Amb motiu del dia europeu de les llengües, encetem una edició especial de Converses amb on el protagonista és la nostra llengua, el valencià. Per aqueix motiu, coneixem de primera mà l'estat de la nostra llengua i les accions dutes a terme des de la Conselleria d'Educació de la mà del Director General de Política Lingüística, Rubén Trenzano.
De 2015 a 2018, la situació del valencià ha canviat però hui en dia és possible viure plenament en valencià?
' El nostre compromís com a govern és que els ciutadans puguen viure plenament en valencià en qualsevol dels àmbits '
Falta molt espai encara perquè el valencià estiga viu. En l'actualitat jo diria que no En aquests moments, viure plenament en valencià no. L'Objectiu del govern és que almenys en aquest període de temps a l'administració sí que es puga viure plenament en valencià.
Hem fet passos importants per aconseguir que l'espai que és responsabilitat del govern, es puga viure plenament en valencià però tenim altres espais més forans a l'administració on haurem d'esforçar-nos.
Crec que aquests esforços estan per vindre i els deixarem per a la segona legislatura on haurem de posar en marxa tota una sèrie de mecanismes que facen avançar el valencià en l'àmbit més privat i no tant de l'administració que hem engegat durant aquests 3 anys i per tant, el nostre compromís com a govern és que els ciutadans puguen viure plenament en valencià en qualsevol dels àmbits on es produeix un intercanvi comunicatiu.
M'agradaria començar parlant d'un bus que ja és molt conegut, el de la campanya Sempre teua. Com naix la idea d'aquesta campanya?
La campanya crec que era un dels elements necessaris i obligatoris que havia de posar en marxa aquest govern perquè som una comunitat autònoma que tenim diferents elements patrimonials i un dels grans patrimonis que a més ens defineix com a poble és el fet de tindre una llengua diferent del castellà i està viva.És necessari i important posar en marxa mecanismes per tal de conscienciar a la ciutadania. Per tant, hem de protegir-la, hem d'incentivar-la perquè d'altra banda això ens ho diu la Constitució vigent com l'Estatut d'autonomia.
Partim de 20 anys on la llengua havia sigut element de confrontació, de lluita política, que havia cansat la societat i que s'havia mantingut únicament a espais molt concrets com l'educatiu i hem d'agrair el paper fonamental dels professors per mantenir viva la flama del valencià a l'escola i de manera desinteressada en molts casos.
Ara calia posar-se a treballar perquè tota la societat en general fóra conscient que té un patrimoni propi. Per tant, decidim dissenyar amb un equip d'experts de psicòlegs, publicistes, etc. per a una campanya que tinguera una incidència important en la societat valenciana.
Així arranca la campanya Sempre Teua, la teua llengua. És a dir, és una campanya que no té color, és en blanc i negre, no vol semblar-se a cap element concret i apel·la als sentiments. Apel·la a l'estima, és una carta tot gira al voltant d'una carta que pot escriure un pare als seus fills, uns enamorats, entre germans, és a dir, qualsevol persona es pot sentir identificada.
'És una carta que apel·la a l'estima i la signa la teua llengua'
Al final de la carta no és el pare o la mare sinó que signa la teua llengua. Està i ha estat sempre ací la parles o no la parles sinó pel simple fet d'entendre-la, ja és teua. L'Estatut d'autonomia el que fa és regalar-te una llengua de fàbrica pel simple fet de conviure al territori valencià. Aleshores, a partir d'ací, posem en marxa tota una sèrie d'elements que giren al voltant de la campanya com el bus de la llengua que el tenim rodant per les poblacions valencianes i dibuixant somriures als alumnes, a les vesprades a espais comercials, fent arribar la campanya Sempre Teua, la Teua Llengua a tota la societat perquè parlen o no parlen, pensen que és un element de prestigi tindre una llengua diferent del castellà i una obligació del govern el fet de protegir-la i promocionar-la.
Quina valoració fas?
Hi ha alguns elements que estem testant-los i efectivament els haurem de mesurar. En tot cas, la campanya ha estat i té una valoració d'entrada molt en positiu i ens arriba molt d'imput que està agradant, també molta gent que no havia vist en el carrer que la llengua estava amagada. Recorde que quan vàrem dissenyar la campanya, parlàrem en l'agència de publicitat per dir-los que volíem una cosa nova fins i tot que mai no s'haguera fet en l'administració pública. Allò que mai s'havia fet va ser la contractació d'una campanya d'influencers sense el logotip de la generalitat perquè vàrem llançar l'1 de setembre amb una campanya que deia és la teua, vincular que allò era una marca de roba i vàrem contractar diferent publicitat i el 26 de setembre, dia europeu de les llengües, es va presentar la campanya institucional.Per tant, crec que una campanya en què el públic jove ha agradat molt. Les samarretes que s'estan repartint des del bus han tingut molt d'èxit i crec que s'han fet ressò de la campanya diferents institucions com són les universitats i hui en dia, la campanya està viva, acaba a l'estiu. Ha estat a les platges amb avionetes, amb walkers que han anat repartint bosses i la tenim viva actualment en els mitjans de comunicació tant els digitals com els de premsa escrita.
Ara treballant per a la campanya de Nadal de Sempre Teua perquè és el que farem durant les properes setmanes i perquè estiga sempre viva, necessitem una campanya de promoció continua com es diu la legislació "necessitat d'acompanyament i d'especial protecció de la llengua".
Parlem d'algunes cites aparegudes a mitjans de comunicació com aquesta: "Amb el govern de Ximo Puig, el castellà acabarà com a optativa" Per què creu que el valencià s’utilitza com una arma per part de determinats grups polítics?
'Dues llengües ens fa ser més rics i per a res, el govern vol relegar en cap moment al castellà, Porteu-me ací a una persona que no siga competent en castellà, i que haja passat pel nostre sistema educatiu.'
Conec i fins i tot, he llegit també aquesta cita i permet-me que diga que són paraules de l'anterior directora general competent en política lingüística. És a dir, que una persona amb competències en política lingüística, assignades a promocionar i protegir el valencià, diga anys després que l'administració el que vol és fer del castellà una optativa, això ens porta a la conclusió que ben poc sabia esta persona de legislació i de normativa respecte a les llengües. Castellà i Valencià són les dues llengües oficials d'aquesta comunitat autònoma.
Crec que qualsevol persona se n'ha d'enorgullir d'això. Del fet de tindre dues llengües, és que dues llengües ens fa ser més rics i per a res, el govern vol relegar en cap moment al castellà, Porteu-me ací a una persona que no siga competent en castellà, i que haja passat pel nostre sistema educatiu.
Per contra pel que fa al valencià, no ens trobem en aquesta situació, tenim encara a moltes persones i molts xiquets que no són competents en valencià. Què vol dir això? Hem de posar en marxa mesures d'equitat lingüística. Per tant, doncs s'han d'incentivar elements que reequilibren aquesta situació. Aquests elements de reequilibri suposen que efectivament s'han de posar en marxa paràmetres de discriminació positiva, però la discriminació positiva no vol dir que hi haja un element per fer endarrerir l'altre.
' Sempre dic que mai barrejaré llengua i partidisme, o fer política de la llengua"'
Posem en marxa elements de discriminació positiva en l'àmbit de la diversitat funcional, LGTBI, en l'àmbit de la qüestió de gènere, i en la llengua es fa de la mateixa manera i no hem inventat res. Sí que és cert que hi ha persones concretes de partits polítics concrets que fan una lectura de les decisions totalment esbiaixada. i retruquen que això ens acosta a què el món s'acaba. Sempre ens comparen amb Catalunya i és una administració i una comunitat autònoma veïna amb la qual compartim la llengua, jo sempre dic que mai barrejaré llengua i partidisme, o fer política de la llengua". Fem política d'incentivar el valencià, la nostra llengua, amb qui compartim amb altres comunitats autònomes i es queda ací. L'objectiu és reequilibrar la situació actual.
Com a Conselleria d'Educació, d'una banda, tinguem a les futures generacions perfectament formades en valencià i en castellà, tant de bo també en anglés i una altra llengua estrangera i que aquest element tinga una transferència social a la societat que qualsevol persona de la societat puga viure perfectament tant en castellà com en valencià.
El simple fet de generar polèmica i crec que aquesta polèmica ha cansat molt durant aquests anys a la societat, crec que alguns polítics pensen que això dóna rèdit electoral i pense que n'estan equivocats. M'agradaria que posàrem el marcador a zero i deixarem el joc partidista front a la llengua i ho veieren com un element patrimonial més que hem de reequilibrar perquè el valencià al carrer el tenim malalt.
Com a Director General, quan arribem al govern el valencià ens el trobem a l'UCI, ara l'hem passat a planta. Però el tenim en planta i per això, hem de seguir i continuar incrementant i posant en marxa elements que reequilibren aquesta situació. Crec que la legislació no només l'espanyola sinó també europea ens marca que hem de seguir per aquest camí.
Per què era necessària una llei de plurilinguisme ací a la nostra terra?
PSPV, Compromís y Podem celebran la aprobación de la Ley de Plurilingüismo | P. PlazaTenim a unes generacions de xiquets i xiquetes que acaben la seua etapa obligatòria. Són perfectament competents en castellà, però no ho són en valencià, no ho són en anglés, i no ho són en una segona llengua estrangera. Per tant, havíem de posar en marxa mecanismes que reequilibraren aquesta situació.
De l'altra, tenim un mapa comarcal on la pervivència i la presència del valencià i del castellà no es troba en situació d'equilibri. Hi ha comarques castellanoparlants, tenim comarques on la presència del valencià està més al carrer i amb la voluntat educativa de deixar als centres que siguen ells els que trien les seues polítiques educatives més immediates del carrer, hem deixat que foren ells els qui decidiren quin grau d'exposició a la llengua necessitava el centre.
'El nostre objectiu és que els xiquets quan acaben l'etapa obligatòria, siguen competents en castellà, valencià i anglés'
Per això, la llei preveu que cada centre a través del Consell Escolar i amb una majoria important on hagen de decidir el claustre de mestres, els pares, i fins i tot els alumnes en alguns centres, puguen posar-se d'acord per tal de veure quin és el grau d'exposició a cadascuna de les llengües que hauria de presentar el centre en concret. Nosaltres el que deixem és una forquilla com a mínim ha de vehicular un 25% en valencià, un 25% en castellà i donar la possibilitat d'arribar fins a un 25% d'anglés.
Quin és el nostre objectiu? És que els xiquets quan acaben l'etapa obligatòria siguen competents en aquestes llengües i per tant, aquesta és la gran novetat de la llei del plurilingüisme que arranca ara en aquest curs fins al primer cicle de primària i haurem de traure conclusions al llarg del curs per a vore com anar funcionat.
'D'entrada el PP està contra les llengues oficials en altres comunitats autònomes. És un problema per al PP que hi haja una altra llengua oficial al castellà '
En tot cas, a la pregunta que no esquive respecte al Partit Popular, d'entrada el PP està contra les llengues oficials en altres comunitats autònomes. És un problema per al PP que hi haja una altra llengua oficial al castellà i ho ha explicitat per exemple posant-se a la contra al costat d'una comunitat autònoma que durant aquest període vol posar en marxa que la seua llengua també siga oficial com és el cas d'Astúries, i allí el PP ha votat en contra i posant tots els impediments possibles perquè l'asturià siga reconegut com a llengua oficial.
La llei d'ús i d'ensenyament del valencià , ús vol dir estendre l'ús que estiga present en més espais de la societat i això al PP, en primer lloc, li molesta i segona, vol generar que aquelles persones que volen estendre l'ús inventen elements per a donar conflicte i per tant, ens comparen amb certs sectors que fan un poc de riure. En tot cas, la llei de plurilingüisme i tots els decrets anteriors van estar negociats amb el PP.
Hem parlat amb el PP a les Corts, els hem explicat i han tingut un període d'esmenes, de tramitació. Qualsevol proposta que arribe a les Corts o mitjançant decret faça el govern valencià per fomentar l'ús del valencià, el PP la decisió la té presa abans de conéixer-la no ací sinó en qualsevol comunitat autònoma.
Parlem de les trobades per la llengua però també d'una campanya contra els mestres a les escoles amb un web contra "l'adoctrinament"
Escola Valenciana ha estat l'associació cívica en majúscules al peu del carrer mantenint viva la flama del valencià, inicialment en el sistema educatiu. Al llarg dels últims anys, de dues dècades de govern del PP, ha fet extensiu el valencià al carrer. És l'associació que ha estat a la trinxera involucrant a les famílies.
'La festa educativa més important i que més gent congrega arreu de l'estat espanyol són les trobades per la llengua de les escoles en valencià '
Estic convençut que la festa educativa més important i que més gent congrega arreu de l'estat espanyol són les trobades per la llengua de les escoles en valencià, Allò de congregar a qualsevol població que arranque a la primavera, crec que no existeix a cap altra part de l'estat espanyol i vincular sistema educatiu, llengua, xiquets, pares, famílies, i docents, és la fórmula perfecta per a fer-nos avançar com una societat moderna, crítica, compromesa amb la nostra llengua, i tot això li ho hem d'agrair a Escola valenciana.
Com a govern valencià permet-me que agraïsca el treball que fa Escola Valenciana i l'estem acompanyant i l'acompanyàrem en tot aquest treball desinteressat en molts casos i que ha mantingut la flama del valencià.
La web de l'adoctrinament és un dels altres elements que s'inventa de hui per a demà que té el PP. Traure un web per denunciar a professionals que estan dins dels centres educatius això té noms i cognoms i està vinculat als episodis més negres de l'Europa dels anys 30 i 40. No vaig a dir explícitament que s'ha de vincular però això són campanyes d'assetjament a professionals i funcionaris públics, a treballadors de l'administració. Que això es preste un partit polític que té representació al parlament valencià amb posar inciatives de persecució com aquesta, ja està dit quin és el caràcter i el perfil i de quines són les característiques d'aquest partit en concret: denuncia a treballadors i servidors públics. Crec que s'ho han de fer vore, ho dic amb rotunditat que els partits que sustenten el govern del botànic estan a l'altre extrem i de fet avorreixen aquestes pràctiques que estan estudiades i són de manual i amb fet que les polítiques europees fosques que van començar amb campanyes similars.
Estic convençut que ha sigut, és i serà un autèntic fracàs perquè els professionals que tenim als centres educatius i als centres sostinguts amb fons públics són persones que es deixen la pell dia a dia per incentivar el valencià, per fer de l'educació valenciana un dels elements definitoris, per construir una millor societat del futur i per tant, no van a trobar cap persona que faça allò que diuen ells. no está sincronizado
Des de la Conselleria s'han pres moltes mesures per a recuperar part de l'espai públic del valencià. M'agradaria conéixer la seua opinió sobre la decisió del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana sobre l'anul·lació 11 articles de la llei Administració pública autonòmica
Decret d'usos que va posar en marxa aquest govern. El vàrem posar en marxa perquè la llei d'ús i ensenyament del valencià donava un període de 3 anys i fa 36 anys per tal de posar en marxa un decret que regulara els usos a l'administració. És per reequilibrar sempre parlant de l'equitat lingüística que les dues llengües no es troben en una situació d'igualat lingüística a l'administració. i per tant, hem de posar en marxa mecanismes de reequilibri.' Estem preparant el recurs de cassació al Tribunal Suprem i al mateix Tribunal Superior de Justícia perquè no compartim els arguments de la sentència. '
El Tribunal Superior de Justícia considera que uns articles no són els adequats i fa una sentència, no és ferma. Estem preparant el recurs de cassació al Tribunal Suprem i al mateix Tribunal Superior de Justícia perquè no compartim els arguments de la sentència. Per tant, la valoració que faig és que el tribunal no compartim la sentència, és totalment equivocada, i amb una fonamentació jurídica que s'està elaborant per tal de traslladar-la al Tribunal Suprem i a l'altre sala que hi hauria de dictaminar sobre el decret sobre el Tribunal Superior de Justícia.
Ens trobem en aquelles ridiculeses que jo crec que cau com que el Tribunal Superior de justícia és diu que amb el Govern de Catalunya i el govern de Balears ens hem de comunicar en castellà. Clar si això ho diu el Tribunal Superior de Justícia, hi ha fonamentació jurídica a cabassos per tal de desmuntar aquesta lectura que ha fet la sala i que efectivament serà rebatuda i estic convençut que el Tribunal Suprem amb les sentències fins i tot del tribunal constitucional acabarà per deixar el decret d'usos el govern el va aprovar i per tant estem treballant en el recurs de cassació.
No compartim el contingut de la sentència i per tant, anirem fins on faça falta. Tots els informes ens van dir que estava fet de manera impecable i fet d'acord amb l'ordenament jurídic actual.
Setembre és un mes important per al valencià a Europa gràcies a la proposta de l'Eurodiputada Marina Albiol. L’objectiu és força complicat, aconseguir que el valencià siga llengua oficial d’Europa? Què li sembla la proposta?
Hauria de ser una obligació per part d'Europa diguérem. Europa saps que és el parlament, és la comissió, és el consell europeu i clar aquestes potes legislatives, fan que coste d'arrancar les polítiques lingüístiques, els governs de l'estat espanyol que tenim llengües oficials diferents del Castellà, ens hem constituït en un protocol de col·laboració en el que treballem no únicament de cara a l'estat espanyol som alguns del govern que hem sol·licitat a la Unió Europea per diferents canals o camins que la nostra llengua siga reconeguda de la mateixa manera que ho són altres llegues però a nivell ja més personal t'he de dir que l'Europa és l'Europa dels Estats, aleshores els estats tenen generalment una única llengua i per tant, doncs hauríem d'anar allò de l'Europa dels pobles, de les societats i les societats poden parlar diferents llengües.' La Comissió Europea ha convidat al Conseller Marzà a anar a Brusel·les perquè els ha sorprés la campanya Sempre Teua i de l'altra, volem saber com ho fa el govern valencià de posar en marxa la llei que garantisca que les futures generacions seran competents en tres llengües. '
Hem de construir aquest camí i en tot cas la Unió europea ha avançat en les últimes dècades respecte a la protecció i l'acompanyament de les llengües europees diferents de les que tenen estatus. Tenim normativa que mana del Consell d'Europa, normativa de la Comissió Europea respecte a les bonances del multilingüisme, de les llengües regionals i minoritàries i insistirem i continuarem en el camí de fer valdre que la nostra llengua amb un volum de parlants gens menyspreable comparable a altres llengües que són oficials i tenen menys parlants però ens queda molt camí per recórrer.
En tot cas, m'agradaria donar-vos una exclusiva estem treballant amb la comissió europea i el dia 26 de setembre, dia europeu de les llengües la Comissió Europea ha convidat al Conseller Marzà a anar a Brusel·les perquè els ha sorprés la campanya Sempre Teua i de l'altra, volem saber com ho fa el govern valencià de posar en marxa la llei que garantisca que les futures generacions seran competents en tres llengües.