El ple del Consell ha aprovat aquest divendres el projecte de la Llei de Funció Pública Valenciana que desenvoluparà el requisit lingüístic, amb un reglament posterior que marcarà els nivells específics per a cada lloc de treball en funció de la relació dels funcionaris amb la ciutadania.
Amb aquest pas arranca el tràmit parlamentari d'una norma que pretén "adaptar l'administració a les necessitats del XXI", com ha destacat la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, en la roda de premsa després del ple juntament amb la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra.
La llei tracta de solucionar els problemes que va detectar una comissió d'experts el 2016, amb "una nova visió de l'administració centrada en la transparència, la independència i la professionalització". Potenciar la igualtat de gènere, rejovenir les plantilles i agilitzar els processos selectius són alguns dels objectius.
El requisit lingüístic es desenvoluparà en un reglament a partir de la "foto fixa" que elaborarà una altra comissió d'experts, per a adequar-ho a cada lloc de treball. El projecte estableix un termini d'un any per a regular aquesta acreditació, previ informe favorable de la direcció general de Política Lingüística de la Conselleria d'Educació.
Preguntada pels retards i la "falta de consens" entre Funció Pública i Educació, la consellera ha insistit que "el requisit ha estat previst des del primer moment i no és una cosa rara", com en totes les lleis similars en les comunitats autònomes bilingües. "No s'ha fet cap renúncia a res. Conflicte, crec que cap", ha recalcat.
Bravo ha defès així que el Botànic ha donat "exemples més que suficients, no només en la legislatura passada, que aposta pel diàleg". Ha reconegut que "poden haver-hi discrepàncies en un moment donat", puntualitzant que a través de la "bona voluntat" són capaces d'arribar a acords: "Al final, del text inicial de fa 15 dies al d'ara és una qüestió de matisos que s'han consensuat".