caixa popular

El vidre al verd, el cartó al blau... però, Què passa amb el marró?

Els contenidors marrons han arribat a València per a un nou tipus de reciclatge però encara hi ha gent que desconeix quins residus orgànics es poden abocar en ells

El vidre al verd, el cartó al blau... però, Què passa amb el marró?
13/12/2018 -

Els carrers de València, des de dalt, s’omplen de puntets de colors als cantons o al costat dels passos de zebra. I és que el groc, el verd, el blau, el gris o el taronja serveixen per a classificar els contenidors segons els tipus de residus que es poden abocar en ells. Des de fa tan sols un mes, els acompanya el de color marró en diversos barris valencians per a distribuir més el fem que es deposita al gris, el dels orgànics, però… sap la gent per a què serveix?

Tal com va presentar la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de València, Pilar Soriano, el passat 5 de novembre, la campanya “N’érem pocs… I arribà el Marró” té com a finalitat fomentar un reciclatge que puga crear compost cent per cent natural i de qualitat i que menys del 50% dels residus arribe als abocadors. Així ho exigeix la Unió Europea (UE), que el passat 2 de juliol de 2014 va proposar una reunió per a revisar els objectius de les directives de 1999 i 2008 relacionats amb els residus per a maximitzar el valor dels recursos.

En aquest sentit, en la jornada es va destacar que si s’aconseguira reduir la matèria orgànica alimentària en un 30%, es rebaixaria la demanda agrícola de terra, energia i aigua, així com la contaminació associada a fertilitzants i nitrats.

D’aquesta manera, al contenidor marró de reciclatge s’han de tirar les restes de fruites i verdures, de carn i peix i de plantes; els taps de suro, el paper de cuina brut, les borses d’infusions, les restes de café (però sense càpsules de plàstic, que s’han de tirar al contenidor groc) així com les de menjar i les closques dels ous.

Així, es produeix aquest compost que aportaria gran riquesa a la terra. A més, la regidora va indicar que s’estudiarà la possibilitat de bonificar, en 2020, la Taxa TAMER de 25 euros a l’any en aquelles ciutats i municipis que seguisquen aquesta campanya, ja que es pretén obtenir recursos econòmics de la venda si s’aconsegueix una gran quantitat de compost.

La resta de residus que no siguen paper i cartró (blau), envasos (plàstic), roba (taronja) i oli (punts nets fixos o mòbils) s’han de tirar als abocadors grisos, els orgànics.

“Ajuntarem tots els contenidors en el mateix espai per a posar-li-ho fàcil a la ciutadania. I és que la nostra idea és que els contenidors grisos vagen desapareixent a llarg termini, a mesura que la ciutadania comence a utilitzar el marró”, va explicar Soriano. Amb aquesta iniciativa, València se situa en l’avantguarda dins de la Comunitat Valenciana, i es compara, en matèria de reciclatge, amb ciutats com Madrid.

Aquest abocador s’instal·larà en el mateix espai que els de vidre, paper i cartró i envasos i s’arreplegarà entre 3 i 4 vegades per setmana, va informar la regidora. En concret, es preveu col·locar 1.370 unitats de forma gradual als barris de la ciutat, encara que alguns ja el tenen des d’abans per un projecte pilot: Sant Marcel·lí, Benimaclet, Campanar i Sant Pau.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 × 4 =

caixa ontinyent
Extra nº 2 - FEB. 2019
jornadas educativas salud sexual alcasser 2019