Les cartes estaven clares des d'abans de saltar a la Fonteta. El València Basket volia continuar la temporada, volia la passada a les semifinals, cercava poder rescabalar a la seua afició en esta temporada del 30 aniversari, cercava buidar eixa motxilla que després de la Copa del Rei i l'Eurocup estava a vessar. Per açò, van saltar a la pista amb el ganivet entre les dents davant un FC Barcelona amb els mateixos objectius. Ningú esperava un partit fàcil, la psicologia acabaria tenint molt a dir per a decantar la balança de la passada a les semifinals. En la primera part els de Pedro Martínez van marcar la diferència i certa distància en acabar en 19-14, diferència que es va mantenir en el segon quart 31-26 a pesar dels errors que es començaven a cometre. La segona part va ser molt més renyida, més ajustada en el lluminós (49-47 i 67-64) i en la pista. Vives i Oleson van acabar abans d'hora el partit en cometre la cinquena falta personal i Claver en lesionar-se. Un final d'infart en el qual amb el marcador 66-64, Renfroe fallava un triple faltant 20 segons per a acabar el partit i Dubljevic arreplegava el rebot. Sastre s'encarregava de ficar un dels tirs lliures de la següent jugada per a deixar el marcador en el definitiu 67-64.
Els de Pedro Martínez van començar el partit molt seriosos en defensa, amb força, amb ganes i amb les idees molt clares. De fet, amb un parcial de 12-0 en els primers cinc minuts de partit (15-3) el conjunt taronja tenia el partit més que controlat. En este inici els xics de Bartzokas no aconseguien trobar la forma de frenar als locals i tan sols Tomic va aconseguir veure anella amb certa assiduïtat aconseguint quasi la meitat dels punts que va aconseguir el Barcelona (6 de 14). En estos primers deu minuts es va poder veure un gran treball d'equip llançats principalment pels punts de San Emeterio i Rafa Martínez (6 i 4 respectivament), finalment el marcador reflectia un 19-14 en sonar la botzina.
En el segon quart les coses es van ser igualant més que per l'encert català pels errors dels valencians. Amb 7 pèrdues el conjunt taronja va deixar que el Barça s'anara acostant en el marcador. Tomic, Olerson i Renfroe es van carregar l'equip a l'esquena per a anar a poc a poc sumant punts, mai va dominar el joc, no va aconseguir frenar als valencians però sí que van aconseguir imposar cert nerviosisme en el parquet. Amb açò, el joc va entrar en una dinàmica de robatoris, contraatacs, pèrdues i poc encert que acabaria amb el 31-26 al descans.
Després del descans, el València Basket va tornar a demostrar la fam amb el qual havia iniciat la trobada i de la mà de Bojan Dubljevic i Rafa Martínez la diferència va tornar a augmentar. No obstant això, les pèrdues, igual que passara en la cambra anterior marcarien el ritme del partit. El València Basket era capaç de robar-li la cartera al Barça però també de perdre la pilota sense tan si més no arribar a l'anella contraria. Males decisions en els tirs van fer que faltant 4 minuts per a finalitzar este període el marcador estiguera quasi igualat 42-41. Les següents accions a esta van ser un anar i venir de la pilota sense entrar en canastra. El partit havia entrat en una dinàmica perillosa, pocs punts i molts errors. Amb Vives fóra de l'encontre després de cometre la cinquena falta personal, les accions de Sikma i un triple de Sastre sobre la botzina de possessió van ser les que van tornar a endollar a l'equip per a deixar el marcador en un 49-47 mancant 10 minuts. Tot per decidir.
L'últim quart va començar com la resta, amb un València Basket anotant i un Barcelona que creia en les seues possibilitats. El conjunt taronja seguia dominant escassament el marcador pel qual en este quart el factor psicològic anava a pesar bastant. Calia trencar el partit i com més prompte millor. No obstant això, el camí no s'il·luminava i semblava que l'anella també jugava en contra, malgrat que agafaven rebots els punts no arribaven i el Barcelona com formigueta cada vegada estava més a prop en el marcador (62-61, minut 36). Va aparéixer Sastre amb un altre magistral triple sobre la botzina de possessió (65-61), Rice anotava una safata i tot tornava a començar. Dos minuts d'infart, ple de robatoris, pèrdues, fallades... Amb la Fonteta bolcada a animar al seu equip, tot podia passar. Restaven dos minuts d'infart. Tomic fallava el tir lliure de l'empat i Diot li robava la cartera, acció que va acabar amb Fernando San Emeterio en la línia de tirs lliures faltant un minut, amb Oleson eliminat per la cinquena falta personal (66-64) i possessió per al València. Diot fallà el triple i Renfroe feu el propi en l'anella contraria, Dubljevic arreplega el rebot que quasi val el partit, ja que faltant 20 segons tot podia passar. Al final, Sastre endolla un dels seus tirs lliures i amb el 67-64, Rice falla l'últim triple que li donava al València Basket la passada a les semifinals. Ara toca esperar a matí per a conéixer al rival: Baskonia o Gran Canària... facen apostes senyors que continuem per a bingo.