caixa popular

Enric Bataller: "Quan un partit es finança il·legalment hauria de tornar els diners públics"

València Extra parla amb el diputat de Compromís, Enric Bataller

05/09/2018 -

A la secció “Converses Amb” hem comptat amb un convidat que coneix molt bé el Congrés dels Diputats. En un espai únic com és el Parterre de València, parlem amb el Diputat de Compromís Enric Bataller.

La situació al Congrés dels Diputats ha canviat molt en uns pocs mesos. De Mariano Rajoy a Pedro Sánchez. Creu que el problema valencià tindrà ara més interés per part de l’executiu de Sánchez?

Esperem que sí perquè la correlació de forces obliga al Govern de Pedro Sánchez a comptar també amb les formacions que volem representar al poble valencià. Malauradament, en els primers passos que ha fet, no hem vist una voluntat decidida de resoldre el gran problema que té ara la societat valenciana, que és solucionar l’infrafinançament crònic que estem patint. No estem veient, de moment, passos en eixa direcció. Ara confiem que, al setembre, quan arribe el moment de negociar els Pressupostos Generals de l’Estat, n’hi haja propostes concretes damunt la taula per resoldre l’infrafinançament i que, a més a més, que en eixos pressupostos es contemplen inversions per solucionar el dèficit que tots els anys, sistemàticament, estem patint.

És un moment inicial que, com dic, ha despertat una bona dosi d’esperança, almenys perquè llevar a Mariano Rajoy del Govern ha suposat obrir una finestra d’oportunitat perquè, per fi, el Parlament poguera desenvolupar la seua feina legislativa, que estava bloquejada per Mariano Rajoy, però, en concret, quant als problemes de la societat valenciana, encara esperem fets concrets i no solament paraules.

I creu que serà possible dur a terme un nou model de finançament per a la Comunitat Valenciana, tenint en compte la situació actual del Senat?

Bé, el model que tenim actualment està caducat des de 2014, i els estudis per a buscar una alternativa viable i convenient per als interessos de tots i, també, per als interessos del poble valencià, ja estan fets, no cal fer més. Ara, el que toca, és una voluntat política per implementar tot això que ja se sap per a on s’ha d’anar. Realment, el que volem és que València tinga un finançament acord amb les seues necessitats, amb el sostre competencial que tenim assumit i, a més a més, que reflectisca el volum de població que nosaltres representem.

‘El problema de la immigració no és un problema exclusivament d’ordre públic, no se soluciona posant tanques,’

L’arribada de l’Aquarius a València va ocupar portades de mitjans de tot el món, però la situació de la immigració no està solucionada. Què es pot fer des del Govern d’Espanya?

El Govern d’Espanya hauria de fer els deures perquè s’ha perdut molt de temps, especialment en els anys que ha governat Mariano Rajoy, per entendre que el problema de la immigració no és un problema exclusivament d’ordre públic, no se soluciona posant tanques, sinó que s’ha de comprendre que, en el món global en el qual estem, quan la Unió Europea està permitent que existeixen guerres a la porta de la nostra casa, que existeixen explotació, injustícia, violència és normal que, com a conseqüència d’això, hi haja grans moviments de població que venen a aquest espai a trobar un refugi, evitar que els maten, i trobar uns mitjans de vida.

Llegada_AquariusCom dic, s’ha perdut molt de temps en entendre aquest problema i, ara, a corre-cuita, hem d’intentar solucionar-ho. El que nosaltres volem és que no es fiquen pegats atrotinats, d’un dia per a l’altre, sinó que es faça una autèntica política comunitària, que la Unió Europea tinga ja una veu pròpia en política exterior, intervinga en la solució dels problemes que tenim en països com en el Magreb o Orient pròxim i mitjà, i això contribuïsca a eliminar la violència i amb les situacions d’explotació, i contribuïsca a posar fi a les causes que estan provocant eixa immigració massiva. Per descomptat, mentre això s’aconsegueix, el que hem de fer és rebre a la gent que ve, atendre’ls, i comprendre que aquesta gent està fugint d’una situació molt negativa. És un exemple que es posa moltes vegades, però la població, sobretot la gent més jove, hauria de recordar que és el que va passar en 1939, quan després de la Guerra Civil, centenars de milers de ciutadans i ciutadanes espanyols hagueren d’exiliar-se i buscar una eixida per a salvar la vida en molts països. Trobaren solidaritat en molts llocs i, ara, és normal que nosaltres fem el mateix.

Vosté ha viatjat a Palestina, com és la situació?

‘La situació és especialment greu a la franja de Gaza on Nacions Unides diu que molt prompte, en 2020, ja s’haurà passat el llindar a partir del qual no es donen unes mínimes condicions perquè la vida humana es puga desenvolupar normalment.’

La situació és, realment, invivible. La Cisjordània ocupada és un territori on no es donen les condicions mínimes per a entendre que l’autoritat nacional palestina puga exercir com un Estat, cosa que era el que estava previst als acords de pau d’Oslo. Això no es pot fer perquè la presència de les forces d’ocupació israelianes és constant, perquè, a més, el territori està absolutament ple de colònies d’assentaments il·legals de població israeliana que, entrebanquen les comunicacions, que van confinant, a poc a poc, a la població de Palestina en les seues ciutats, i fan impossible que els habitants d’eixe territori tinguen un control efectiu de la terra, dels recursos i, fins i tot, que puguen comunicar-se entre si.

I la situació és especialment greu a la franja de Gaza on Nacions Unides diu que molt prompte, en 2020, ja s’haurà passat el llindar a partir del qual no es donen unes mínimes condicions perquè la vida humana es puga desenvolupar normalment. La situació allí és exasperant, en una concentració de població brutal, una manca serveis total, i un bloqueig absolut. Ara, aquests dies, hem vist com la flotilla de la llibertat, que anava a portar a Gaza subministraments de primera necessitat, com a medicaments, ha estat detinguda per la marina israeliana en actes que és molt dubtós que es puguen emparar en el dret internacional.

N’hi ha, en definitiva, en tota Palestina, una situació d’ocupació, que va molt més enllà d’allò que puga necessitar Israel per qüestions de seguretat; que ha entrat en un nivell que podrien qualificar d’apartheid; i fa impossible la solució dels dos Estats. Per tant, o la comunitat internacional s’implica, i s’aconsegueix que els països de la Unió Europea, començant per Espanya, reconeguen Palestina com un Estat independent, com a primer pas per a resoldre el conflicte, o si no, al final, serà impossible de solucionar eixe problema.

Vosté es troba també a la Comissió de Justícia i de fet una de les lluites ací ha sigut el tancament definitiu dels CIES com és el de Sapadors. Per què no es compta amb una majoria en aquesta decisió?

A finals del 2017, en la Comissió d’Interior del Congrés, es va aprovar una Proposició No de Llei, que vaig presentar en nom de Compromís, per la qual es demanava un qüestionament de la política dels CIE. No vaig aconseguir que s’aprovara el tancament immediat dels CIE, però sí que es va consensuar el fet que s’havia de nomenar una comissió de persones expertes, amb participació de les ONG de defensa dels drets humans, per bastir un nou model alternatiu els CIE, ja que l’actual model està completament superat, i l’arribada de persones immigrants en les últimes setmanes està demostrant que eixe model és, a banda d’injust i repressor, és inútil per contenir l’allau de gent.

Per tant, no té sentit que es condemnen a moltes persones a estar en una mena de presons, perquè això és el que en realitat són els CIES, contravenint el que el Tribunal Constitucional va dir sobre com haurien de ser els CIE, que mai haurien de tindre un caràcter carcerari. Doncs, contravenint això, la gent es troba tancada ací, on es barregen persones que es troben els CIES perquè són delinqüents, en condemnes fermes, a l’espera de la seua deportació amb persones que mai han delinquit. Clar, això és una situació explosiva per als drets humans.

Parlem d’una de les iniciatives del Grup de Compromís que va plantejar vosté. Es tracta de la repressió penal dels partits finançats il·legalment que ha sigut presa en consideració al Ple. Quan un partit s’ha finançat il·legalment i ha “competit” en unes eleccions “dopat”, que s’hauria de fer?

Il·legalitzar-lo i, a més, obligar-lo a tornar totes les subvencions públiques que ha rebut perquè la societat dóna subvencions als partits perquè, segons la Constitució, són un element imprescindible per a la participació política, però, evidentment, eixa participació s’ha de fer respectant unes regles iguals per a tots. Quan un partit incompleix això ha d’haver-hi sancions que podrien arribar a la seua il·legalització i també a l’obligació de tornar les ajudes.

En el codi vigent, la possibilitat de suspensió o dissolució d’un partit que s’ha finançat il·legalment ja està contemplada. El que nosaltres plantejarem era un plus, que no està contemplat en el codi penal. I és que quan es prove que un partit ha albergat, dins seu, una trama especialment muntada pel finançament il·lícit, el fet d’haver albergat eixa trama autoritzaria als jutges a arribar a eixa suspensió o dissolució. I a més, també plantegem, com un afegit als articles del codi penal, una esmena perquè es puga obligar als partits a eixa devolució dels diners públics que han obtingut en campanyes electorals on, demostradament, s’ha vist que un partit ha conquerit “dopat” econòmicament.

Canviem d’assumpte i parlem del nostre estatut que portava pendent des de 2011. La gran qüestió: Per què s’ha trobat congelat el nostre Estatut?

Es troba congelat perquè hi ha hagut una allau de problemes que fan que, al remat, sempre el poble valencià estiga postergat, també la reforma del seu Estatut. La Comissió de Corts Valencianes designada per defendre la reforma davant del Congrés ha hagut d’anar en tres ocasions diferents per a fer la seua defensa i, finalment, ja començà la tramitació. Però, per desgràcia, alguns partits van fer un ús excessiu del seu dret a interposar esmenes i a demanar pròrrogues de tal manera que ha estat paralitzat fins fa molt poc de temps.

I, ara, quan ja es podria començar a tramitar, tenim també uns problemes burocràtics, que no estan resolts encara per la Mesa del Congrés, que fa que hàgem d’esperar, com a mínims fins setembre, per a tindre un procediment apte per a encarrilar la reforma de l’Estatut. Al final, Estatuts d’altres territoris, que van ser posteriors al nostre, com el de Múrcia, estan davant en la seua tramitació de la reforma. I eixa és una de les conseqüències de la invisibilització que als valencians ens han sotmés en el Congrés.

Clar, perquè seguint en la mateixa línia, la situació catalana o el cupo basco sí que ocupen les portades dels diaris nacionals, però en canvi els problemes de la nostra terra pràcticament són invisibles, excepte quan es parla de Corrupció…

Sí, malauradament és així. En Espanya, encara arrosseguem una estructura territorial de repartiment del poder que ve del segle XIX, en el qual hi ha un centre, Madrid, que xucla recursos de l’Estat, però que s’entén bé amb allò que ve des de Barcelona i des de Bilbao. I la resta de territoris sembla que han d’estar sotmesos a l’esquema centralista sense comptar en la política. És un problema que ve de molt de temps. Nosaltres estem intentant resoldre’l perquè, efectivament, sembla que al final només es parle de València quan hi ha corrupció. I això no és exacte perquè, com hem vist, corrupció hi ha en molts llocs i també d’alt nivell. Per tant, no tenim per què pagar en aquesta imatge tan negativa.

El que reclamem, i sempre ho hem fet des de Compromís, és que a València se li done el tracte que li correspon. Ni més ni menys que altres, simplement el que ens correspon com a part integrant d’aquest Estat.

‘La llei mordassa que es va fer, totalment, per reprimir el moviment de protesta ciutadana que va fer eclosió arran del 15-M.’

Com a Doctor en Dret, quina opinió li mereix la coneguda Llei Mordassa?

És una llei que es va fer, totalment, per reprimir el moviment de protesta ciutadana que va fer eclosió arran del 15-M. És una llei que, des dels seus avantprojectes, ja estava pensada per reprimir la protesta popular. Per això, s’ha volgut despenalitzar una sèrie de conductes, passar-les a l’àmbit administratiu per fer més difícil el recurs contra elles i, en definitiva, evitar que la gent puga expressar-se lliurement.

Des que es va aprovar la Llei Mordassa, hi ha hagut centenars d’exemples d’utilització realment ridícula del que és aquesta llei. I, al final, tenim un país on hi ha un ésser repressiu. Si a això, afegim que l’Audiència Nacional, que és un òrgan de caràcter excepcional, que es va crear pensada per a jutjar delictes de terrorista, ara dedica el 50% dels seus esforços a jutjat a ‘twitteros’ i ‘titiriteros’, doncs, tenim un panorama repressiu prou exagerat.

La Llei Mordassa ha de reformar-se. En el Congrés, hi ha dos projectes – un presentat pel Partir Socialista i un altre pel Partit Nacionalista Basc – per reformar en profunditat la Llei Mordassa i arribar a una nova llei de seguretat ciutadana. Malauradament, els temps legislatius, amb la parada que hem tingut per culpa del govern de Mariano Rajoy en el Parlament, van molt ajustats. Mentrestant, el que nosaltres, des de Compromís, hem demanat al Ministre d’Interior és que manara circulars a les forces i cossos de seguretat de l’Estat perquè, davant la inconcreció de molts articles de la llei, es fera una interpretació molt més proactiva i benèvola en benefici dels drets i llibertats fonamentals, com el d’expressió, reunió o informació. Hem demanat això al ministre, però encara no tenim una resposta.

També, ens agradaria conéixer la seua opinió, com a doctor en dret, de les controvertides opinions del TSJCV sobre, en primer lloc, la qüestió del valencià.

No vull entrar a valorar sentències judicials, però no em deixa de sorprendre que es diga, en el nostre Estatut, que el valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i que els poders públics han de promocionar-lo, i que després es fiquen tants entrebancs a la seua promoció. Per exemple, si resulta que es diu que l’Administració no li pot dir als funcionaris que facen una primera comunicació en valencià als administrats quan acudeixen a una finestra pública, per a després intentar la promoció, em pareix ridícul.

És clar que s’ha de respectar els drets de les persones a expressar-se en valencià o castellà, però l’Administració també ha de garantir que qualsevol persona que acudisca puga ser atesa en valencià. I no es poden fer distincions, ni tan sols separar als funcionaris. El valencià és una ferramenta de treball que tot el món que serveix a la funció pública hauria de dominar-lo, igual que domina la informàtica, per exemple. Algú pensa en un funcionari que no sàpiga encendre un ordinador? No. Doncs, de la mateixa manera, en una Administració que té dues llengües oficials, qualsevol funcionari, del nivell que siga, ha de saber eixes dues llengües i fer un ús promocional perquè això ho diu l’Estatut, ni més ni menys.

I quant a l’assignatura de religió a segon de Batxillerat?

Existia eixa possibilitat d’oferir eixa assignatura en segon de Batxillerat, però era una opció per la qual no ha optat l’actual Govern de la Generalitat, però tampoc havia optat l’anterior Govern del Partit Popular. Per tant, que una sentència judicial, en aplicació de les normes, acabe concloent que una Administració ha d’oferir una determinada assignatura, que abans no havia fet, em sembla una cosa estranya, com a mínim. Supose que la Generalitat recorrerà, i en instàncies superiors ja veurem com és el que queda.

Etiquetes


mostra viva 2018

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × quatre =

Tardor
exposicion caps tallats
cultura als barris