir sumant vol dir que estem creixent més que la mitjana nacional, hi ha 250 mil persones treballant que no treballaven gràcies a programes com Avalem Joves.

Un dels mites de la dreta sempre és que la dreta està molt bé, però per als pobres. Que les victòries econòmiques són de la dreta és una falsedat. Nosaltres teníem un atur del 23% i hem baixat el 13, que és molt encara. Tenim un creixement econòmic més alt que la mitjana nacional, unes inversions estrangeres que s’ha multiplicat, el turisme va bé… tenim problemes, clar. El problema essencial d’aquesta societat és la desigualtat, i qui pense que la dreta ho resoldrà, està enganyant-se.

“No som una comunitat rica, però la prioritat és la gent”

Un dels altres problemes és el finançament. Per a la següent legislatura, es resoldrà?

Es frivolitza molt amb això. No sé per què no es parla d’alguns temes. La proposta de finançament del PSPV és una proposta de finançament autonòmic consensuada amb Compromís i amb el govern valencià. Sabem quin IVA o quins impostos transferits volem, i ho aprovaren els experts. Quan escoltes al PP o a Cuidadanos parlar de finançament, és una broma. No estan disposats a fer que la part del pastís del govern central siga per als valencians. No creuen en l’autonomia. Jo sóc pessimista perquè crec que el parlament espanyol no tindrà mai les condicions, o almenys en una generació, de buscar un model de finançament equilibrat per a tota espanya.

pspv_primarias

Dit això, l’any passat hi havia un pressupost dissenyat per al 2019 que garantia 1400 milions en inversions, que resolia la condonació de la Marina, moltes inversions… podem resoldre el tema del deute. L’altre dia, Sánchez en Castelló digué que buscarà una solució de finançament per a la Comunitat Valenciana. Crec que això és clau. El finançament per a tota Espanya, que està tan fragmentada, tan discorde, és molt complicat. Quan s’assenten Bonig i Feijóo, parlen d’un model de finançament que perjudica en tots els nivells al valencià, perquè ell parla d’una Galícia ruralitzada, empobrida… nosaltres en canvi tenim ciutats molt importants, i el model de finançament té a veure també amb els impostos transferits. No pot ser que hi haja una carrera fiscal en les autonomies de la dreta per a eliminar impostos essencials per als valencians.

Com valora el requisit lingüístic que Bonig no defensa, encara que a Galícia on està el PP sí estiga?

En l’època del PP estava. Els meus pares eren d’Alzira i de Carcaixent, jo ja vaig nàixer a València i entre ells parlaven en valencià, però perquè jo no em contaminara, em parlaven en castellà. Ací hi ha molta gent que pensa que el valencià és una cosa dels pobles, una cosa anacrònica. No hi ha hagut una burgesia valenciana que apostara clarament pel valencià. Gent com Francesc de Paula, gent il·lustrada valenciana que formaven part d’una burgesia, ha desaparegut. I Bonig viu instal·lada en això.

Considera que l’avançament electoral està focalitzant a València el debat electoral?

Totalment. Crec que a partir d’ara les eleccions valencianes no aniran amb la resta de comunitats. A més, es parla del problema valencià. Sánchez vindrà quatre vegades ací en aquesta campanya electoral. Els líders nacionals venen i han de parlar de coses que ens interessen, perquè hem combinat una situació apassionant: el problema valencià amb una dinàmica nacional.
Crec que el que estem jugant, per part del PSPV, és el futur del socialisme democràtic. Tenim un model exportable, que és Portugal, la Comunitat Valenciana i Sánchez. Crec que encara tenim opcions de frenar a l’extrema dreta a Europa. Era el moment de lligar el nostre destí a un partit socialista amable, amb un concepte obert d’una Espanya plural i diversa. Aquesta aposta crec que és molt bona.

“Hem combinat una situació apassionant: el problema valencià amb la dinàmica nacional”

Quines sensacions té per al 28-A?

Crec que estem en perill, cal continuar la mobilització, la resistència i exigir a la gent que pense. La guerra és brutal. Bolsonaro va guanyar les eleccions amb mentides que venien per Whatsapp, la gent rebia missatges incerts que cabregen. Sempre es diu que a Trump el portaren al govern homes blancs cabrejats, doncs ara el que es vol és cabrejar a la gent. Vivim en un país fantàstic, una comunitat meravellosa, on els problemes els podem resoldre conjuntament. Si hi ha una majoria social que aposte per governs d’esquerres amables, que no volem problemes… governarem. Però si tornem a la política de la crispació, de l’enfrontament i les mentides, tenim risc que torne la involució, agreujada per l’extrema dreta.

Coincideix amb l’afirmació de Sánchez que el vot femení serà condicionant?

Totalment. Sempre dic que a la plaça de Colón hi hauria molts machotes, però i les dones que ompliren totes les places d’Espanya el 8M? Les dones són la meitat de la població que està en perill de morir per ser dona. A més, quan hi ha oposicions a jutges, a l’administració pública… la majoria són dones. És tan injust que per la mateixa feina una dona guanye menys diners que un home… O l’evolució que s’ha fet amb els permisos de paternitat. No és una cosa estètica perquè els homes cuiden dels xiquets, és perquè les dones que tenen una carrera professional no la vegen frenada per cuidar als fills. Crec que les dones són conscients del que s’estan jugant. En les enquestes, que aquesta sí que me la crec, tres quarts dels votats de Vox són homes. Per tant, les dones són les que poden frenar a l’extrema dreta.

Al primer debat electoral que hem vist ací, Ximo Puig va dir en acabar «Voteu al PSPV, però si no, voteu a qualsevol força progressista». Què pensa vosté d’aquesta afirmació?

Ximo és una de les persones més especials que he conegut en la meua vida. Fa quatre anys que estem treballant amb una intensitat i simbiosi espectacular. Ell és un progressista valencià, valencianista d’esquerres, ecologista i feminista. Nosaltres pensem que la militància política en l’esquerra és molt accidental perquè hi ha gent per la seua formació o amistats… però hi ha molts llocs de trobada. Crec que eixa és l’aposta. Cal fer una crida a què la gent vote al PSPV, que el socialisme democràtic és l’únic que pot ajudar a les polítiques de dretes. Però si algú creu que no està convençut que siguem la solució, que vote a progressistes. Perquè al final podran posar-nos d’acord, i amb els altres és impossible.

Com encara les dues últimes setmanes?

Amb moltes ganes. Jo provoque que la gent pense, i ho faig cada dia a cada minut. La gent ja no llig diaris, es queda amb els titulars. Crec que la lluita per la llibertat és la lluita pel coneixement. Per això hem d’apostar per l’educació, una societat formada és impossible que siga receptiva amb les idees de l’extrema dreta.

zapatero_valencia

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × dos =

sagunt a escena 2019
Festes Torrent 2019