caixa popular

Rubén Trenzano: " els nostres xiquets no juguen en valencià perquè no hi ha joguines en valencià"

Estrenem el segon bloc del nostre especial Converses Amb el Director General de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana

Encetem el segon bloc de Converses Amb dedicat a la nostra llengua. Parlem amb el Director General de Política Lingüística Rubén Trenzano de les noves proves de la Junta Qualificadora de Coneixements en valencià, l’esperat retorn de TV3 al País Valencià i per descomptat els últims objectius de la Primera Legislatura del Botànic.

Vosté també és el President de la Junta Qualificadora de Coneixements en Valencià. Enguany s’ha estrenat una nova prova. M’agradaria conéixer perquè s’opta per un nou model? i Quina valoració fa de les primeres proves?

L’espai de les proves de la JQCV era un espai erm i no sabia fet res. L’any 2003, el Consell d’Europa i posteriorment la Comissió Europea assumeix com a pròpia allò del marc comú europeu de referència, és a dir, a Europa hi ha diferents llengües i cadascuna s’avalua d’una forma (té uns diferents nivells). Fa 20 anys, apreníem anglés o francés i se n’anaven a Holanda i allí pensàvem quin nivell tinc ací.

Què és important a l’hora d’aprendre una llengua? Doncs que se’n faça un ús i l’ús es fa parlant i escrivint i entenent. Són aquestes les habilitats que més s’han de valorar i no allò de la gramàtica, la penalització, l’error, construïm unes proves que ens diguen que les persones siguen capaces de parlar i escriure.

‘Sobre les proves de la JQCV. “Abans quan estàvem parlant, estàvem pendent de l’error i quan sumaven 10 ja estava descartat “‘

Això que arranca a 2003, quan arribem ací el 2015 no està fet, s’ha fet en altres comunitats autònomes, en altres països. Ens posem a la feina, presentem una nova Junta Qualificadora amb 6 nivells, amb unes noves estructures, d’examen que siguen més comunicatives però a banda d’això creant un cos professional d’examinadors, és a dir, les persones que examinen amb els nous criteris.

Abans quan estàvem parlant, estàvem pendent de l’error i quan sumaven 10, ja estava descartat, o corregint una redacció buscant els errors. El Marc Europeu canvia completament això. Quan parles o quan escrius, el que fem és en una bosseta, anem tirant boletes d’allò que ha fet bé, si la bossa pesa, suposa que estàs apte i tens un nivell, tot açò explicat d’una forma més lúdica.

Hem estat 2 anys per tal d’adaptar-nos, no volíem fer el canvi en una convocatòria completa. L’any passat van posar en marxa els nivells a2 i b1 i enguany la resta de nivells a1, b2, c1 i c2 deixant a1 no com a certificació sinó amb cursos i fent una prova en mans dels ajuntaments, escoles d’adults i les universitats i la resta l’hem pres nosaltres.

Abans de l’estiu es va fer la prova de c1 i ara al novembre arrancarà la nova prova de b2 i c2. El balanç que faig és positiu, crec que és una nova manera d’avaluar i la Junta Qualificadora diguérem que és l’espill al qual s’emmiralla la formació a les aules i és on es preparen les proves.

Això ens permetrà que no tinguem a generacions que sàpien posar la dièresi i l’apostrof sinó que puguen parlar i escriure perquè la prova s’aprova si se sap parlar i escriure. Açò si després es trasllada a l’aula i el professor canvia la manera de fer classe i la manera d’avaluar, n’estic convençut que això incrementarà els usos perquè el que farem serà llançar a la societat a generacions que són perfectament competents en aquestes competències clau per a incrementar els usos.

Amb l’arribada del Botànic, ja tenim de nou À Punt però sembla que les emissions de Tv3 són més complicades. Arribarà l’esperada reciprocitat amb TV3 i IB3?

apuntnoticiasEsperem perquè la legislatura no ha acabat. Sí que he de comentar-te que l’objectiu del Govern i tots els esforços s’havien de posar en marxa per reconstruir l’espai que es va fondre a negre. L’objectiu del govern era posar en marxa  la nova radiotelevisió pública valenciana. Ha arrancat fa uns mesos, crec que ara començarà a consolidar-se com una televisió que posem en mans dels professionals.

Les televisions públiques han d’estar en mans dels professionals, els governs, els partits polítics han de fer un pas al costat i crec això està garantit amb el Consell Rector de la nova corporació. És un consell que s’ha de dedicar a administrar una empresa però el dia a dia, la línia editorial, allò que es construirà s’ha de deixar en mans dels professionals.

‘ Des d’ací el meu compromís com a director general per tal d’acabar la legislatura amb la reciprocitat amb la TV3 i IB3.’

Els professionals són els que estan des de la direcció cap a baix. Per tant, els esforços del govern durant aquests 3 anys de legislatura s’havien posat en el focus de reconstruir l’espai públic valencià. A partir d’ara, efectivament com més televisions puguem sintonitzar amb la nostra llengua millor i hem tingut moments en la història en què hem pogut rebre TV3 i tenim el govern de les Illes Balears amb una televisió pròpia. Per tant, treballem perquè siga una realitat compartir aquest espai .

Però en aquest espai radioelèctric entra un actor no valencià que és el govern de l’Estat espanyol que és qui assigna les freqüències, no únicament per a vore televisió, sinó també internet, telefonia mòbil. Aquesta ordenació correspon al govern de l’estat espanyol i em consta i sé que des del govern de la Generalitat s’està treballant per tal d’avançar que els valencians pugen sintonitzar la televisió publica de Catalunya com la de les Illes.

Crec que ara haurem d’apretar més l’accelerador perquè ja tenim À punt en marxa per a reconstruir aquest espai que en un moment donat ens vam furtar. De la mateixa manera que s’han saquejat les arques públiques, també s’ha furtat a la societat valenciana drets que havíem construït durant aquestes últimes dècades: l’apagada de la televisió publica valenciana, el fet de no poder sintonitzar altres televisions publiques d’altres comunitats autònomes, això ha estat furtat a la societat valenciana drets adquirits però bé el govern del Botànic no s’aturarà en el fet de restablir drets a la societat valenciana que un dia ens vàrem furtar i des d’ací el meu compromís com a Director general per tal d’acabar la legislatura amb la reciprocitat amb la TV3 i IB3.

El pròxim mes de novembre mantindrà una nova reunió amb els directors generals de Catalunya i les Illes? Què ens pot avançar?

si_valencia_tsjcvAl novembre farem un balanç de totes les accions que ens havíem marcat en el període anterior. Aquestes reunions són fruit d’una Declaració de Palma que signen els 3 consellers. Crec que és una obligació que hem de treballar amb les polítiques que compartim amb comunitats autònomes, allò que no s’havia fet durant els últims 20 anys i que el govern el Botànic ho està restablint.

El treball i la valoració serà de quina manera hem pogut avançar de cara al govern central. En l’última reunió vam acordar instar al Govern central, ja que s’hi havia produït un canvi. Com saps la Carta s’analitza el seu grau d’acompliment cada 4 anys, i que el Govern d’Espanya el signara, se li requerix, i se li diu alguns punts que convé que canvien.  Hi ha un punt flagrant que insten al govern espanyol i és a modificar la llei general del poder judicial perquè en l’àmbit de la justícia les llengües oficials diferents del castellà no poden tindre una situació d’igualtat.

‘Hi ha un article concret que el castellà en tot cas és la llengua d’ús a la justícia i allò que no passa en cap altre espai de l’administració, en el món de la justícia sí que passa.’

Hi ha un article concret que el castellà en tot cas és la llengua d’ús a la justícia i allò que no passa en cap altre espai de l’administració, en el món de la justícia sí que passa.

Jo supose que en la trobada de novembre analitzarem quins són els passos que afecten el govern central respecte a estes peticions que ja li hem enviat i l’hem fet saber. Hi ha molt per fer, treballem a grans punts. Aprofite molt estes trobades perquè pràcticament tot està inventat i el que s’ha de fer és adaptar alguns elements d’èxit que ja s’han posat en marxa en altres comunitats autònomes

‘ Estem treballant en una línia de col·laboració amb el sector jogueter’

Al Nadal segurament posarem en marxa una campanya del sector jogueter perquè els nostres xiquets no juguen en valencià, no hi ha joguines en valencià, i estem treballant en una línia de col·laboració amb el sector jogueter per veure si poden posar en marxa elements que facen jugar als nostres xiquets que puguen estar vinculats a les sèries que es posaran en marxa en À punt perquè són aquelles que més es consumeixen en Nadal, Els xiquets compren aquells jocs que veuen a la televisió i aquesta pràctica l’estem coordinant.

Jo sempre diré que està tot per fer i és un dels espais de l’àmbit privat on intentarem si al nadal podem arrancar-lo. El conseller va dir que al final de 2018 l’anem a dedicar al sector privat i final d’any presentarem el segell de qualitat lingüístic per tal d’incentivar a les empreses que aposten pel valencià.

Aquelles que facen un ús positiu del valencià poden ser bonificades fiscalment i tributàriament a partir d’allò que preveia la llei d’acompanyament als Pressupostos 2019 però també intentarem una nova línia de subvencions al sector privat per tal de fer arrancar al sector privat de la mateixa manera que ho fem al sector públic.

Una de les mesures també des del seu departament ha sigut el foment i l’aposta dels mitjans privats pel valencià. Com veu la situació als diaris del País Valencià?

Era també un dels espais que calia construir com a govern l’espai dels mitjans de comunicació. El govern quan arriba ací, ens trobem que l’anterior govern havia posat en marxa unes ajudes a mitjans de comunicació únicament ràdio i televisió i crec que ho van posar en marxa per purificar-se un poc després del tancament de la televisió publica valenciana.

Se sentien un poc insatisfets i havien de posar en marxa algun mecanisme que poguera perdonar-los aquella maldat que havien comés i posen en marxa una línia d’ajudes a ràdios i televisions que tenen una incidència sobre uns mitjans de comunicació mínims. Però això són molt poques les empreses que es beneficien d’aquestes ajudes.

Quan arribe com a Director general,  l’equip de funcionaris que hi ha em posen damunt de la taula que he de signar la convocatòria de nova resolució de convocatòries de 2015 i aleshores jo dic que com a Director General de Política lingüística no puc signar-ho. Els mitjans de comunicació no és només ràdio i tele, és també premsa escrita i digital i per això, canviem la convocatòria i arribem en temps i forma a convocar ajudes ales que fins ara s’han consolidat que facen una aposta pel valencià.

‘Els mitjans que tenim als quioscos o quan sintonitzem pràcticament són tots en castellà, no hi ha res en valencià.’

Què s’ha produït? Doncs s’ha fet arrancar alguns mitjans que oferien tot íntegrament en valencia a estendre la seua plataforma, i d’altres que ho feien en castellà o feien molt poca cosa en valencià, doncs que puguen incorporar el valencià d’una banda o puguen fer més hores, minuts, pàgines, espais en valencià. La valoració que faig és molt positiva i m’agradaria que pogueren anar molt més ràpid però l’administració funciona molt lenta.

Hem arrancat de la millor manera i crec que a poc a poc anirà consolidant-se i estabilitzant-se i la intenció és que puguen anar a més. Encara no podem dir que és gran, l’hem ampliat i la intenció és arribar més enllà. Els mitjans que tenim als quioscos o quan sintonitzem pràcticament són tots en castellà, no hi ha res en valencià.

Per això, em sorprèn moltíssim quan alguns partits polítics diuen allò que volem imposar el valencià que hi ha massa valencià, on està en els quioscos?A mi m’agradaria que algú m’acompanyara a un quiosc i em diguera quantes revistes poden comprar o adquirir en valencià o en quants diaris, almenys hi ha alguna pàgina en valencià com que això no està, el govern té l’obligació de poder garantir un dret que té la ciutadania que és a ser informat en valencià tant des de l’espai públic com des de l’espai privat

Ens trobem en la recta final del Botànic, en quines línies continuarà la Direcció General de Política lingüística aquests mesos?

Campaña promoción del valencianoNo sé si serà possible però m’agradaria que una enquesta ens demostrara que des de 2015 a 2019 hi ha hagut un increment dels usos del valencià a tots els efectes que s’hagen incrementat els usos. Fins ara hi havia hagut un retrocés del valencià.

De l’UCI l’hem passat a planta a la llengua a veure si en aquesta segona legislatura podem donar-li l’alta perquè vaja i torne perquè el valencià sempre l’hem de protegir i l’hem d’acompanyar.

El balanç és positiu, tot aquell que estava damunt la taula s’ha posat en marxa i la cosa que m’ha arribat al cor és un element que no té relació directa amb el valencià.

L’arribada de l’Aquarius per a mi com a director general ha estat un dels elements més emotiu,  de més treball també, i de més satisfacció. En concret, per a nosaltres el valencià com a poble.  També que important és vehicular esta llengua a la resta de llengües d’aquells habitants que en un moment donat venen en una situació de desesperació absoluta i que vinguen ací i els pugues acollir i dissenyes un dispositiu perquè puguen ser atesos i entesos per tot el tram que van patir en aquella llengua xicoteta que parlen en aquell país d’Àfrica i que esta administració va poder posar en marxa i ens van preguntar d’altres punts com ho vàrem fer.

Amb les llengües construïm ponts com diu la nostra campanya.

Més informació


0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

vint − 4 =