caixa popular

Ribó: "València cada vegada té més prestigi per la seua transparència i solidaritat"

L’Alcalde de València esgota la legislatura i participa en la nova edició de Converses per a fer balanç del Govern de la Nau

Joan Ribó va ser la sorpresa de les eleccions de 2015 i ara, preparant la seua carrera per a reeditar l’alcaldia de València el 26 de maig, el líder municipal de Compromís rep l’equip de València Extra en una nova edició de Converses per a fer balanç dels quatre anys de legislatura del Govern de la Nau i del seu partit.

M’agradaria fer una xicoteta mirada al passat quan per sorpresa, Joan Ribó es converteix en Alcalde de València. Ho esperava?

No, jo sincerament he de dir que algú m’havia dit que anava a ser alcalde, però no m’ho esperava. La nit de les eleccions per a mi va ser una grata sorpresa, que vam saldar entre tots molt alegrement. Tampoc ens ho esperàvem, aleshores feia quatre anys que vam treure tres regidors, quan pensàvem que no eixirien ni de broma, però vàrem eixir i a més amb tres regidors. Crec que la història de Compromís en València és una història que sempre ix per damunt de les expectatives. Això ha estat una constant en la nostra història recent, que jo estic segur que repetirà, però ho hem de verificar com sempre.

“La història de Compromís en València sempre ix per damunt de les expectatives”

Hem vist un Govern de la Nau molt coral, on tots els regidors tenen la seua parcel·la de protagonisme. Què li sembla aquesta forma de governar?

Aquesta forma de governar ha estat conscient. Jo crec que des de la primera vegada vàrem prendre una sèrie de mesures en el sentit que jo tenia clar que si tothom no podia expressar-se i posar-se de manifest, generava tensions i malestar. I vàrem crear una sèrie de mecanismes, per exemple en les Juntes de Govern, on qui explica els seus resultats sistemàticament són els portaveus… això és una decisió que tinguérem al començament. Una altra decisió al començament és que la direcció dels plens és rotatòria entre l’alcalde i els dos portaveus. Açò no es fa enlloc. I es va fer d’una forma conscient, precisament perquè els grups que estem en el govern de la Nau poguérem sentir-nos tots còmodes pel que fa a la gestió i a la seua projecció externa. Jo crec que això facilita les coses, la voluntat de l’alcalde és que en el govern de la Nau tothom estiga còmode, a gust i crec que s’ha treballat bé. Evidentment no pensem tots igual, hi ha hagut algun problema i hem tingut les nostres diferències, però es resolen mitjançant el diàleg.

Parlem també de mites de l’esquerra que el Govern de la Nau ha trencat. Un exemple és l’eixida de l’Ajuntament del Pla d’Ajust, com s’ha aconseguit això?

Hi ha un tòpic en aquest país que diu «l’esquerra reparteix, la dreta crea riquesa, perquè sap gestionar l’economia». Això en l’Ajuntament de València no és veritat, i a més es pot validar en moltes coses. Has dit el Pla d’Ajust, però ara en aquests moments, el deute de l’ajuntament s’ha rebaixat a la meitat respecte al que hi havia abans en temps de Rita Barberà. Això vol dir que nosaltres no ho hem fet tan malament, al contrari, ho hem fet molt bé, amb ritme molt més ràpid del que estava previst. Per exemple, el pagament a proveïdors l’hem baixat a dies, quan estava a més de 60, el qual vol dir que estem pagant a les nostres empreses que ens proveeixen.

També un tema que critiquen molt, concretament l’oposició, «és que no hi ha inversions». Si mirem les dades, les inversions de l’Ajuntament de València han pujat un 70% respecte als que es feien en l’últim període, del PP. Per tant, els grans elements de macroeconomia ens diuen en claredat que la gestió està molt millor que abans. El símbol, evidentment, és eixir del Pla d’Ajust tres anys abans del que estava previst, perquè hem fet els deures i els hem fet ràpidament. I açò augmentant moltíssim les ajudes a pressupostos socials, etc. i sense augmentar els impostos a ningú, a cap família, només a les empreses, als grans serveis.

Com s’aconsegueix açò sense un finançament adequat i augmentant les ajudes als més necessitats?

No malbaratant. Jo ja no vaig a dir «no utilitzant els diners per a males coses», sinó no malbaratant en diners en coses que no tenien trellat. S’han fet inversions en aquesta ciutat amb molts diners en contenidors que després es quedaven sense contingut. I, altra cosa molt important, fent una gestió adequada dels ingressos. Nosaltres ens hem preocupat que qui havia de pagar el que diu la llei, que pague. Que no hi haja ocultació fiscal, sí que hem estat treballant molt en això, per exemple amb l’impost d’activitats especials de les grans empreses. Abans no es feia cap tipus de control, no es feia cap tipus d’inspecció. Ara es fan. Abans no es feia cap tipus d’inspecció, pràcticament, en l’impost de l’habitatge, de construcció, ara es fan. Abans, els senyors que tenien una multa i no estaven domiciliats en València no pagaven les multes. Ara sí que les han de pagar perquè hem arribat a un acord. Per tant, el que hem fet, és que pague qui haja de pagar, així no hem d’augmentar els impostos de tots per a poder tenir millor rendiment.

“Les inversions han augmentat un 70% respecte a les de l’últim període”

L’he sentit dir moltes voltes que a València ja no es talla ni l’aigua ni la llum. Quin impacte ha tingut això per a la societat valenciana?

Jo crec que és important. El dia 20, després de les Falles, vàrem tindre el Consell d’Administració de l’empresa d’aigua. Doncs, hi havia uns recursos que es dedicaven a pagar l’aigua, una part l’empresa, i altra molt important nosaltres en l’Ajuntament. En definitiva, totes aquelles famílies que no tenen diners per a pagar d’aigua, passen pels serveis socials i es comprova, evidentment.
Nosaltres estem molt contents d’açò, perquè en 2016, que va començar, va haver-hi un creixement de recursos; en 2017 es va disparar; però ja en 2018 ha baixat un poquet, el que vol dir que ens hem estabilitzat, en el sentit que no hi ha un efecte crida de què ningú vol pagar. S’ha arribat a un tope raonable. El mateix està passant en el tema de les hipoteques, el pagament als desnonaments per hipoteques i el mateix amb la llum. Si una persona no pot pagar la llum, els serveis socials fan una gestió de verificació de què efectivament tenen problemes, i també estem contents que a ningú li tallen la llum. Pensem que és important l’àmbit de serveis socials perquè realment a la ciutat de València hi ha molta gent que ho està passant molt mal, les coses com són: en atur, amb problemes familiars… i la primera obligació de l’ajuntament és ajudar a aquelles persones que més ho necessiten i hem dedicat molts recursos. Els pressupostos de serveis socials han augmentat al voltant d’un 7%.

Una de les infraestructures més importants del Govern de la Nau és l’anell ciclista, que ha despertat critiques per un costat, però també moltíssims premis i reconeixements. Ara mateix, estem en precampanya i alguns partits de l’oposició agafen l’anell i els carrils ciclistes com a ferramenta per a guanyar vots. Què li sembla açò?

El primer que els he de dir és que jo vaig rebre de mans de la ministra de Medi Ambient del Govern del PP un premi per l’anell ciclista, per tant, que s’aclaren un poc. Si en Madrid em donen un premi i ací ens diuen que se’l volen carregar, alguna cosa falla en els seus plans. La segona cosa és que l’anell ciclista estava previst en el pla de Mobilitat Urbana Sostenible aprovat pel PP en el seu moment, es va aprovar ací, concretament. Nosaltres fonamentalment hem fet els carrils bici que estaven en el Pla de Mobilitat, però jo crec que hi ha una cosa fonamental. Les dades de Sanitat ens diuen que en l’última dècada han mort al voltat de 93 mil persones en tota Espanya per problemes de contaminació atmosfèrica. A les ciutats, qui provoca la contaminació atmosfèrica? Evidentment els cotxes. Nosaltres hem de treballar per a potenciar una millora de la qualitat de l’aire i ho fem amb tres elements fonamentals: potenciant el transport públic, per això a l’EMT hem comprat 167 autobusos nous. Els altres 4 anys últims se’n van comprar dos. De 167 a 2, no està mal. Hem augmentat molt la plantilla de treballadors i hem de millorar encara més.

reunion_nazaret_ribo

Tot i no tindre recursos de l’Estat…

No hi ha recursos, però l’EMT la vam rebre amb molts milions de deute i ja està sanejada, ja pot recórrer a crèdits del Banc Europeu d’Inversions i una sèrie de coses que també s’han de dir. No ho he dit abans però vull ressaltar-ho. És la gran empresa de l’Ajuntament de València, crec que és un tema important. Hem potenciat també que la gent camine. Si vas al costat dels col·legis de la ciutat veuràs que hi ha uns senyals d’uns peus, que són el circuit segur dels xiquets. En definitiva, hem augmentat també aquell transport que no és contaminant, el que va pels carrils bicis. Són les bicicletes però no hem d’oblidar que ara han entrat els patinets elèctrics a tota velocitat, a massa velocitat a vegades, una cosa que hem de regular i ho estem regulant. En definitiva, crec que hi ha dues opcions: fer una mobilitat europea, com Copenhaguen o Amsterdam; o una mobilitat, per dir-ho així, africana, com Lagos o el Cairo, on recorres 5 km i a vegades estàs tres hores de cua, a més amb uns nivells de contaminació terribles. Nosaltres fem una opció per la salut i per una mobilitat basada en criteris europeus, evidentment.

València en bici va dir que no es poder llevar aquests carrils bici com a promesa electoral, perquè suposaria una prevaricació. No sé si està d’acord amb aquesta afirmació.

Jo amb el primer que estic convençut és que açò és llegir determinat diari i a partir d’aleshores dir determinades coses. A veure, si se’ls ocorreguera eliminar qualsevol carril bici, tindrien l’oposició dels milers de ciclistes que l’estan utilitzant. A més, és important ressaltar un detall: la circulació de cotxes en la ciutat està baixant a la vegada que està pujant molt la circulació de bicicletes, de patinets i la gent que va en transport públic. Pensem ara també en una cosa que ens diuen els xiquets: el canvi climàtic. Quina és la primera causa del canvi climàtic en la ciutat de València? El transport, la circulació de cotxes. Si la baixem, és bo. Jo sé que no es pot fer amb mano militar, però a poc a poc l’hem d’anar baixant. Tant pel canvi climàtic, com pel tema de la salut, crec que el camí de buscar vies d’una mobilitat sostenible és positiu. Intentar canviar-ho està molt bé i dir-ho en campanya electoral també però, per desgràcia, es diuen coses que es pensen poc.

“Pensem que és important l’àmbit de serveis socials perquè realment a la ciutat de València hi ha molta gent que ho està passant molt malament”

Molts dels seus regidors de Compromís i vosté mateix han passat pels jutjats per denúncies que, al final, totes han sigut arxivades. Què li sembla aquesta forma de fer oposició que té el PP?

Em sembla deplorable. Un malbaratament de recursos terrible, jo ho he de dir amb moltíssima claredat. És possible que tingues una sospita d’alguna cosa, que és el que feia Compromís, anàvem al Fiscal a dir el que pensem. Ho vam fer amb una sèrie d’empreses que després han paregut ser sospitoses… però no anem al jutge a posar una denúncia que és el pas que fa determinat assessor i el PP. De moment, suposa un malbaratament de recursos judicials, i de recursos de l’Ajuntament, perquè és qui haurà de pagar totes les defenses en qüestió. En el meu cas, em denunciaren per no haver donat uns papers, s’ha sobreseguit a l’audiència, hem aconseguit perdre molt de temps i absolutament res més. En definitiva, crec que és un intent de veure, no sé com t’ho diria. La persona que està imputada, el seu major desig és que tots estiguen imputats. «Tots són iguals», diu la dreta. Doncs no, ho lamente moltíssim, nosaltres no estem imputats per corrupció, a pesar que s’esforcen a intentar-ho. Açò la gent no ho sap i, per molt que ho intenten, no ho van a aconseguir per un motiu molt important: no hi ha corrupció.

De fet, fa poc, Europa va posar a la Comunitat Valenciana com a referent de lluita contra la corrupció, quan fa uns anys érem l’exemple de tot el contrari. Té por que torne València a ser exemple una altra vegada d’aquest tipus de temes?

En la Comunitat Valenciana per desgràcia encara hi ha judicis que estem veient, per exemple el tema de la visita del Papa, que ens va a ajuntar en els tribunals dins de pocs dies al senyor Camps i a Cotino. Però això són ja coses del passat. La gent ja sap que la Comunitat Valenciana des de fa quatre anys està en altres coordenades, en altra galàxia i és precisament la nova Comunitat Valenciana, la que lluita en contra de la corrupció, que és exemple de transparència, d’una política que lluita contra tots aquests temes. Però les coses del passat, les coses de la justícia, per desgràcia, van molt lentes, jo crec que és negatiu per a tots. En aquesta casa continua havent un partit que té 10 regidors, i els 10 regidors continuen estant imputats, i això no és bo.

Quin balanç fa de la relació amb els altres dos socis de govern, PSPV i València en Comú?

La primera cosa que s’ha de dir dels anàlisi dels mitjans de comunicació és que hi ha gent que confon els seus somnis i desitjos amb la realitat. La realitat és bona, és que ací pràcticament mai s’ha vist una votació amb diferència. Quan es veu que hi ha problemes seriosos, és quan d’alguna proposta hi ha una votació diferenciada, però pràcticament no s’ha vist mai ací. La relació del Govern de la Nau ha sigut bona, ens hem cuidat, jo ho vull dir i estic orgullós al màxim per cuidar-nos i crec que han funcionat. Partint de diferències, som programes distints, jo no veia de la mateixa manera exactament determinades coses que veu València en Comú o el PSPV. Però després, en la màxima majoria de coses ens hem posat d’acord. Açò s’ha plasmat en què ací les coses han funcionat d’una manera raonable. El balanç ha estat positiu, tant que jo el primer que dic és que l’objectiu de les eleccions vinents és reeditar la Nau, és el primer objectiu de Compromís. El segon és que Compromís tinga els millors resultats possibles, però reitere. El primer és que tinguem possibilitat i voluntat, que per nosaltres estarà, de reeditar un govern que ha fet moltes coses, però li queden moltíssimes coses per fer.

“Nosaltres no estem imputats per corrupció, a pesar que s’esforcen a intentar-ho”

En 2015 va entrar Podem i EU es va quedar a unes dècimes per poder entrar. Encara no hi ha acord entre València en Comú i EU, imagine que estan en negociacions. Li preocupa aquesta tercera pota per a la segona edició del Govern de la Nau?

Jo els desitge que arreglen, que arriben a un acord, em sembla molt important que d’alguna manera tots els vots de l’esquerra, del progressisme, de l’ecologisme, del valencianisme es puguen recollir. Aleshores em sembla que la gent d’EU va ser una pena fa uns anys, però ara seria terrible que es tornaren a perdre. Per tant, espere que arriben a un acord. Evidentment, per dir-ho d’alguna manera és la pota més feble, i jo espere que puguen tindre uns excel·lents resultats, els desitge el millor.

València també ha sigut notícia perquè l’Alcalde de València ha xafat Nova York per a parlar no de corrupció, sinó de tot el contrari, del Centre Mundial d’Alimentació Sostenible. Quin balanç fa?

Crec que era la primera vegada que ciutats, no només València, parlen en l’Assemblea General de les Nacions Unides, perquè són Nacions, no ciutats. Jo crec que és un fet molt destacable, per suposat estic molt content. A València, d’alguna manera tenim ja una història que ha culminat ací. Començà signant el Pacte de Milà per l’alimentació de les ciutats, després vàrem ser capital mundial de l’alimentació sostenible i després hem creat, o estem en fase de creació, el Centre Mundial d’Alimentació Sostenible. Estem en fase de crear-lo, perquè volíem inaugurar-lo el dia 1, però el període electoral ens ha fet retardar-ho perquè no volem problemes amb la junta electoral. Aleshores, presentar tot açò a l’ONU ha estat un element fonamental. L’ONU té una sèrie d’objectius de desenvolupament sostenible per al 2030 on l’alimentació és un punt fonamental, i estem treballant en aquesta direcció. Jo estic molt content, sincerament. És una de les coses que, quan em diuen «hay que poner a València en el mapa», doncs sí senyor, però d’una forma adequada. La forma de què València tinga cada vegada més prestigi en temes de solidaritat, en temes d’alimentació mundial, en molts temes com transparència, a mi em satisfà molt. Crec que és la millora manera possible de posar a València en el mapa.

El procés de primàries de Compromís ha batut tots els rècords de participació amb més de 5500 vots. A més, crec que és l’alcalde més votat en primàries de la ciutat de València…

Sí, és cert. Nosaltres estem contents de les primàries, pensem que té una voluntat d’aproximar tot el tema de la confecció de llistes, que acostuma a generar molts problemes en els partits, que pregunten al PP per exemple. Que jo decidisca la gent, no només la gent dels partits, sinó també la gent que és propera a nosaltres i que, probablement, ens votaran. Crec que la experiència de primàries de Compromís és exemplar, per suposat a València, però també a la Comunitat i en l’Estat Espanyol. Hi ha pocs partits que fan primàries, per a alguns, com deia la meua amiga Mònica, les primàries són un vot, el del cap. Però hi han molt pocs partits que fan primàries obertes. Nosaltres no només hem fet primàries del cap de llista i obertes, sinó de tota la llista.

Joan Ribó té més de 5500 vots, unes dades que criden molt l’atenció comparats amb tots els partits polítics en l’àmbit estatal.

Nosaltres apostem molt per la participació. Volem fer les coses no només per a la gent, sinó amb la gent. Em sembla molt important. Aleshores treballar aquestes coses: veure qui és el candidat millor, veure el grau d’acceptació… per a nosaltres és molt important. Sentir la calor dels teus companys, de la gent que et recolza és fonamental, si no, en política estan fent propostes deslligades de la realitat. Crec que les coses s’han de fer més pensades i amb la resta del personal.

“Volem fer les coses no només per a la gent, sinó amb la gent”

El 28 d’abril se celebren Eleccions Generals però també autonòmiques, i Joan Ribó ocupa una posició simbòlica a la llista de les generals, com a última. Per què?

Per un motiu molt clar. La ciutat de València necessita molt tenir un grup parlamentari valencià en les corts estatals. Perquè depenem molt d’ells, i no ens han tractat bé en general. Des de les inversions per al finançament de la Generalitat, que ens afecta directament, fins a les grans obres. València és l’única gran ciutat d’Espanya que pràcticament que no té túnels de tren. És una ciutat que, a la contra de Barcelona, Saragossa, Sevilla… no se li han pagat unes grans inversions, com es va fer per a l’Amèrica’s Cup. Ja està bé, per què els valencians sempre estem en la cua de tot? Necessitem d’una manera molt clara que hi haja un Joan Baldoví que diga «i València què?». És una ciutat que necessita que es defense d’una manera raonable. Per tant, per a la ciutat, les eleccions estatals són molt importants, sempre ho dic. Des d’europees, estatals, autonòmiques i municipals, totes estan molt vinculades. Els nostres problemes, per desgràcia no els podem arreglar només des de València, necessitem arribar a tot. Per això vull simbolitzar-ho d’aquesta manera.

Fa uns dies, Joan Baldoví va dir que estava convençut que Compromís seria la sorpresa de la nit electoral el 28A, i després segurament del 26 de maig. Comparteix aquesta idea?

Jo ho tinc claríssim, ho dic sempre: el nostre objectiu, que és possible i hi ha enquestes que hui ens ho donen, és tindre un grup valencià en les corts espanyoles. Crec que és fonamental i per a nosaltres seria una sorpresa molt grata com ho és ser el grup majoritari en Les Corts valencianes.

Ho veu factible?

Sí, per què no? Hi ha indicadors que ho diuen. Ningú es pensava que anàvem a treure 9 regidors. Traure 6 diputats al parlament estatal, jo he vist ja un parell o tres, i amb 5 hi ha grup propi. Per tant, és perfectament factible, no dic que siga segur. És una hipòtesi de treball totalment raonable, que podem accedir si fem un bon treball. I ho farem, colze a colze amb molta gent.

“El nostre objectiu, que és possible i hi ha enquestes que hui ens ho donen, és tindre un grup valencià en les corts espanyoles”

Joan Ribó està convençut que Compromís serà la força més votada el 26M ací a València i que tornarà a reeditar-se el Govern de la Nau.

Això ho diuen fins els diaris de més a la dreta. Si vols després et done la cita, ara en públic no.

Sí? Com està tan convençut Joan Ribó, té enquestes amagades?

No, anem a vore. Les enquestes estan parlant totes aproximadament d’açò, van en aquesta direcció. És evident que pot haver-hi un terratrèmol polític, però no hi ha cap indicador que ens diga que va a passar açò. La situació raonable és una tendència al creixement. En les eleccions passades no vàrem ser el primer partit, sinó el segon, però en aquests moments, la situació del PP… no vaig a fer cap comentari, és perfectament palpable en els mitjans de comunicació, que està a la baixa, que té molts problemes polítics i jurídics que li van a pesar com una llosa. Crec que està claríssim.

Va a afectar a Joan Ribó l’entrada d’aquest nou factor que ix en les enquestes: l’extrema dreta?

Sí, sempre preocupa. Crec que l’aparició de l’extrema dreta és un fenomen mundial: Trump, Bolsonaro… l’última a Holanda. D’alguna manera crec que també suposa un fraccionament de la dreta antiga. L’extrema dreta havia estat en la dreta fins ara, amagada. A mi em dona la sensació que és un poc una bambolla, que es desunflarà prompte, en el moment que sapiguem d’on venen els seus diners, les tècniques comunicatives que utilitzen, que no s’haurien de fer… i sobretot que la gent pense un poc què es diu i la seua relació amb la realitat. Confie molt en la gent, crec que quedarà reduïda a la seua expressió raonable, no estic massa preocupat. Si vols que siga sincer, el que més em preocupa de l’extrema dreta és l’efecte de contaminació en el llenguatge que produeixen les altres dretes. A veure qui la diu més grossa cada dia. I et trobes en situacions… jo espere que la dreta que no siga extrema sàpiga diferenciar les coses i ser democràtica, amb comportaments raonables. Però de moment açò és una esperança, no una realitat.

ribo_primarias

Quins són els grans reptes de Compromís a la ciutat de València per a un segon Govern de la Nau?

Fonamentalment, els reptes serien continuar el treball començat. Nosaltres tenim grans projectes, com per exemple en l’àmbit mediambiental citaria dos: el Parc de la Desembocadura de Natzaret, que l’estem començant i s’ha de continuar; i un projecte més a llarg termini, que és tot el nou llit del Túria, que el volem convertir en un passadís verd, com passa en molts rius del món. A la vegada que preveu avingudes, pot ser utilitzat com un corredor verd. Crec que és un projecte important en l’àmbit metropolità, no només de València.
Després, una cosa que per a nosaltres és molt important. En aquests quatre anys hem estat passant d’un problema de vivenda de compra, de lloguer. Necessitem amb urgència crear habitatges de lloguer controlades per l’Ajuntament per a parar la pujada dels preus i habilitar habitatges. Açò implica treballar i posar recursos a eixe nivell, que em sembla imprescindible. Necessitem continuar treballant en aquesta zona centre, on tenim una sèrie de grans places que hem d’abordar: la plaça de la Reina, que està molt avançar per a començar; la plaça de l’Ajuntament que també hem d’abordar la seua reforma; i la plaça de Bruixes. Les tres grans places de la zona centre, les hem d’abordar d’una manera ràpida.
I avançar en el tema, molt important, dels serveis socials. Necessitem modernitzar-los, fer-los més efectius i que arriben als barris, que entenguen la problemàtica de la gent que per desgràcia és molt elevada.
Després hi ha un altre factor, el que més preocupa a una persona és el treball. Hem de generar en València llocs de treball mitjançant la innovació, és un tema central. Estem treballant amb la Marina, en les naus, i amb molts sectors, per a generar, en les condicions actuals, innovació i start-ups, noves empreses que són fonamentals.

Com veu el futur de València en pocs anys?

El veig bé. Crec que València va a ser una ciutat que m’imagine un poc el Copenhaguen o l’Amsterdam del Mediterrani. No vull que siga una ciutat molt més gran, crec que pel seu tamany és còmoda, es pot caminar, es pot passejar per ella… espere que siga una ciutat cada vegada més còmoda per a la gent, amb un aire més net, amb millors zones per a passejar, on la gent puja viure. I per suposat, una ciutat més justa socialment. Em preocupen profundament els nivells de treballadors inestables, de persones sense treball… crec que és una de les grans preocupacions que hi ha en aquests moments.

Quatre cites electorals en dos mesos, i endavant.

Jo crec que sí, estic animat de veritat, tinc moltes esperances, però evidentment queda un gran treball de plasmar el que hem fet i d’il·lusionar amb el que volem fer. Crec que la gent progressista, valencianistes, ecologistes… hem d’il·lusionar a la gent. La gent de dreta utilitza mecanismes amb negativitat, nosaltres volem plantejar-ho en positiu i amb il·lusió.

Més informació


try valencia

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × quatre =

Valencia orgullosa