Jorge Bellver: "No entenc que Cantó vinga ací a parlar de valenciania o de catalania"

El 28 d’abril, dia en què es celebren les Eleccions Autonòmiques de la Comunitat Valenciana i les Generals, està molt pròxim. Per això, el portaveu de campanya del PPCV participa en l’especial de Converses de València Extra sobre els comicis.

Parlem de la campanya, ‘Correctament política’. Què voleu transmetre?

Volem transmetre totalment el contrari al que està fent el Partit Socialista del País Valencià i Compromís amb el recolzament de Podem al llarg d’estos 4 anys. Un ‘correctament política’ que vol fugir del políticament correcte que és el que moltes vegades ha estat fent el tripartit: dir el que la gent vol sentir, fer-se fotos políticament correctes però fent més bé poc a l’hora de la veritat. Jo crec que si d’alguna cosa s’ha caracteritzat aquesta legislatura és del frau ja no per als valencians, sinó per als votants socialistes i de tripartit. No es pot estar 20 anys en l’oposició demanant als valencians que els deixen accedir al poder i arribar i fer el que han fet. Crec sincerament que han defraudat les expectatives que els votants havien dipositat en ells.

Jo he escoltat dir a Bonig que si Ximo Puig aconseguira la presidència de la Generalitat Valenciana no arribaria un trasbalsament del Tajo. En què es basa?

‘Volem reduir tot el que no siga servei públic en À Punt’

Es basa en que el president de Castella-La Manxa està tots els dies atacant la possibilitat de que arribe l’aigua a la Comunitat Valenciana i ells diuen “agua para el riego” i no, “agua para el riego y agua para beber”. Municipis com Oriola o Torrevieja viuen d’eixe trasbalsament d’aigua potable per a beure i per al regadiu i desgraciadament veiem com tots els dies Page ataca aquestes possibilitats de trasbalsament i veiem un silenci absolutament còmplice del PSPV. Si a això li afegeixes partits que recolzen al PSPV com és el cas de Podem, que rebutja el trasbalsament, doncs evidentment ens fa patir veure que pot faltar aigua.

apuntnoticiasIsabel Bonig ha dit en moltes ocasions que no li agrada À Punt. Quin model proposeu vosaltres?

Proposem un model que complisca la llei. Quan s’estava fent en Corts vam demanar que eixa llei estiguera informada per la Direcció General de Pressupostos, és a dir, que aquesta que està en mans del Partit Socialista diguera que ‘oiga, hoy no puede soportar una inversión como esta’ i per altra banda una informe del Consell Juridic Consultiu i del CES, el Consell Econòmic i Social, que és un òrgan institucional. Bé, doncs ni una cosa ni l’altra. S’aprovà la llei i es posà en marxa sense informar ni per la Direcció General de Pressupostos ni pel Consell Econòmic i Social.

A més, ja estem veient que s’està incomplint la llei que van fer. Nosaltres ens vam abstenir perquè no es van aprovar aquests requisits que demanaven i ells estaven votant-se la llei. Tinga en compte que la llei diu que no es pot gastar més d’un terç del pressupost de la televisió en personal i ho està fent. Estan fent-se trampes al solitari, el que fan habitualment. Si volen tindre més diners al personal, doncs aproven a través d’un punt de la Llei d’Acompanyament el modifiquem i el deixen en suspens. Com? Doncs això és el que estan fent, i si tu amplies aquests diners del pressupost qui vinga després dificilment podrà mantenir-lo. Nosaltres pensem que cal fer una televisió que estiga fent una prestació de servici públic, que és el que creguem fonamental. I després nosaltres vam estar participant molt en la formulació d’aquesta llei, jo personalment, i vam incorporar a eixa llei moltíssimes qüestions que tenen que veure en la defensa del sector audiovisual valencià.

Vam tindre decisions molt difícils en la legislatura passada i entenem que si posaven en marxa una nova televisió pública tenia que ser per a recolzar a aquest sector. Desgraciadament estem veient que la televisió està col·locant a molts directius de Compromís i del PSOE, que va a tindre molt de personal i fer una televisió molt cara però del que es tracta que és de donar abast a la producció pròpia valenciana, Doncs com veiem, s’està fent més bé poc. Volem reduir tot el que no siga servei públic i donar una presència al sector audiovisual valencià que entenem que té molt de potencial.

Tot i no tindre un sistema de finançament que ens correspon, es pot mantenir una televisió pública malgrat les seues despeses?

Clar. Nosaltres demanàvem un informe de la Direcció General de Pressupostos perquè des del nostre punt de vista no tenia sentit posar una televisió en marxa amb eixes preses quan hi ha centenars, milers de valencians que no estan cobrant la dependència, quan hi ha menors que han de modificar la seua dieta perquè no poden pagar la que els recomanen els metges, això que deia Mònica Oltra de que els nostres fills no poden rebre l’assistència mèdica ni l’alimentació que necessiten perquè no poden pagar-ho. És que açò que es diu molt a presa és molt dur i està passant. La pobresa en la Comunitat Valenciana ha crescut un 4% estos 4 anys i s’ha incrementat encara més en el sector de les dones. Estem veient una feminització de la pobresa en la nostra Comunitat Valenciana. Una vegada que la televisió està en marxa cal centrar-la en el que s’ha de centrar, que és en que done un servici públic.

‘Ens acusen de voler acabar amb el valencià i és fals’

Però la mantindríeu?

Sí, sí. Ara seria una barbaritat no fer-ho. El que faríem és tindre molt controlades les despeses i sobretot no estem per incrementar les partides pressupostàries.

Respecte al valencià, defenseu que hauria de ser un mèrit i no un requisit però m’agradaria conèixer el contrast amb la comunitat gallega on sí és un requisit. Per què eixa diferència?

Fonamentalment perquè el que està passant o més bé el que volen que passe a la Comunitat Valenciana el PSPV tristament, però sobre tot Compromís i Podemos té molt a veure amb el que va passar a Catalunya fa 30 anys. Al final és un procés i no l’amaguen. Mezquida, de Compromís, diu que cal imitar el que ha passat a Catalunya, diu que els valencians han d’imitar-lo perquè una corrent minoritària s’ha convertit en un moviment de masses. Això s’ha aconseguit adoctrinant en l’educació i utilitzant els mitjans de comunicació com desgraciadament podem veure al llarg d’estos 30 anys. Creiem que el valencià, i a més estem convençuts que és el mateix que pensen els alacantins, castellonencs i valencians, és un mèrit, no es pot imposar, no es pot utilitzar com a element de confrontació.

Ens acusen de voler acabar amb el valencià i això és fals. Quan nosaltres arribàrem al govern, en la Comunitat Valenciana estudiaven en valencià 74.000 persones i quan el deixàrem, 240.000. Però la diferència és que no utilitzem el valencià com un element de confrontació, és un mèrit a nivell de participació en l’administració. Jo no vull un metge que sàpiga parlar molts idiomes, encara que quan més sàpiga millor, jo vull un bon metge, un bon mestre, un bon jutge. Cal primar eixa capacitat i potenciar el valencià, clar que sí. Qui sàpia valencià, tindrà més puntuació en els processos d’accés.

Si és una contradicció amb el sistema galec caurà preguntar-li a ells. Jo li dic que Galícia té una realitat des del punt de vista nacionalista i de la mobilització independentista diferent. Ací estem veient que l’actual conseller d’educació abans deia “sin Valencia no hay independencia, sin desobediencia no hay independencia”. Això ho deia qui és hui Conseller d’Educació. Mónica Oltra deia que ella parlava dels països catalans en la intimitat en vídeos que hi ha a les xarxes socials. Ací hi ha un perill real del procés que es va produir a Catalunya.

Vostés van parlar del tema de l’adoctrinament. Com s’adoctrina?

S’adoctrina a través de la televisió pública. Jo crec que no és casual el baix índex d’audiència que té, els valencians li han donat l’esquena i així cal fer-se’l veure. Jo crec que perquè no estan donant als valencians el que volen els valencians. S’adoctrina en els col·legis en la mesura que no hi ha una inspecció que estiga actuant directament. Jo he vist llibres on clarament condicionen i a més hi ha professors individuals que comencem a conèixer tots els dies amb denúncies de pares i mares que veuen coses a les escoles que no haurien d’ocórrer. El que cal fer és que la conselleria actue amb tota la naturalitat. Perquè si no s’actua, això ens porta a que si les comunitats autònomes no actuen en els casos d’adoctrinament, que jo no me clave en si són molts o pocs, l’Estat tindrà que recuperar una de les competències respecte a una inspecció central nacional que ho controle.

Per què considereu que és millor per a les famílies un districte únic?

Nosaltres en matèria d’educació optem per al llibertat. Pensem que és fonamental que els valencians puguen triar l’educació que volen per als seus fills. I entenem que el districte únic és la millor fòrmula i la més àmplia perquà els pares puguen decidir on volen que estudien els seus fills. Si en vegada d’això sols donem a elegir per exemple 4, no poden elegir. A partir d’ahí, estem segurs que contribuirà a millorar la qualitat no només dels col·legis als que opten més els pares sinó a la resta.

Cantó pot ser un dels vostres socis de govern però sempre us tira en cara la vostra gestió. Què li diria?

Jo ja li he dit en alguna ocasió. Algunes vegades hem debatut i me criden l’atenció dues coses. Una que es clava molt amb À Punt i jo li vaig dir que jo estava encantat, però que el seu partit polític va votar a favor d’ella i a més va votar a favor de la senyora Empar Marco, que és simpatitzant manifesta de Compromís, aleshores no entenc que recolze la llei i a esta persona que a més no dic res però era corresponsal de TV3, i que ara ho critique. Tampoc entenc que vinga ací a parlar de la valenciania o de la catalania quan el seu partit polític va votar en contra de la Llei de Senyes d’Identitat que va aprovar el PP de la Comunitat Valenciana en solitari i que el tripartit quasi el primer que va fer és derogar. I realment a mi no em sorprén que l’hagen derogat els del tripartit, ja sé que se senten més còmodes sent catalans de segona en vegada de valencians de primera, però a mi sí que em sorprén que ho fera Ciutadans. Que votara en contra d’aquesta Llei de Senyes d’Identitat que l’únic que feia era potenciar-les i recolzar-les no ho puc entendre. Eixe és el Ciudadanos que tenim. Una de les qüestions clau que Isabel Bonig va posar al seu programa electoral és el reconeixement d’aquesta llei.

‘El més important d’un polític és la seua coherència’

També és curiós que a la Comunitat Valenciana Ciudadanos van votar a favor de la reforma de l’estatut però després al Congrés no.

Jo vaig estar en eixe moment històric i vaig participar no només en la reunió plenària sinó en la comissió. I li puc garantir que el canvi de postura va ser pràcticament en eixe moment. Jo crec inclús que Mari Carmen Sánchez es va sorprendre. He de recordar als valencians, però sobretot a Ciudadanos, que quan governava el Partit Socialista va aprovar les inversions a aquelles comunitats autònomes que tenien eixa clàusula, encara que no els obligara, el van utilitzar per a beneficiar les seues comunitats autònomes. Nosaltres el que no volem que torne a passar és que utilitzant una argúcia legal el PSOE puga repertir-ho en la Comunitat Valenciana.

De fet, ara reclameu un finançament correcte. Sembla que quan hi ha un canvi de govern, ha abaixat el nivell d’intensitat?

Jo li deia al principi d’esta entrevista que per a mi el més important és la coherència, perquè hi ha moltes coses que afecten a la credibilitat dels polítics, però jo crec que dir una cosa i fer la contrària segons estigues en l’oposició o en el govern és una cosa que danya molt la imatge dels polítics. Nosaltres vam defensar la modificació del sistema de finançament de la Comunitat Valenciana quan estava governant el senyor Mariano Rajoy i vam firmar un manifest reclamant-li al govern central que millorara el finançament de la Comunitat Valenciana que va fer el PSOE. I quan estem en l’oposició fem exactament el mateix. Hem passat de ‘montar el pollo’ amb Mariano Rajoy a un ‘silencio gallina’ amb el govern de Sánchez i jo crec que cal reclamar un finançament just governe qui governe. Qui ha fet això? El PP i Isabel Bonig, que va tindre i va ser molt valenta. Estem assistint a la covardia del senyor Puig a l’hora de defensar els interessos del valencià, perquè ha demostrat que abans de ser valencià és socialista.

Hem arribat a l’equador de la campanya i hem vist coses com una Falla o un barracó. Creu que està siguent molt teatral?

Jo en això no entre perquè cadascú és lliure d’apropar-se als ciutadans com vol. Isabel ens va posar una condició i està centrant molt la seua campanya en donar propostes en positiu. Perquè a banda de criticar, per a ella és important que tots els valencians coneguen el que vol fer quan arribe a l’Administració, quan siga la primera presidenta de la Generalitat Valenciana dona. I una d’estes condicions que ens va posar a tots els del partit és que no es diguera cap cosa que després ella no poguera complir i això és molt important. No tot el món pot fer una campanya en positiu com fa Isabel perquè per a fer-ho has de saber molt bé com és la Comunitat Valenciana i la realitat de la Comunitat Valenciana.

bonig_campañaEn què consisteix la vostra revolució fiscal?

Una revolució fiscal, per una banda, perquè acudim a altra de les mentides del tripartit. Ells diuen que la revolució fiscal que proposem és que s’abaixen els impostos i que, per tant, hi ha menys ingressos i així hi han menys possibilitats d’oferir serveis públics des de la Generalitat Valenciana. Fals. S’ha demostrat que totes les revolucions fiscals que ha fet el PP reduint impostos ha tingut una resposta immediata que ha sigut la creació de més oportunitats en eixa terra i un increment d’ingressos. Per tant, al final nosaltres vam dir perquè s’entenguera millor la nostra idea que on millor han d’estar els impostos dels valencians és a les seues butxaques. Això és una revolució fiscal, que té una baixada generalitzada de l’IRPF. Ningú pagarà més d’un 40%, que ja està bé, però en la franja més important que són els sous de fins a 35.000 euros es proposa una baixada d’un 7%. Això són propostes concretes. I per seguir quantificant, això afectaria a 1.900.000 valencians, no estem parlant de qualsevol cosa.

D’altra banda, volem la supressió de l’impost de successions i de donacions. Ja està bé d’haver de pagar per rebre l’herència dels nostres pares. Ho diguem amb absoluta naturalitat, igual que amb el cas de les donacions i el patrimoni. Nosaltres volem que la Comunitat Valenciana siga atractiva per a la inversió i que no siga com ha sigut en aquesta legislatura, que ha espantat la inversió estrangera. A pesar que desgraciadament per a Espanya i Catalunya han tingut l’arribada d’empreses que fugien de Catalunya, que ahí lògicament no ha tingut res a veure el tripartit, les polítiques industrials del tripartit sols han espantat inversió. En aquests moments, en la Conselleria d’Indústria hi ha 460 expedients d’activitat paralitzats per una qüestió ideològica i no sols parle de la inversió provada, com el cas de l’Intu Mediterrani. Una cosa que els valencians van a poder entendre molt bé és: per què tenen paralitzada la situació de l’V-30? Pel seu impacte mediambiental? Senyors, no sou conscients de la quantitat de valencians que cada dia col·lapsen eixa carretera i que contaminen més perquè no es pot circular com Déu mana. I hi ha un projecte del Ministeri de Foment que va proposar el PP en el seu dia per a ampliar la V-30, desdoblegar-la, i està parada. Això el Ministre de Foment el que diu és “perfecte, els valencians no volen eixes inversions en infraestructures en la V-30, doncs me la dure a Torrelodones”. Estem vivint 460 expedients d’inversió paralitzats per qüestions ideològiques. Ells diuen que no hi ha suficient personal per a abordar-les.

Com es pot atraure inversió?

El primer, no tenint 460 expedients paralitzats. Tu no has de tindre el luxe de no contestar als projectes d’empreses que volen desenvolupar-se a la Comunitat Valenciana. Pot ser que no hi haja projectes que ens resulten interessants, però no pots deixar això sense contestar, has de dir-ho ràpid. El que no es pot fer és que dels 360 milions d’euros que ha tingut la conselleria en este pressupost passat per a ajudar a les indústries, gastar 0 i no fer res en tota la legislatura. Això és el que està passant. Simplement amb erradicar les traves que s’estan posant, que de fet Isabel ho defensa, els projectes tindran una valoració ràpida perquè els inversors tinguen seguretat jurídica, que és el més important, però les qüestions ideològiques que no garanteixen eixa seguretat jurídica el que fan és espantar inversió de mà. La hipoteca reputacional és molt mala, és nefast.

naranja_valencianaQuines propostes feu per a millorar la situació de la taronja?

Proposem mesures concretes. Jo crec que a banda de demanar que s’apliquen clàusules especials per part de la UE, que és molt important perquè cal veure com afecta, també pensem que els productors i llauradors valencians fan les taronges en unes condicions econòmiques i fitosanitàries que no tenen res a veure amb el que ocorre en Uruguay. Anem a demanar que els productes fitosanitaris que no podem utilitzar allí tampoc s’utilitzen. I després una altra cosa, però això és més complicat, és la mà d’obra. La mà d’obra sud-africana i uruguaia és molt més barata que l’espanyola. Com et deia, és molt important el tema fitosanitari i el que hem demanat és que tota la taronja que entre d’estos països entre en un port espanyol que faça un control fitosanitari i que siga un port valencià, especialment.

Sembla un poc contradictori perquè ací el PP sí defensa la taronja però després al Senat veiem que no es va prohibir l’entrada de la taronja sud-africana. Com és possible?

Anem a vore, és que nosaltres no som Vox ni Podemos. L’autarquia és cosa d’altres. Estem convençuts que estem en una societat plural on les relacions comercials són fonamentals i sobretot per a un país i una comunitat com la nostra, que és exportadora. Si l’únic que fem és protegir els nostres productes limitant la capacitat d’accés, la gent demanarà que fem el mateix amb els seus productes i eixe no és el nostre futur. La via és que clar que es premia la lliure circulació de productes. El que volem és revisar els acords internacionals quan estiguen afectant el sector citrícola perquè quan es va signar l’acord amb Sud-àfrica el que es deia és que no hi havia afecció des del punt de vista del moment de la producció. Semblava que no anava a coincidir amb la valenciana i al final s’ha demostrat que no, que la producció sí que coincideix amb la valenciana, sobretot en les fases primerenques. Cal reformular i modificar tot açò, que per a això estan les clàusules de salvaguarda.

Un dels temes que més heu criticat són les llistes d’esperes de sanitat. Quines mesures proposeu vosaltres?

Ahí som molt concrets. Aquests tripartits que deien que venien a rescatar a les persones i a mirar-los als ulls… hui tenim 166.000 valencians en llista d’espera esperant que se’ls faça una intervenció o consulta. Açò no pot ser. La defensora del pacient de la Comunitat Valenciana ha denunciat al senyor Puig i a la senyora Barceló precisament per les llistes d’espera. No sé quins criteris seguiu els mitjans de comunicació per a vore quina cosa és més important que l’altra, però per a mi és extremadament greu aquesta denúncia. Nosaltres proposem blindar per llei el temps màxim d’espera, que hi haja una llei que diga que que si algú està més de determinat temps podrà anar a un hospital privat i que es farà càrrec l’Administració. I des del punt de vista de Bonig, l’objectiu és pensar en les necessitats dels ciutadans. Segons la mateixa enquesta que fa el Consell, la sanitat és la segona preocupació dels valencians després de l’ocupació. Hem de fer propostes concretes i que es puguen dur endavant.

Li preocupa l’entrada de Vox perquè li lleve vots a la Comunitat Valenciana?

Si jo li diguera que no tinc por no li estaria diguent la veritat. Jo diria als valencians que volen el tripartit, que és una ‘coalició sanchista a la valenciana’ on està el Partit Socialista, Compromís nacionalista i Podem populista, que en moltes qüestions hi ha hagut molta paràlisi i que en altres qüestions que no tenen res a veure amb els valencians han tingut pressa. Per tant, jo volguera que tots aquells que no volen al tripartit que voten al PP. Jo crec que hem de centrar-nos en transmetre als valencians que estem preparats, que tenim al millor equip, que tenim programa, que sabem portar endavant els programes, que hem aprés dels nostres errors i a partir d’ahí actuarem en conseqüència. Si els valencians decideixen que podem governar en solitari ho farem i si decideixen que hem d’arribar a acords ho farem dins de la nostra constitució i el nostre Estatut d’autonomia.

Penseu que Bonig és un vot útil d’ací?

Sí, estic absolutament convençut. El Partit Popular és el que millor reflecteix els interessos dels valencians. Si tinguera que dir com se senten els valencians, jo crec que se senten extremadament orgullosos de ser valencians i extremadament orgullosos de ser espanyols. Jo crec que això durant molt de temps qui ho representava era el PP i el PSOE però eixe president seminacionalista que tenim ha portat la política del partit per altres senders. Eixa valenciania amb tota l’espanyolitat del món la representa el PP millor que ningú. Crec que el PP o ningú millor que el PP és el que millor coneix aquesta terra perquè és l’únic que té representació en els 542 municipis de la nostra comunitat, cosa que altres no poden dir, coneguem la història, hem estat treballant els últims 20 anys i ho hem demostrat en el govern. El canvi substancial en les nostres ciutats jo crec que ningú dubta que s’ha produït gràcies al PP.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × 1 =

Festes Torrent 2019