caixa popular

Pere Fuset: "el nacionalisme espanyol vol fer-nos a tots 'a su imagen y semejanza' des de Madrid"

Parlem amb el Regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València

No hi ha dubte que Pere Fuset és un polític amb garra i un dels més carismàtics del Govern de la Nau. Regidor de Cultura Festiva, President de Junta Central Fallera ha sigut i és una de les persones més actives dins del Bloc però també per descomptat dins de les xarxes socials.

Quan fem una mirada al passat ens preguntem però com era Pere de menut? “Era molt romancero, d’estos nanos que van pel poble, quan estiuejava a la Font de la Figuera i xarrava en totes les iaies” comenta Pere qui reconeix que “no era mal xic en plan gamberro, però tenia picardia”

– En quin moment vas decidir deixar l’anonimat i donar un pas a la política?

‘Els valencians som molt peculiars. Per exemple, en comptes de fer força i fer pinya en determinades coses, estàvem en contra’

– Jo vaig entrar en la política sobretot perquè no m’agradava la política, perquè no m’agradava el que hi havia. Per això, no podia queixar-me i ja està. Això ha sigut un procés molt llarg des de la meua adolescència.

En realitat mai he tingut un moment determinant, ha sigut una evolució. A partir dels quinze o setze anys en la meua adolescència comence a interessar-per la qüestió del valencianisme perquè els valencians som molt peculiars. Per exemple, en comptes de fer força i fer pinya de determinades coses, estàvem en contra. Per tant, el que faig és començar a participar i des dels 18 anys comence a militar en el Bloc Jove i comence a implicar-me en l’associacionisme juvenil.

En les eleccions de 2015 es plantegen unes eleccions primàries perquè siga la ciutadania la que decidisca la formació de la llista i opte per presentar-me amb tal sorpresa que finalment acabe sent la persona més votada, més enllà de Joan Ribó que encapçala la llista.

– De fet ens ha cridat l’atenció que dubtaves a l’hora d’afiliar-te entre Unió Valenciana i el Bloc.

– En aquells moments, va ser una nit de Falles de l’any 2000. Vaig anar a vore la Plantà de Convent de Jerusalem que estava plantant Ortifus. Era una nit electoral i en eixa nit, Unió Valenciana s’havia quedat fora del Congrés dels Diputats i el Bloc estava experimentant una certa transició ideològica cap a un valencianisme més obert, molt més crític, i d’alguna manera s’estaven llevant l’estigma de catalanistes.

Parlaven dels valencians com a nació, com a poble i per a mi era bàsic. En el marc de fons estava el consens de la llengua pel que fa a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per tant, els esforços del Bloc eren més interessants que els d’Unió Valenciana que de fet estava aprofundint en el seu decliu i que no va saber adaptar-se al nou temps. Sembla que Unió Valenciana sense conflicte no era capaç de viure.

Vaig entrar en el Bloc com a valencianista tricolor, perquè sempre ho he sigut i en eixe sentit crec que també he ajudat al propi Bloc a la seua redefinició ideològica cap a un valencianisme molt més obert, molt més cívic i molt més obert sobretot en el sentit identitari.

– Explica’m la teua descripció del teu perfil de twitter.

– Progressista o d’esquerres perquè crec en el progrés. Les persones tenim idees i per tant tenim ideologia. Quan escolte algú dir que no té ideologia em preocupa molt perquè això vol dir que no té idees o que les amaga que és més perillós. Jo tinc ideologia i sóc una persona progressista i de fet cada dia més perquè crec que fa falta elements correctors perquè a vegades òbviament el capitalisme i el sistema de mercat no és massa social.

‘Quan escolte algú dir que no té ideologia em preocupa molt perquè això vol dir que no té idees o que les amaga que és més perillós’

Valencianista és perquè crec en el poble valencià i per això necessitem el valencianisme. M’agradaria que el valencianisme fora més transversal i que tots els partits polítics més enllà que siguen més d’esquerres o més de dretes o nacionalistes o federalistes fins i tot partits autonomistes que tots compartirem un mínim comú denominador que fora el valencianisme i que per tant treballarem com per exemple en temes com el finançament que no entén com els valencians no anem tots a una. Pseudoindie és perquè és una broma i fa referència als meus gustos musicals i en general a la meua actitud davant la vida. Sóc un poc independent i per tant no em deixe guiar massa pels clixés.

– Una data. 30 de novembre de 2016, les Falles són declarades Patrimoni de la Humanitat. Com vas viure eixe moment històric?

– El recorde i m’aborrone. Jo estava nerviosíssim els dies d’abans i la delegació valenciana que estaven allí es reien prou de mi perquè els dies previs estava que no podia dormir, no podia menjar, no podia eixir de l’hotel perquè sabies que hi havia algunes pegues que podrien aparéixer.  Després  va ser una alegria immensa en moltíssima responsabilitat, sabia que estava representant a moltíssims valencians i valencianes i no només als actuals sinó a generacions passades que han treballat moltíssim. Em va fer un poc de llàstima eixe intent que tenen alguns de disputar-se les medalles perquè aquesta medalla era per al poble valencià.

– Si no fóra regidor de cultura festiva, on podríem trobar a Pere en juliol?

– No ho sé, és que clar la meua vida s’ha adaptat tant, de fet ha desaparegut, a una regidoria que requerix tanta entrega: entre setmana, matí, vesprada, nit i els caps de setmana tots ells i com més festa, més treball. Però en tot cas crec que si poguera en juliol, me n’aniria de festival de música en els meus amics a prendre el sol i a fer turisme urbà i a mi el que més m’agrada és la ciutat.

– Saps quines són les dues paraules més buscades entorn de Pere Fuset a google?

– Instagram que està en el top ten i l’altra crec que era nòvio.

– Et sorprèn?

– Bé no ho sé, em sorprén,però ara ja després de 3 anys…Recorde que a la setmana de ser triat regidor de Cultura Festiva, quan baixava de ma casa de Russafa i estava esmorzant un plàtan pel carrer, la gent et parara per a felicitar-te i per a fer-te una foto amb tu. Jo no entenia res,  anava en pantaló curt però intente no canviar massa encara és impossible que açò no t’afecte. Et fa crosta, les esquenes amples i t’acostumes a determinades coses perquè si no és inviable. Tracte no només de ser proper, sinó de ser com era. Quan escolte a un polític dir que “los políticos tenemos que ser cercanos a la gente”…le digo “los políticos tenemos que ser gente”.

– I a banda del teu mòbil quina seria la parella perfecta de Pere?

– La veritat és que és una ferramenta de treball però comença a ser un poc addictiu. Són molt requisits però ara mateixa seria algú que entenguera aquesta bogeria que estic travessant i és molt difícil perquè em costa molt fins i tot quedar en els amics perquè sempre tinc alguna o altra cosa. Sentit de l’humor per a mi és fonamental, és una condició sine quan no però no és suficient.

– Penses que el teu perfil dins d’un àmbit com són les tradicions podia generar polèmica?

– Òbviament les festes són tradicions. Jo sempre dic que les tradicions que no s’adapten, són les que desapareixen i si no t’adaptes a la realitat, t’acaba superant. Desapareixes com han desaparegut festes. És de veres que és un poc caricatura i és cert que crec que puc ser útil per a trencar eixos clixés.

‘Si la meua imatge o el meu perfil ajuda a trencar eixos clixés, benvingut siga.’

En l’ambit faller per exemple que està molt associat a molts tòpics, crec que es pot demostrar que no són certs i n’hi ha una gran base social que es demostra que les falles són absolutament plurals, diverses i que hi ha milers de persones com jo que són gais, joves, els agrada la música indie que porten arracada que també s’ha criticat i que necessitàvem visibilitat. Si la meua imatge o el meu perfil ajuda a trencar eixos clixés, benvingut siga.

La realitat que he vist en les falles o en la pròpia Setmana Santa veus de tot. El que passa és que sí que aquest patrimoni que és de tots ha estat patrimonialitzat i privatitzat per determinada ideologia que l’ha gastat i encara ho intenta gastar com una arma en contra dels altres. Les festes que han de servir per a unir, s’han utilitzat per a separar.

– Recorde que alguna altra ocasió has dit que eres un tío que dius el que penses i que penses el que dius. Alguna vegada t’has parat i has dit Pere “frena”?

‘Si clavar-me en xarcos és voler refrescar, rejovenir, obrir oportunitats, mantenir les tradicions porteu-me les ulleres de busseig i la bombona perquè crec que és la meua missió.’

– Crec que dic més el que pense que pense el que dic. Intente mossegar-me una vegada que altra la llengua però tampoc no ho faig massa. Al final és una de les coses que agrada de mi i també de les coses que menys agrada.

Com en tot, no pots tindre partidaris si no tens detractors.  Les persones que intenten quedar bé en tot el món, tenen data de caducitat. A mi em diuen que em clave en xarcos i si xarcos és voler refrescar, rejovenir, obrir oportunitats, mantenir les tradicions porteu-me les ulleres de busseig i la bombona perquè crec que és la meua missió.

És cert que la visibilitat que estic tenint jo, és probable que no s’haja vist en altres espais. En altres coses per la campanya de continu “acoso y derribo” que la dreta fa possiblement per eixe perfil però jo crec que també possiblement perquè jo quan vaig a un casal de falla o una festa tinc un tracte excel·lent de la gent, la gent és molt carinyosa, la gent vol fer-se fotos en tu, vol parlar, vol brindar, vol fer-te arribar les seues crítiques i felicitacions de manera normal i natural i reps els suport fins i tot de qui menys t’ho pots esperar.

Jo conec gent que vota al PP o Ciudadanos que possiblement en la vida votaran al meu partit i a mi però que et donen ànims i et diuen “escolta, jo pensava que vos anàveu a carregar les festes i m’han demostrat que no, ho estàs fent molt bé, gent que fins i tot està lluny de tu pel que fa a la ideologia però que valora també el teu treball” Està mal que ho diga però jo particularment em sent molt orgullós.

– Ens trobem en una tendència contra els nacionalismes. Què és per a Pere el nacionalisme?

– Jo sempre ho dic que sóc molt menys nacionalista del que ho puga ser Ciudadanos o el PP. Estem veient com estan repuntant el seu nacionalisme espanyol. A més hi ha gent que confon la unitat en la uniformitat. Jo sempre he sigut partidari de la diversitat. A mi m’és un poc més igual si nacionalista o no, jo sóc particularment valencianista i en tot cas el que crec és que hi ha un projecte plural que sempre històricament ha sigut plural en el cultural, en el nacional, en el social, en el lingüístic i que confondre el fet que tots hem de fer pinya per un projecte comú com puga ser Espanya o la Unió Europea  amb la uniformitat que tots parlem el mateix que pensem igual, crec que hi ha moltíssima diferència.

El que estem vivint ara és això, un repunt del nacionalisme espanyol vol fer-nos a tots “a su imagen y semejanza” des de Madrid. Jo crec que això els valencians no ho podem consentir que tenim personalitat pròpia, tenim llengua pròpia,  tenim la diversitat lingüística de poder parlar les dues llengües de manera natural i fins i tot en tres o en quatre.

‘És indubtable que la major màquina d’independentistes a Espanya és el nacionalisme espanyol madrileny.’

És indubtable que la major màquina d’independentistes a Espanya és el nacionalisme espanyol madrileny. A més l’espanyolisme és poc espanyol, és molt madrilenyo centrista però si fóra espanyolista entendria que Espanya és plural, diversa i per tant defensaria qualsevol de les identitats d’Espanya de les llengües com a una identitat espanyola. Però sembla que no.

Només és espanyol el que es fa en Castella i la resta és menyspreable. Ahí particularment hem de reivindicar la diversitat. Això no ha de vindre necessàriament de la ruptura.

– Molta gent igual no sap que en un moment vas haver de deixar la teua falla. Com va ser eixe moment?

‘Per salvar-li la vida a una gosseta que teníem i havíem de pagar-li una operació, no teníem diners per pagar-la i l’únic que podíem fer era prescindir de la falla’

– Va ser un poc dramàtic perquè a mi m’agrada molt la festa però som una família molt humil. Els meus pares van tindre dos fills molt joves i en 18 i 19 anys ja van tindre a Pere Fuset i Tortosa i  als 4 anys una xiqueta.  Els meus pares han tingut una vida dura.

En determinat moment, ser faller era un luxe per pagar la quota. Hi hagué un moment particular que per salvar-li la vida a una gosseta que teníem i havíem de pagar-li una operació, no teníem diners per pagar-la i l’únic que podíem fer era prescindir de la falla

De totes maneres crec que la festa de la falla es pot viure de moltes maneres, i una altra de les coses que intente explicar és que les falles no són dels fallers. De fet ara són de la Humanitat. Les Falles són la festa gran de València i els fallers som els seus protagonistes que amb les nostres quotes fem possibles la Festa. Però la festa no es pot tancar només en nosaltres.

La ciutat ens cedix els seus espais, a més de moltíssima aportació econòmica, no només en subvencions sinó també en servicis: neteja, policia, bombers i la ciutat ens regala el millor que té que és el seu propi espai públic.

Particularment els fallers hem de ser conscient d’això que som la comissió de Festes però la festa no és per a nosaltres, aspira que siga percebuda com la Festa Gran de tots els valencians i les valencianes en independència que siguen fallers o no.

– Què és el que més t’agrada de València?

– A mi la ciutat en si. El que més m’agrada és passejar per València. És una ciutat que té un tamany ideal, té una climatologia ideal i per tant et podia parlar de llocs i paratges concrets però particularment m’agradaria viure la resta de ma vida ací en València i em costa pensar a viure fora.

Per exemple, hi ha llocs com l’albufera que són suficientment ben valorats, llocs com l’Horta, que tampoc ho són, i altres fins i tot com el riu que sembla que el PP pel fet de ser un projecte anterior i no seu pareix que no li donava la importància que tenia i crec que és una de les coses que quan el turiste ve més li agrada.

El que més m’agrada de València és la vida en València. Més enllà d’espais físics o celebracions concretes i aspira al fet que siga millor i guanyem en benestar i connecta molt en el treball que fem en l’ajuntament.

– Parlem de les xarxes i per descomptat dels teus directes d’instagram. Alguna anècdota que recordes?

‘Hi haurà qui pensarà que és més friki d’allò que sóc però me la sopla.’

– L’altre dia estava fent un directe i de sobte arriba el repartidor de menjar xinés i vaig parar. Però és que la gent som així. La gent fa directes en instagram hui en dia i particularment els joves es relacionen d’eixa manera, pugen fotos i parlen de la seua vida. Si és aquesta manera que tinc per arribar a la gent i ells em puguen arribar els seus dubtes, les seues preguntes sense necessitar convocar una roda de premsa, els periodistes teniu la vostra missió. Hi haurà qui pensarà que és més friki d’allò que sóc però “me la sopla”. Crec que és més postureo el contrari que això i no pense deixar de fer-ho.

– Molts no coneixeran que vas impulsar un web que era valencianisme.com. En què consistia?

– Era un projecte que el que volia era superar un poc l’absurda divisió de color sèpia de la batalla entre catalanistes i blaveros que per a mi és una pèrdua de temps i l’únic que ha fet és que els valencianistes sempre estiguem a la grenya entre nosaltres i mai seguérem capaços de fer pinya i posar-nos d’acord.

Era un poc un foro de reflexió d’això. Crec que va tindre la seua utilitat i en el seu moment, vàrem fer moltes campanyes a favor de la selecció valenciana, a favor de pau lingüística, a favor que la Dama d’Elx tornarà a Elx, coses en contra del 5% i totes les sensibilitats han d’estar representades en les Corts, i de fet va unir a molta gent que gràcies a això després per exemple van estar en política. No vaig a donar noms però van eixir d’eixe foro i va provocar un poc la reflexió i també molta gent que estava farta d’eixe conflicte absurd i van posar a parlar a gent que se suposa que era diferent i després van vore que no eren tant i podrien arribar a acords en benefici del mateix poble valencià.

– Què és el que més odia Pere?

– La postveritat, les troletes, les mentides que s’han dit i s’han dit moltes. Anàvem a carregar-nos l’ofrena, a llevar les mascletaes i estem fent més i paguem millor. No anàvem a tirar caramels a la cavalcada de reis, entre altres. S’han dit autèntiques barbaritats. Per exemple que havíem suprimit la carrossa militar de la cavalcada de reis i que anaven a baixar les subvencions i estem donant més a les falles i a més a les bandes de música que no rebien.

Les mentides ho porte fatal. Ahí sóc crític amb els mitjans de comunicació que si en aquest tema que sé que no és veritat s’està publicant fins i tot en portada en altres coses de les quals no tinc ni idea com me l’estaran colant. Sóc molt amant de la justícia i les coses que em semblen injustes m’encenen molt.

– Ja portes 3 anys i has compartit molts moments amb la premsa valenciana. Ara és el teu moment. Com veus el panorama periodístic valencià?

– Hi ha uns grans professionals i ho dic de cor. Crec que òbviament existeixen línies editorials que responen als interessos ideològics com és lògic i també a interessos empresarials que tenen interessos privats com és guanyar diners i és obvi.

El que fa falta en este ecosistema valencià és sobretot també mitjans públics, crec que per a compensar si no eixe ecosistema no està compensat. Si l’albufera estiguera plena de samarucs, seria un puntazo perquè estan en risc d’extinció però si jo tinguera un depredador. A l’ecosistema mediàtic valencià li falten encara peces en ràdio i televisió amb alguna visió progressista i també el repartiment que va fer el PP a grups amics i mitjans públics el rigorosos possibles i donen servici públic.

– Què es portara al cor Pere Fuset del govern de la Nau?

– Mira..crec que estarà per vindre, pense que encara estarà per vindre. Hi ha coses de les quals estic molt satisfet. Una és la declaració de les falles com a patrimoni, el fet que els museus festius siguen museus, portar l’exposició del ninot d’una carpa al Museu de les Ciències i després coses com la Gran Fira.

– I personalment?

– Xicotets moments. L’experiència que sempre pots aprendre una cosa i personalment, però un enriquiment personal però també hi ha un desgast però sobretot la política és vocacional. Fent les coses bé ningú es fa ric en la política. El millor moment sempre està per vindre.

– Vorem a Pere en les eleccions de 2019?

– És una decisió que al meu partit la pren la ciutadania hi ha unes primàries, Jo vull continuar treballant per València el projecte personal i col·lectiu que hi ha tant en l’àmbit de les festes com el que jo vull aportar no s’acaba en 4 anys. Per tant, ho intentarem.

Etiquetes


fiestas gandia 2018

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

huit − cinc =